Ida Pfeiffer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 42:
A finals d’abril de 1848, Pfeiffer viatjà per mar cap a Pèrsia, un lloc insòlit per a una dona europea i encara més perillós degut als conflictes a l’interior del país amb els britànics. Per tant, Ida decidí anar a Mesopotàmia. Navegà pel riu [[Tigris]] en direcció a [[Bàssora]], on únicament residia un europeu, i d’allà, remuntant el mateix riu, es dirigí a Bagdad, veient pel camí les ruïnes de [[Ctesifont]] i [[Selèucia del Tigris|Seleúcia]], de les més cèlebres de Babilònia. Des de [[Bagdad]] es dirigí a [[Mossul]] en caravana i travessà el desert, una aventura de catorze dies, suportant un sol que cremava i menjant únicament pa i aigua i de vegades algun dàtil i cogombre. Però Ida pogué veure les mítiques ruïnes de [[Nínive]] i Nimrud en companya d’uns residents europeus.
Pfeiffer tingué intenció d’anar a [[Tabriz]], un viatge agosarat i perillós, de manera que abans va enviar tots els seus manuscrits i objectes a Viena, perquè en cas que fos robada o assassinada, “al menys el meu diari arribaria a mans dels meus fills”<ref>{{ref-llibre |cognom=Pfeiffer |nom=Ida |títol=Voyage d'une femme autour du monde |pàgines=481 |lloc=Paris |any=1859}}</ref>. Va ser un viatge ple de peripècies, acompanyada per tres homes [[kurds]] i diversos cavalls de càrrega. Foren assaltats per bandits, passaran per camins extremadament estrets i vertiginosos, la calor era sufocant i va patir terriblement els atacs dels polls, ja que no podia canviar-se la roba de manera continuada. Però finalment va arribar a destí i el cònsol britànic a [[Tabriz]], coneixedor del país, quedà profundament impressionat per la gosadia de la viatgera, no s’ho podia creure.
Ida tornà a casa via [[Azerbaidjan]] ([[Nakhtxivan]]), [[Armènia]] ([[Erevan]]), on va poder veure el mític mont [[Ararat]], i [[Geòrgia]] ([[Tbilissi|Tblissi]]). Després es dirigí vers el mar Negre i embarcà a Kulevi en direcció Kertsch, [[Feodòssia]], [[Ialta|Yalta]] i [[Sebastòpol]], a la península de [[Crimea]], i d’allà cap [[Odessa]], [[Constantinoble]] i [[Atenes]]. Ida ja volia tornar el més aviat possible en saber que es produïa la [[Revolució de 1848]] que afectà diversos països, el seu també. Va arribar a [[Viena]] a principis de novembre d'aquell any, tot just quan el príncep Windisch-Grätz aixafà l'aixecament i acabà amb la revolució austríaca.
| |||