Ambrosia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
Correccions ortogràfiques |
||
Línia 14:
==Origen indoeuropeu==
Els déus grecs són immortals i s'alimenten de nèctar i ambrosia.<ref name=red/> Així, el "nèctar" és un altre aliment dels déus de la mitologia grega i també pressent, com a "beguda dels déus" o "nèctar" a altres cultures d'origen [[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]]. Per exemple, a l'[[Índia]], el "amrta" és el "nèctar de la immortalitat" que obtenen els déus per un laboriós procés i també s'usa poèticament en sentit figurat com s'usaria "mel". En aquesta cultura, ''amara'', com a "ambrosia", té el significat poètic de "licor de l'amor" i, per extensió, de l'[[amor]]. "Batre l'ambrosia" (''amara'', ambrosia; ''dhuni'', batre) s'usa com a perífrasi per a nomenar el [[riu Ganges]]. Altres aliments semblants en aquestes cultures són el ''kvasir'' [[eslaus|eslau]], el ''berseq'' [[viquing]] o fins i tot potser l'"aigua de
==Propietats==
Línia 24:
WH Roscher creu que tant el [[nèctar]] com l'ambrosia eren tipus de [[mel]] i que el seu poder de conferir la immortalitat es deuria a les suposades propietats curatives i netejadores de la mel, i perquè la mel [[fermentació|fermentada]] ([[hidromel]]) va precedir al [[vi]] com a [[enteogen]] en el món egeu. No obstant això, Onians assenyala que la mel té el seu propi nom en grec i no es considerava una substància sagrada, sinó comuna, a la lliure disposició dels homes.
Després d'estudiar els passatges homèrics que esmenten l'ambrosia, Onians conclou que aquesta és una contrapartida divina de l'[[oli]] o greix que utilitzen els éssers humans, i que els déus la utilitzaven per a múltiples usos: menjar-(Od. 5. 93ss. I 199), rentar-se amb ella (Il. 14. 170), ungir el cos (Il. 16. 669ss., 679ss.),
En l'Himne homèric a [[Apol·lo]] (versos 123ss.), l'ambrosia, encara líquida, es menja.
|