Imperi Otomà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m �[B�[B�[B|thumb|150px -> |miniatura
m Tipografia
Línia 4:
|nom_oficial = Imperi otomà<br />(en [[turc otomà]]) دولت عالیه عثمانیه<br />(''Devlet-i Âliye-yi Osmâniyye'' (Estat Suprem Otomà)<br />(en turc modern) Osmanlı İmparatorluğu
|nom_convencional = Imperi otomà
|nom_comú = Turquia
|continent = [[Europa]] i [[Àsia]]
|era = [[Edat mitjana]]<br />[[Edat moderna|Edat Moderna]]<br />[[Edat contemporània|Edat Contemporània]]
|status = Imperi
|status_text =
|forma_de_govern = Monarquia
Línia 24:
|esdeveniment_fi = [[Tractat de Lausana]]
|data_fi = 24 de juliol
|p1 = Sultanat de Rum
|bandera_p1 =
|p2 = Sultanat d'Adal
|bandera_p2 = Flag of Adal.png
|p3 = Beyliks Turcs d'Anatòlia
|bandera_p3 = Anadolu Beylikleri.png
|p4 = Imperi bizantí
|bandera_p4 = Byzantine imperial flag, 14th century.svg
|p5 = Regne de Bòsnia
|bandera_p5 = Coat of arms of Kingdom of Bosnia.svg
|p6 = Segon imperi búlgar
|bandera_p6 = Coat of arms of the Second Bulgarian Empire.svg
|p7 = Despotat de Sèrbia
|bandera_p7 = Coat of arms of the Serbian Despotate.svg
|p8 = Regne d'Hongria
|bandera_p8 = Flag of Louis II of Hungary.svg
|p9 = Regne de Croàcia (1102–1526)
|bandera_p9 = Coa Croatia Country History (Fojnica Armorial).svg
|p10 = Sultanat de Mamluk
|bandera_p10 = Mameluke Flag.svg
|p11 = Disnatia Hafsid
|bandera_p11 = Tunis Hafsid flag.svg
|p12 = Història de Malta sota l'Ordre de San Joan
|bandera_p12 = Coat of arms of the Sovereign Military Order of Malta.svg
|p13 = Regne de Tlemcen
|bandera_p13 = Dz tlem2.gif
|p14 = Imperi de Trebizond
|bandera_p14 = Empire of Trebizond arms.jpg
|p15 = Principat de Samtskhe
|bandera_p15 = Coat_of_arms_of_Principality_of_Samtskhe.svg
|p16 = Despotat de Morea
|bandera_p16 = Byzantine imperial flag, 14th century.svg
|p17 = Principat de Zeta
|bandera_p17 = Coat of arms of the house of Crnojevic.svg
|s1 = Turquia
|bandera_s1 = Flag of Turkey.svg
Línia 120:
 
[[Fitxer:Murad I-Manyal Palace Museum.jpg|thumb|esquerra|Murat I al Manyal Palace Museum]]
Murat va nomenar el primer [[visir]] de l'Imperi otomà: Kara Halil Paşa, dels Candarli, família que va monopolitzar el lloc durant el segle següent. L'emperador bizantí es va comprometre a pagar tribut regularment als otomans i a enviar contingents militars per al seu exèrcit, a causa del fet que no podien enfrontar-se a la pressió turca sobre [[Constantinoble]]. Va ser un dels soldans més importants de l'Imperi otomà per la seva triomfal campanya militar a [[Regió de Tràcia|Tràcia]] i als [[Balcans]], que va acompanyar amb tacte i prudència pactant amb l'[[Església Ortodoxa|Església ortodoxa]]. També va ser el primer a ser nomenat [[sultà|soldà]], ja que els anteriors ostentaven el títol d'[[emir]]s. L'organització del naixent imperi dividí el territori en ''sangaqs'' ('banderes') i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d'expansió (creació de la infanteria i la cavalleria [[genísser]]).
 
Per defensar Europa de l'amenaça turca, el papa va proclamar una [[butlla]] cridant d'una manera formal a la [[croades|croada]] cap al [[1366]], que va ser un fracàs en «la ruta dels serbis». Els otomans van seguir la política islàmica tradicional de tolerància cap als [[Dhimma|dhimmís]], o 'gent del llibre', que tenien dret de protecció sobre les seves vides, propietats i creences religioses sempre que acceptessin un govern musulmà i paguessin els tributs (''[[Jizya|cizye]]'') que els eximien del servei militar. Per això, no es va fer cap esforç per a la conversió en massa de la població. Durant el seu regnat, també es va crear el cos dels [[genísser]]s, una peça clau en el desenvolupament posterior de l'imperi.