Santa Sofia (Istanbul): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaç a l'article principal |
m Terminologia |
||
Línia 34:
Els terratrèmols l'agost de [[553]] i 14 de desembre de [[557]] provocaren escletxes a les cúpules. La cúpula principal s'ensorrà completament durant un terratrèmol el 7 de maig de [[558]], destruint per l'impacte l'altar i el cimbori.<ref>Sureda ( 1989) p.58</ref> L'emperador ordenà una restauració immediata. La confiava a [[Isidor el Jove]], nebot d'Isidor de Milet. Aquesta vegada utilitzà materials més lleugers i elevà la cúpula 6,25 m, donant així la seva alçada interior actual de 55,6 [[Metre|m.]]<ref>[http://www.emporis.com/en/wm/bu/?id=haghiasophia-istanbul-turkey Emporis: Haghia Sophia]</ref> Aquesta reconstrucció es completà el [[562]]. El poeta bizantí [[Pau Silenciari]] va escriure un llarg poema èpic conegut com a ''[[Ecphrasis]]'', per a la nova inauguració de la basílica, presidida pel patriarca [[Eutiqui de Constantinoble]], el 23 de desembre de [[562]].
Santa Sofia era la seu del [[patriarca de Constantinoble]] i la principal escena de les cerimònies imperials
El [[726]], l'emperador [[Lleó III de Bizanci]] emetia una sèrie d'edictes contra la veneració d'imatges ([[iconoclàstia]]), ordenant a l'exèrcit la destrucció de totes les icones. En aquella època, totes les imatges religioses i estàtues es retiraren de Santa Sofia. Després d'un breu període de relaxament, l'emperadriu [[Irene de Bizanci]] ([[797]]-[[802]]) va tornar a endurir la iconoclàstia. L'emperador [[Teòfil (emperador)|Teòfil]] ([[829]]-[[842]]) fou fortament influït per l'art islàmic, prohibint les imatges gravades. Tenia una porta de bronze amb els seus monogrames instal·lada a l'entrada del sud de l'església.
Línia 45:
Al seu llibre ''De Ceremoniis aulae Byzantinae'' (''Llibre de cerimònies''), l'emperador [[Constantí VII]] ([[913]]-[[919]]) va escriure sobre tots els detalls de les cerimònies celebrades a Santa Sofia per l'emperador i el patriarca.
Durant la [[Quarta Croada|quarta croada]], Constantinoble fou capturada i l'església profanada. L'historiador grec bizantí [[Niketas Choniates]] va descriure la captura de Constantinoble. Moltes relíquies foren enviades a les esglésies d'Occident i es poden veure en diversos museus. Durant l'ocupació llatina de Constantinoble ([[1204]]-[[1261]]), l'església es convertiria en una catedral catòlica romana. [[Balduí I de Constantinoble]] era coronat emperador el 16 de maig de [[1204]] a Santa Sofia, en una cerimònia amb pràctiques
Quan el [[1261]] els paleòlegs reconqueriren la ciutat, l'emperador [[Miquel VIII]] (1261-1282) encarregà a l'arquitecte i sacerdot Ruchas la renovació de l'església. El mur de contenció occidental fou edificat en aquells època. Amb [[Andrònic II Paleòleg|Andrònic II]], el [[1317]] es reforçaren amb murs de contenció piramidals els murs nord i sud que pel seu pes tendien a separar-se cap a fora.
Línia 79:
La [[cúpula]] sembla no descansar sobre cap suport sòlid i flotar en ingravidesa sobre la seva galeria d'arcades ininterrompudes de 40 finestres que contribueixen àmpliament a inundar de llum l'interior [[policromia|policrom]] de la basílica. Les reparacions successives en el transcurs de la història han fet perdre a la cúpula la base circular perfecta i avui apareix una mica el·líptica i irregular, d'un diàmetre variant de 31,24 m a 30,86 m i alçada de 55,6 [[Metre|m.]]<ref name="Emporis">{{ref-web|títol= Haghia Sophia|llengua=anglès|url= http://www.emporis.com/building/haghiasophia-istanbul-turkey| consulta=20 de febrer de 2012| editor= Emporis}}</ref>
La cúpula s'assenta sobre quatre [[Petxina (arquitectura)|petxines]] triangulars còncaves, solució ja aplicada pels arquitectes romans en construccions d'amplitud menor, clàssica en les construccions
=== Llotja ===
| |||