Guerra de Successió Espanyola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ara net (nieto) ja no porta accent. Han cambiat els diacrítics. |
m Corregit: "net de" |
||
Línia 104:
El regnat de [[Carles II de Castella|Carles II]] (1665-1700), el darrer monarca espanyol de la [[Casa d'Àustria]], es veié caracteritzat per les guerres contínues que llançà la [[regne de França|França]] absolutista de Lluís XIV contra les possessions europees de la monarquia espanyola. A la [[Guerra de Devolució]] (1667–1668) seguí la [[Guerra francoholandesa]] (1672-1678), i després la [[Guerra de la Lliga d'Augsburg]] (1688-1697). L'expansionisme agressiu francès ja no podia ésser aturat per la monarquia espanyola en solitari, i aquesta va haver de recórrer contínuament a aliances amb països protestants -Anglaterra i Holanda-, que com França eren les potències emergents a Europa. En aquelles guerres, i amb els subsegüents tractats de pau, es forjà el concepte de la «''Balança de poder''», el qual proposava que, per mantenir la pau a Europa, s'havia d'evitar que cap de les potències fos més poderosa que les altres, mantenint-se així en equilibri. Però la mort sense hereus de Carles II amenaçava la balança de poder a Europa, perquè tant si la Monarquia d'Espanya era per la [[Casa de Borbó]] com si era per la [[Casa d'Àustria]], en tots dos casos es formaria una nova superpotència tan poderosa que trencaria la «''Balança de poder''». Per aquesta raó, el tema de la successió hispànica va anar esdevenint cada cop més candent.
Llavors Anglaterra i França, esgotades ambdues per les guerres i tractant d'evitar-ne una altra, decidiren fer tractats de repartiment trossejant la Monarquia d'Espanya. Al [[Tractat de la Haia (1698)|Tractat de la Haia]] es reconeixia un candidat de consens com a hereu de la corona espanyola: [[Josep Ferran de Baviera]]. Com que no pertanyia ni a la Casa d'Àustria ni als Borbó, sinó a la dinastia [[Wittelsbach]], l'amenaça d'una unió dinàstica dels regnes hispànics amb França o amb l'Imperi —que trencaria la «''Balança de poder''»— quedava esvaïda. Per compensar els drets dinàstics de la Casa de Borbó i de la Casa d'Àustria, els dominis espanyols als Països Baixos i Itàlia serien repartits entre Lluís XIV i Leopold I. Així, malgrat que aquests dos candidats principals estaven disposats a renunciar als seus drets en favor d'aspirants més joves de les seves cases com ara l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]], fill segon de Leopold I, o el [[Felip V d'Espanya|duc d'Anjou]],
El [[1700]], Anglaterra i França ratificaren el [[Tractat de Londres (1700)|Tractat de Londres]], pel qual l'arxiduc Carles d'Àustria heretava tots els dominis hispànics menys les possessions d'Itàlia, que passaven a França; aquest tractat va desplaure Leopold I, que, a més de no haver-hi pres part, estava interessat precisament en l'obtenció de les possessions italianes.
Línia 165:
Per enfortir la seva reclamació al tron, després de la derrota a Almansa i la publicació per part de Felip II de Castella del [[Decret de Nova Planta]] i el naixement imminent de l'[[Lluís I d'Espanya|infant Lluís]],{{sfn|León Sanz|2007|p=94}} l'Arxiduc Carles anuncià el [[18 d'agost]] de [[1707]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} i el trasllat a Barcelona de la seva futura esposa, el seu futur matrimoni amb [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], filla del [[duc]] [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]] i de la princesa [[Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen]].
El [[1707]], el príncep Eugeni va intentar envair França des d'Itàlia, però fou aturat pels francesos. Mentrestant, Marlborough s'estava als Països Baixos entretingut en la conquesta d'innombrables fortaleses. El [[1708]], els exèrcits de Marlborough s'enfrontaren als francesos, afeblits a causa de la mala relació entre els seus dos principals dirigents el [[Lluís de França (duc de Borgonya)|duc de Borgonya]],
Se celebraren l'esposori de Carles i Elisabet Cristina el 23 d'abril de [[1708]] a [[Klosterneuburg]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} i la reina recorregué els estats italians, reforçant la seva adhesió a la causa austriacista,{{sfn|León Sanz|2007|p=97}} arribant a [[Mataró]] el [[25 de juliol]],{{sfn|León Sanz|2007|p=102}} poc després de la victòria aliada a la batalla d'Oudenaarde, i instal·lant-se al palau de Jaume de Baró.{{sfn|León Sanz|2007|p=101}} L'[[1 d'agost]] de 1708 la parella es casà a l'església de [[Santa Maria del Mar]] de Barcelona.{{sfn|León Sanz|2007|p=109}} Els reis s'instal·laren al [[Palau Reial Nou]] de [[Barcelona]] amb la cort.{{sfn|Albertí|2006 (1964)|p=55}}
| |||