Ida Pfeiffer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 99:
Les seves explicacions, especialment les entomològiques i també les etnològiques, van ser molt rellevants i va obtenir importants ingressos de les vendes d'objectes, fonamentalment provinents del [[Vereinigte kaiserlich-Königliche Naturalien-Cabinet]] (Gabinet d'Història Natural de l'Imperi Reial) de [[Viena]], però també del [[Museu Britànic|British Museum]] de Londres, el [[Museum für Naturkunde]] de [[Berlín]] i de col·leccionistes privats, que llavors estaven molt estesos per tota Europa, ja que el mercat de compra i venda d’insectes exòtics desconeguts era molt actiu. No existeix cap registre on quedi relacionat el nombre d'espècies recol·lectades, i els estudis que se'n varen fer foren menors, a excepció de la petita obra publicada pel naturalista austríac [[Vincenz Kollar]], ''Über Ida Pfeiffer’s Sendungen von Naturalien'' (1858), un dels grans valedors d’Ida, sobre les espècies que rebé del seu viatge a [[Maurici]] i [[Madagascar]]. Tanmateix, hi ha diverses espècies d'insectes, i també algun amfibi i crustaci, que varen ser classificades amb el nom d'espècie "pfeifferae", en honor seu.
 
Amb la difusió dels seus informes de viatges, Pfeiffer es convertí en un personatge famós a la seva època, era coneguda pel públic general però també per experts internacionals. Durant una estada a [[Berlín]] l'any 1856, abans d'iniciar el seu viatge a Madagascar, va conèixer el gran naturalista alemany [[Alexander von Humboldt]] i rebé una nova carta seva que deia així: «¿Com podria expressar-li a vostè, senyora tan honorable, la meva profunda gratitud, o més aviat la meva admiració? Sí, admiro la seva perseverança, el seu coratge, la riquesa de les seves col·leccions, que reuneixen objectes de tot el món i que pertanyen a un període precís de la vida a la terra; especialment admiro en vostè la noble senzillesa de la seva narrativa, els sentiments lliures i verdaderament humans, i la noble bellesa dels mèrits que son desconeguts. Ha estat vostè a les majestuoses alçades de [[Quito]]; ¡ha vist el rar espectacle de veure llançar foc al [[Cotopaxi]]!".<ref name="Pfeiffer, Ida. Voyage à Madagascar par Mme. Ida Pfeiffer (Paris, 1862). Pàg. 289." /> [[Alexander von Humboldt|Humboldt]] la va convidar a la Cort prussiana i se li va concedir la Medalla d'or per a la Ciència i la Indústria (''Goldene Medaille für Wissenschaft und Kunst'') del rei [[Frederic Guillem IV de Prússia|Frederic Guillem IV]]. Junt amb el conegut geògraf [[Carl Ritter]], [[Alexander von Humboldt|Humboldt]] defensà que la Societat Etnogràfica de [[Berlín]] hauria de nomenar Ida Pfeiffer com a primera dona membre honorària, i així va ser. La [[Societat Geogràfica de París|Société Géographique de París]] també la va admetre com a membre honorària, mentre que a Londres, els estatuts de la [[Geographical Society]] prohibien la pertinença d'una dona i només la van poder obsequiar amb una donació tot just abans d'emprendre el seu viatge a [[Madagascar]].
 
No obstant això, els seus compromisos i la seva presència pública, completament inusual per a una dona en aquell moment, també van donar lloc a veus crítiques. Es varen publicar caricatures d’ella i algunes obscenitats, i va haver molta discussió als mitjans sobre ella i el seu paper. Trenta-quatre anys després de la seva mort, Pfeiffer fou enterrada en una fossa d'honor al [[Zentralfriedhof|Cementiri Central de Viena]] després que l’Associació Vienesa per a l'Ensenyament de les Dones ho hagués proposat. El president de la Societat Geogràfica austríaca declarà el 1897 que Ida "ha estat sens dubte, i avui en dia encara ho és, la viatgera més important del món".