Imperi Otomà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m �[B�[B�[B|thumb|150px -> |miniatura |
m Tipografia |
||
Línia 4:
|nom_oficial = Imperi otomà<br />(en [[turc otomà]]) دولت عالیه عثمانیه<br />(''Devlet-i Âliye-yi Osmâniyye'' (Estat Suprem Otomà)<br />(en turc modern) Osmanlı İmparatorluğu
|nom_convencional = Imperi otomà
|nom_comú
|continent = [[Europa]] i [[Àsia]]
|era
|status
|status_text =
|forma_de_govern = Monarquia
Línia 24:
|esdeveniment_fi = [[Tractat de Lausana]]
|data_fi = 24 de juliol
|p1
|bandera_p1
|p2
|bandera_p2
|p3
|bandera_p3
|p4
|bandera_p4
|p5
|bandera_p5
|p6
|bandera_p6
|p7
|bandera_p7
|p8
|bandera_p8
|p9
|bandera_p9
|p10
|bandera_p10 = Mameluke Flag.svg
|p11
|bandera_p11 = Tunis Hafsid flag.svg
|p12
|bandera_p12 = Coat of arms of the Sovereign Military Order of Malta.svg
|p13
|bandera_p13 = Dz tlem2.gif
|p14
|bandera_p14 = Empire of Trebizond arms.jpg
|p15
|bandera_p15 = Coat_of_arms_of_Principality_of_Samtskhe.svg
|p16
|bandera_p16
|p17
|bandera_p17
|s1 = Turquia
|bandera_s1 = Flag of Turkey.svg
Línia 120:
[[Fitxer:Murad I-Manyal Palace Museum.jpg|thumb|esquerra|Murat I al Manyal Palace Museum]]
Murat va nomenar el primer [[visir]] de l'Imperi otomà: Kara Halil Paşa, dels Candarli, família que va monopolitzar el lloc durant el segle següent. L'emperador bizantí es va comprometre a pagar tribut regularment als otomans i a enviar contingents militars per al seu exèrcit, a causa del fet que no podien enfrontar-se a la pressió turca sobre [[Constantinoble]]. Va ser un dels soldans més importants de l'Imperi otomà per la seva triomfal campanya militar a [[Regió de Tràcia|Tràcia]] i als [[Balcans]], que va acompanyar amb tacte i prudència pactant amb l'[[Església Ortodoxa|Església ortodoxa]]. També va ser el primer a ser nomenat [[sultà|soldà]], ja que els anteriors ostentaven el títol d'[[emir]]s.
Per defensar Europa de l'amenaça turca, el papa va proclamar una [[butlla]] cridant d'una manera formal a la [[croades|croada]] cap al [[1366]], que va ser un fracàs en «la ruta dels serbis». Els otomans van seguir la política islàmica tradicional de tolerància cap als [[Dhimma|dhimmís]], o 'gent del llibre', que tenien dret de protecció sobre les seves vides, propietats i creences religioses sempre que acceptessin un govern musulmà i paguessin els tributs (''[[Jizya|cizye]]'') que els eximien del servei militar. Per això, no es va fer cap esforç per a la conversió en massa de la població. Durant el seu regnat, també es va crear el cos dels [[genísser]]s, una peça clau en el desenvolupament posterior de l'imperi.
|