Massacre dels genovesos: diferència entre les revisions

L'enfrontament amb els genovesos havia deixat clar que la [[Companyia Catalana d'Orient]] no era una simple companyia de mercenaris com tantes altres que havien servit a l'[[imperi Bizantí]], sinó que tot i tractar-se efectivament de mercenaris, es consideraven a si mateixos com una unitat militar politizada on residia l'honor de la [[Casa d'Aragó]]. La política agresiva i expansionista que la [[Corona d'Aragó]] havia imposat a la mediterrània occidental rivalitzant amb la [[República de Gènova]] es traslladava ara a la mediterrània oriental.

 

 

[[Roger de Flor]] intentà compensar parcialment aquest desequilibri. Durant la massacre també havia resultat mort [[Stefanos Marzala]], el [[Megas Doungarios]], que era l'almirall de la flota bizantina i per tant subaltern directe del [[Megas Doux]], càrrec ocupat pel mateix [[Roger de Flor]]. Això li oferí la possibilitat a aquest de situar-hi un home de la seva màxima confiança i pressionà l'emperador bizantí perquè acceptés el nomenament de [[Ferrando d'Ahones]] com a nou [[Megas Doungarios]] de la flota. D'aquesta manera [[Roger de Flor]] s'assegurà que, quan la Companyia s'internés en territori enemic, tindria la garantia que sempre comptaria amb el suport de la flota, o almenys d'una part d'ella, per socórrer'ls en allò que fes falta, ja es tractés d'evacuar-los, de portar-los reforços, o d'aprovisionar-los amb subministraments. Novament el pes polític i militar de [[Roger de Flor]] dins de l'[[imperi Bizantí]] s'incrementava, aconseguint convertir-se no només en parent directe de l'emperador bizantí, emparat per un càrrec de dignitat imperial i en el cabdill d'una força militar terrestre notable, sinó que ara també assolia el control de la flota marítima [[Imperi Bizantí|bizantina]].