Diferència entre revisions de la pàgina «Abd-al-Màlik ibn Marwan»

m
Terminologia
m (eliminant redirecció de plantilla)
m (Terminologia)
Ibn az-Zubayr estava al seu reducte la Meca, i contra ell fou enviada una força de sirians formada per dos mil homes dirigits pel general [[Al-Hajjaj ibn Yusuf|Al-Hajjaj]]. La [[Setge de La Meca (692)|ciutat fou assetjada]] ([[25 de març]] del [[692]]) i uns mesos després Ibn az-Zubayr va morir en un combat i la ciutat es va rendir{{sfn|Saunders|1965|p=75}} ([[4 d'octubre]] o [[3 de novembre]] segons les fonts).<ref> la data tradicional de la mort de Ibn az-Zubayr és l'[[1 d'octubre]]</ref> Al-Hajjaj fou nomenat governador d'[[Hidjaz]]. En aquest any l'emperador bizantí va refusar acceptar la nova moneda d'or forjada pel califa, i va esclatar la guerra; en els mesos següents es van produir combats a la frontera¡, on les forces califals foren dirigides per Muhammad ibn Marwan, germà del califa, però van tenir pocs resultats.
 
El [[693]] es van produir atacs dels musulmans a les [[Imperi bizantí|guarnicions bizantinesromanes d'Orient]] a l'Àfrica. El mateix [[693]] el califa va iniciar la lluita contra els [[kharigites]]. Una primera derrota, va anar seguida d'una acció conjunta de les forces de Kufa i Bàssora que van derrotar els kharigites Nadjdiyya de la [[Yamana]] a [[Mushahhar]] ([[693]]) però restaven els kharigites ''azarika'' de [[Pèrsia]], més perillosos i fanàtics; els ''mukatila'' del general Muhàl·lab ibn Abi-Sufra ja havien demostrat poc interès a combatre aquestos sectaris, i ara, al servei del nou califa, les coses no havien canviat; el [[694]] el califa va decidir enviar a Al-Hajjaj, al que va nomenar governador de Kufa i va passar a dirigir la campanya encara que Muhàl·lab va conservar el comandament. En tres anys els Azarika foren aniquilats, però mentre va esclatar una altra revolta kharigita entre la tribu [[rabia]] de Mesopotàmia, dirigits per Shabib, que van atacar territori de Kufa i van conquerir [[Madain]] (695/696); els ''mukatila'' de Muhàl·lab, cridats des de Pèrsia, no van poder recuperar el control de Madain ni impedir l'atac a Kufa; Al-Hajjaj va fer venir 4000 sirians que van rebutjar als atacants i van matar a Shabib (començaments del 697). Aquestes mateixes tropes foren utilitzades per acabar amb els Azarika a [[Tabaristan]].
 
El [[697]] el governador d'[[Egipte]], Hasan, va posar als seus ''mukatila'' i tots els mitjans a l'abast, per atacar als bizantins a Àfrica. [[Kayrawan]], que estava ara en mans bizantinesromanes d'Orient, fou recuperada i [[Cartago]] i Hipozaritos ([[Bizerta]]) ocupades; els bizantins només van retenir [[Hipona]] i algunes fortaleses aïllades; llavors el patrici Joan, enviat pel govern bizantí, va iniciar una ofensiva i va recuperar Cartago al mateix temps que els berbers estaven revoltats contra el domini àrab dirigits per la famosa reina [[Kahina]], una profetessa de l'[[Aures]]. El 698 el governador egipci Hasan va derrotar els berbers i va atacar Cartago per mar, va derrotar la flota bizantina, i va reconquerir i destruir la ciutat. Les darreres fortaleses van caure aviat en mans dels àrabs.<ref> ''Septem'', [[Ceuta]], devia estar fins llavors sota domini bizantí, encara que amb un govern local berber; ers possible que a causa de la pèrdua de Cartago, el cap del govern local fes algun acord amb els visigots </ref>
 
La província del [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]] havia estat lleial a Ibn az-Zubayr i el [[697]] el general Muhàl·lab ibn Abi-Sufra hi fou enviat, i va dominar la regió de la que al-Hajjaj de Kufa fou nomenat governador, el qual va delegar en Muhàl·lab, que hi va exercir fins al [[701]],<ref> a la seva mort el va succeir el seu fill Yazid ibn Muhàl·lab </ref> i en aquestos tres o quatre anys va fer algunes expedicions a l'Àsia Central.<ref> La més destacada fou la del [[700]] que va creuar el [[Amudarià|Oxus]] i va arribar fins a Kish o [[Shahrisabz]] i Nasaf o Nakhshab</ref> Al mateix temps [[Abd al-Rahman ben Muhammad ben al-Ashat]], governador del [[Sistan]] (Sidjistan) es va revoltar per diferències amb Al-Hajjaj, amb el suport dels ashraf, i va avançar cap Iraq; les forces de Kufa i Bàssora no van poder resistir als rebels ([[700]]) i la situació fou critica durant un temps però el juliol del [[701]] van arribar forces de Síria liderades per [[Abd Allah ben Abd al-Malik ben Marwan|Abd Allah]] i [[Muhammad ben Abd al-Malik ben Marwan|Muhammad]], els fills del califa, que van derrotar els rebels a la [[batalla de Dayr al-Djamadjim]]<ref>{{en}} Nagendra Kumar Singh, ''[http://books.google.cat/books?id=AoMOhsVYtL0C&pg=PA380&lpg=PA380&dq=al-Hadjdjadj&source=bl&ots=WkXKQqaqlO&sig=OfPUQZJwxauJJiD7bnQMf8Ax_G8&hl=ca&ei=RxQlSrvwFYiQjAfI6YHeBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3#PPA382,M1 International Encyclopaedia of Islamic Dynasties: al-Hadjdjadj]''</ref> i per segona vegada a la [[batalla de Maskin]] a la vora del Dudjayl (octubre del [[701]]) i els que van restar foren perseguits cap al Sistan i Khurasan on van ser dispersats per [[Yazid ibn Muhàl·lab]] el [[702]].
100.897

modificacions