|
Així, tot el grup viatjà pel [[riu Jordà]], la [[mar Morta]], [[Nablus]], [[Natzaret]], el [[Llac de Tiberíades|llac Tiberíades]] i el [[mont Carmel]], per tornar finalment a [[Beirut]]. Més tard, juntament amb Berchtold i Sattler, Ida travessà el desert, es dirigí a [[Damasc]] i veié les ruïnes de [[Baalbek]], l'antiga ciutat d'[[Baalbek|Heliòpolis]], amb la dificultat d'evitar diverses poblacions afectades per una epidèmia de pesta. Més tard, ara en companyia de Sattler, marxà a [[Alexandria]] i després visità [[El Caire]], el [[delta del Nil]] i el desert libi per veure la gran esfinx i les piràmides de [[Gizeh|Giza]], on va escalar la de [[Piràmide de Kheops|Kheops]], la més gran. Finalment, Ida decidí fer una excursió a [[Suez]], a la [[mar Roja]], i ho va fer muntada en camell, acompanyada del guia i un criat. Un cop va tornar a Alexandria ja va fer el camí de retorn a casa, passant per les illes de [[Candia]], [[Siros]], [[Paros]], [[Andíparos]] i [[Illa de Malta|Malta]]. Més tard [[Sicília]], [[Nàpols]], on ascendí al volcà [[Vesuvi]], [[Roma]], [[Florència]], [[Bolonya]], [[Venècia]], [[Pàdua]], Trieste i Viena, on arribà al desembre de 1842.
Els amics i un editor la varen convèncer que publiqués el seu diari de viatges, les notes que anà prenent en tots els llocs que visitava, i finalment el treball va ser publicat a Viena l'any 1844 amb el títol ''Reise einer Wienerin in das heilige Land'' (Viatge d'un vienesa a Terra Santa), publicat amb el pseudònim I.P. Això no només hauria d’atribuir-se a la modèstia d'Ida, sinó sobretot a la preocupació de la família per la seva reputació. A l'edició següent, de 1846, ja va signar amb el seu nom: "Ida Pfeiffer, nascuda Reyer".<ref name="Portada del Pfeiffer">{{ref-llibre d’Ida |cognom=Pfeiffer, |nom=Ida |títol=Reise einer Wienerin in das heilige Land (|pàgines=Portada del llibre |lloc=Wien, |any=1844)." {{sfn|Pfeiffer|1862|pconsulta=629 setembre 2019}} </ref>.Aquesta obra va esdevenir un gran èxit de públic per l’estil senzill, divulgatiu i la credibilitat de les seves descripcions, que sempre estaven molt ben documentades. Els ingressos dels drets d'autora li permeteren finançar-se nous viatges.
===Islàndia i Escandinàvia (1845) ===
[[Fitxer:Vista_de_Copenhague_publicada_a_la_versió_anglesa_del_llibre_de_Pfeiffer.jpg|miniatura|Vista de Copenhaguen publicada a la versió anglesa del llibre de Pfeiffer]]
Mentre es preparava per a futures expedicions, Pfeiffer adquirí coneixements sobre les ciències naturals, els fonaments bàsics per a la caça, preparació i conservació d’animals i plantes. Estudià anglès i danès i el més essencial de les tècniques del [[daguerreotip]], encara que no es conserva cap de les seves fotografies, que amb tota seguretat varen ser molt escasses.
El nou viatge l'inicià l’abril de 1845 i la va conduir a [[Praga]], [[Leipzig]], [[Magdeburg]], [[Hamburg]], [[Kiel]] i [[Copenhaguen]]; i des d'allà cap a Islàndia. Acompanyada d’una guia local, una dona de setanta anys amb una gran energia, Ida visità [[Þingvellir|Tingvellir]], el lloc on antigament se celebrava el parlament insular, el llac de [[Þingvallavatn|Tingvallavatn]] i veié els famosos guèisers de les rodalies. Més tard es dirigí cap al sud, per veure el volcà [[Hekla]] i va ser la primera dona europea en escalar els seus 1.488 metres, només quatre mesos abans que tornés a entrar en activitat des de l’any 1766.
Desprès d'un dur viatge en un vaixell a vela durant vint dies, tornà a Copenhaguen, i des d'allà es desplaçà a [[Christiania]], actual Oslo, on recorregué en un carruatge de cavalls la regió de [[Telemark]]. Després es dirigí a [[Göteborg]] i navegà pel [[canal de Göta]] en direcció a [[Estocolm]]. Marxà cap a [[Uppsala]] i visità les famoses mines de ferro de [[Dannemora]], i en tornar a Estocolm fou rebuda al [[Palau reial d'Estocolm]] per la reina de Suècia, que ja havia sentit parlar d’ella i del seu viatge a Terra Santa. Pfeiffer tornà a Viena passant per [[Lübeck]], [[Hamburg]], [[Berlín]], [[Dresden]] i [[Praga]] i arribant a l’octubre de 1845. L'any següent fou publicat, en dos volums, el llibre del seu viatge, que va dedicar als dos fills, ''Reise nach dem skandinavischsen Norden un der Insel Island im Jahre 1845'', aconseguint igualment un gran èxit de vendes.
En el pròleg d’aquesta obra, Ida oferí explicacions sobre les raons per les quals havia realitzat el viatge, ja que es volia defensar de les crítiques que havia rebut de gent que no entenia perquè una dona podia tenir aquella vocació viatgera. La seva justificació, innecessària i impensable en cas que s’hagués tractat d’un home, acabava de la següent manera: “Vaig començar el meu viatge a Palestina amb una sensació d'èxtasi complet; i heus aquí que vaig tornar sana i salva. Ara em sento convençuda que mai vaig temptar la Providència, ni tampoc incórrer en la imputació injusta de desitjar que es parlés de mi ni de les meves inclinacions; i mirant en silenci més enllà del món vaig triar Islàndia com a destinació, perquè esperava veure allà una naturalesa que no es troba en cap altre lloc. Em sento completament feliç en comprovar que vaig estar en comunió amb el meu Creador al poder contemplar els fenòmens naturals sublims. En els meus ulls no queda cap rastre de fatiga ni dificultat per que vaig aconseguir la felicitat perfecte. I si potser la mort se'm presenta tard o d'hora durant els meus viatges, esperaré la seva arribada amb total resignació, i estaré profundament agraïda al Totpoderós per totes les hores de santa bellesa que he pogut viure admirant les seves meravelles”.<ref name="Pfeiffer, Ida. Journey to Iceland and travels in Sweden and Norway (London, 1852). Prefaci pàg. viii." />
=== Primer viatge al voltant del món (1846-1848) ===
|
