Tacià: diferència entre les revisions

'''Tacià''' (en [[llatí]] ''Tatianus'', en [[Grec antic|grec]] {{lang|grc|Τατιανός}}) fouva ser un escriptor romà [[cristià]] del [[segle II]], nadiu d'[[Assíria]], però educat en religió i filosofia a [[Grècia romana|Grècia]].<ref>{{Ref-llibre | cognom = Smith | nom = William (ed.) | enllaçautor = William Smith (lexicògraf) | títol = A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology | url = http://quod.lib.umich.edu/cgi/t/text/text-idx?c=moa;idno=ACL3129.0003.001 | data = 1867 | editorial = Little, Brown and Co. | lloc = Boston | llengua = anglès | pàgines = Vol. III pàgs. 980-983. '' [J.C.M.] }}</ref>

Probablement va exercir de jove com a [[sofista]] i retòric i potser fins i tot mestre de [[filosofia]]. Va viatjar per diversos països i finalment va arribar a [[Roma]]; llavors estava influenciat per les doctrina de [[Plató]], però no acceptava els cultes romà i grec i es va convertir al [[cristianisme]];. esEs diu que va estar connectat amb [[Justí Màrtir|Justí màrtir]] del que fouen va ser deixeble (segons [[SantIreneu Ireneu|Ireneude Lió]], [[Epifani d'Alexandria|Epifani]], [[SantJeroni Jerònim|Jerònimd'Estridó]], [[Filastri de Brescia]] i [[Teodoret de Cir]], però abans de la seva conversió).

A la mort de [[Justí el Màrtir|Justí]] va abraçar les creences [[Gnosticisme|gnòstiques]]. Tacià va atacar als filòsofs per les corrupcions de les creences paganes i va fer notar la superioritat de les religions cristianescristiana i jueva. Va tornar a Orient i es va establir a Mesopotàmia, ion va tenir seguidors a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], [[Cilícia]] i [[Psídia]]. La data i lloc de la seva mort són dades desconegudes i se sospita que va ser cap al [[166]] o [[167]].

Els seus seguidors foreneren coneguts com a tacians i eren molt similars als [[encratits]] i severians ([[Sever Encratita|Sever]] fouva ser contemporani de Tacià), que foren coneguts com {{lang|grc|Ὑδροπαραστάται}}, ''HydroparastataeHydroparastatai'' o Oferidors d'aigua, perquè celebraven l'eucaristia amb aigua (alguns els esmenten com aquaris, ''aquarii''). Tacià va defensar les doctrines dels Eons derivades de [[Valentí Gnòstic|Valentí]] o [[Marció]], i les va desenvolupar. Va distingir el [[Demiürg]] (creador del món i qui va donar la llei mosaica) del Déu suprem que els [[Evangeli|Evangelis]] anomenen Epifani.

Va ser un escriptor prolífic, segons [[Eusebi de Cesarea]]. El seu escrit més famós és el "''Discurs als grecs"''. [[Jeroni d'Estridó|Jeroni]] diu que va escriure uns quants títols però al seu temps només restava el "''Discurs als grecs"'' almenys segons el coneixement que en tenia, ja que se sap que també existia el ''[[Diatèssaron]]'' (τò διà τεσσaρων ε'yαγγελiων, una fusió dels texts dels quatre evangelis en un sol text). Altres títols eren probablement especulacions religioses massa complexes per una circulació generalitzada.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Montserrat Torrents|nom=Josep|títol=Los gnósticos|url=|edició=|llengua=|data=1990|editorial=Gredos|lloc=Madrid|pàgines=63-64|isbn=8424908848}}</ref>

{{lang|grc| Πρὸς Ἕλληνας}}, ''Oratio adversus Graecos'' (discurs''Discurs als grecs''), és el títol que es conserva i és també anomenat per Jeroni com a ''Contra gentes''. En versió llatina fou publicat el [[1546]] a [[Zuric]].