Ida Pfeiffer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 14:
Poc després, un advocat de [[Lviv|Lemberg]] (actual [[Lviv]], a Ucraïna), va fer petició de la seva mà. Es tractava de [[Mark Anton Pfeifffer]], un vidu amb un fill, vint-i-quatre anys més gran que ella, amb una bona posició econòmica i social. Ida va acceptar, es va casar amb ell l'any 1820 i tots dos varen anar a viure a Lemberg. Tanmateix, ben aviat van començar els problemes financers: Pfeiffer era un home honest i guanyà una demanda contra funcionaris corruptes d'aquella regió, l'antiga [[Galítsia]], avui en dia repartida entre [[Ucraïna]] i [[Polònia]]. Però es va fer molts enemics i va perdre la seva clientela habitual de càrrecs públics.
[[Fitxer:Vista del port de Trieste.jpg|miniatura|Vista del port de Trieste]]
Pfeiffer va haver de buscar oportunitats laborals a Viena i varen tornar a la capital austríaca, quan ja tenien dos fills, [[Alfred Pfeiffer|Alfred]] i [[Oscar Pfeiffer|Oscar]], nascuts el 1821 i 1824 respectivament. Però les coses tampoc anaren bé i tornaren novament a Lemberg, però només durant un temps. La relació entre el matrimoni no era bona i Ida decidí marxar a Viena definitivament. Va ser una separació amistosa on ella assumí l'educació dels dos fills durant molt de temps en unes condicions de vida molt complicades. En la seva autobiografia es lamentava que "sovint no sabia on aconseguir el diners per tal d'adquirir només el més necessari. Em vaig encarregar de totes les tasques domèstiques, passàvem fred i gana, vaig treballar en secret per diners, fent classes de dibuix i de música, però malgrat els esforços hi havia molts dies que només podia servir per dinar pa sec als meus pobres fills"<ref>{{ref-llibre |cognom=Pfeiffer |nom=Ida |títol=Voyage à Madagascar par Mme. Ida Pfeiffer |pàgines=Notice biographique, p. 15 |lloc=Paris |any=1862}}</ref>.
Ida no volia demanar ajut a la seva família, encara que de vegades ho va haver de fer. L'any 1837 morí la mare i l'herència serví per alliberar Ida de les preocupacions econòmiques i li permeté educar els fills segons els seus desitjos. Quan tots dos varen créixer i es guanyaren la vida en les seves professions, Alfred com empresari en l'empresa familiar i Oscar en el món de la música (arribà a ser un concertista reconegut a nivell mundial), Ida veié l'oportunitat d'assolir la seva passió pels viatges i les aventures. Feia anys, durant una visita familiar a [[Trieste]] acompanyant el seu fill Oscar per restablir-se d'una malaltia, Ida havia vist per primera vegada el mar i es va despertar en ella, segons va escriure després, "un desig immens de viatjar". Ara havia arribat el moment, tenia una edat suficient per poder-ho fer sola, el seu marit ja era vell i vivien separats i els fills no la necessitaven. Els recursos financers eren limitats, però ella estava decidida a assolir el seu objectiu.
| |||