Viquipèdia

Hexafluoroplatinat de xenó: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Correccions
Reordenació
Línia 1:
{{ICQ}}
L''''hexafluoroplatinat de xenó '''és un [[compost químic]] produït perde la [[reacció química]] entre l'[[hexafluorur defluor, platí]] i el [[gas noble xenó]], fet que demostra que la [[Reactivitatqual química|reactivitat&nbsp;química]] dels [[Gas noble|gases nobles]]fórmula és baixa però no nul·la<chem>XePtF6</chem>. AquestFou experimentsintetitzat fouel realitzat1962 pel químic&nbsp; [[Neil Bartlett (químic)|Neil Bartlett]]&nbsp;a la&nbsp;[[Universitat de Colúmbia|Universitat de lColúmbia]] de [[Nova York]], que formulàessent el producteprimer comcomposts <chem>Xe+conegut (PtF6)-</chem>de ,gas si bé treballs posteriors suggereixen que el producte obtingut per Berlett fou probablement una barreja i en realitat no contenia aquesta sal específicanoble.
 
== Història ==▼
El 1962, el químic anglès [[Neil Bartlett va(químic)|Neil descobrirBartlett]] de la&nbsp;[[Universitat de Colúmbia|Universitat de lColúmbia]] de [[Nova York]] descobrí que una barreja d'[[hexafluorur de platí]] gasós i [[oxigen]] formava un sòlid vermell.<ref>Bartlett, N. (June 1962). </ref><ref>Neil Bartlett and D. H. Lohmann (March 1962). </ref> El compost sòlid de color vermell va resultar serera dioxigenil hexafluoroplatinat, O<sub>2</sub><supchem>O2+</sup> [PtF<sub>6</sub>PtF6]<sup>-</supchem>. Bartlett va advertirobservà que l'[[energia d'ionització]] dedel [[dioxigen]] l'O<subchem>2O2</subchem> (11751 175 kJ·mol<sup>-1</sup>) estava molt a prop de l'energia de la d'ionització del Xexenó (11701 170 kJ·mol<sup>-1</sup>). Llavorsi vaambdós demanarcations alshavien seusde col·leguestenir quevolums lisemblants. proporcionessinLlavors unaprovà micala reacció de xenó 'l'"perquèhexafluorur poguésde provarplatí algunesamb reaccions"'',<ref>Clugston,el Michael;xenó Rosalind,i Flemmingobtingué (2000).un </ref>producte aixínou. doncsTot va establiri que, deel fetproducte elobtingut, xenóque reaccionaBartlett ambformulà elcom PtF<subchem>6Xe+ (PtF6)-</subchem>. Tot i que, com s'ha mencionat anteriorment, el producte va serfou probablement una mescla de diversos components diferents, el treball de Bartlett va serrepresenta la primera prova que es podien preparar compostos a partir d'unde [[gas noble]]. El seu descobriment demostra que la troballa de nous mètodes químics sovint condueix inicialment a productes impurs. Des de l'observació de Bartlett, molts compostos de xenó, de fórmula ben definida, s'han sintetitzat com a [[difluorur de xenó]], XeF<sub>2</sub>; tetrafluoruro[[tetrafluorur de xenónxenó]], XeF<sub>4</sub>; i [[hexafluorur de xenó]], XeF<sub>6</sub>.▼
 
== Preparació ==
L'hexafluoroplatinat de xenó es prepara a partir de dissolucions gasoses de xenó i d'hexafluorur de platí (<chem>PtF6)</chem> en [[hexafluorur de sofre]], <chem>SF6</chem>. Els reactius es van combinarcombinaren a 77 [[Kelvin|K]] i es van escalfars'escalfaren lentament, per permetre una reacció controlada.
 
<chem display="block">Xe(g) + PtF6(s) -> XePtF6(s)</chem>
 
== Estructura ==
L'estructura de l'hexafluoroplatinat de xenó no és probable que sigui Xe<supchem>Xe+</sup> (PtF<sub>6</sub>PtF6)<sup>-</supchem>. El problema principal amb aquesta formulació és l'[[Ió (àtom)|ió]] "Xe<supchem>Xe+</supchem>", que seria un [[Radical químic|radical]]&nbsp;queamb tenderiatendència a [[Dímer|dimeritzar-se]], o enllaçar-se a un [[àtom]] de [[Fluor|F]] per donar XeF<supchem>XeF+</supchem>. Per tant, Bartlett va descobrirdescobrí que el xenó pateix reaccions químiques, però la naturalesa del seu producte inicial color groc mostassa és complexa.<ref name="Graham">Graham, L.; Graudejus, O., Jha N.K., and Bartlett, N. (2000). </ref> Treballs posteriors indiquen que el producte de Bartlett probablement contenia [XeF<sup>+</sup>] [PtF<sub>6</sub>]<sup>-</sup>, [XeF<sup>+</sup>] [Pt<sub>2</sub>F<sub>11</sub>]<sup>-</sup> i [Xe<sub>2</sub>F<sub>3</sub><sup>+</sup>][ PtF<sub>6</sub><sup>-</sup>].<ref>Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001. </ref> El "compost" és una sal, que consisteix en un complex octaèdric aniònic de fluorur de platí i diversos cations xenó.<ref>The American Chemical Society "molecule of the week" (2006)."</ref>
 
S'ha proposat que el fluorur de platí forma una xarxa de [[Polímer|polímers]] carregada negativament amb [[Catió|cations]] xenó, fluorur de xenó en els intersticis. Una preparació de "XePtF<sub>6</sub>" en [[Solució química|dissolució]] d'[[àcid fluorhídric]], HF, dóna lloc a un sòlid que s'ha caracteritzat com una xarxa de polímers [PtF<sub>5</sub><sup>-</sup>]<sub>n</sub>, associats amb XeF<sup>+</sup>. Aquest resultat és una evidència de tal estructura polimèrica per a l'hexafluoroplatinat de xenó.<ref name="Graham"/>
 
▲== Història ==
▲El 1962, Neil Bartlett va descobrir que una barreja d'hexafluorur de platí gasós i [[oxigen]] formava un sòlid vermell.<ref>Bartlett, N. (June 1962). </ref><ref>Neil Bartlett and D. H. Lohmann (March 1962). </ref> El compost sòlid de color vermell va resultar ser dioxigenil hexafluoroplatinat, O<sub>2</sub><sup>+</sup> [PtF<sub>6</sub>]<sup>-</sup>. Bartlett va advertir que l'energia d'ionització de l'O<sub>2</sub> (1175 kJ·mol<sup>-1</sup>) estava molt a prop de l'energia de la ionització del Xe (1170 kJ·mol<sup>-1</sup>). Llavors va demanar als seus col·legues que li proporcionessin una mica de xenó ''"perquè pogués provar algunes reaccions"'',<ref>Clugston, Michael; Rosalind, Flemming (2000). </ref> així doncs va establir que de fet el xenó reacciona amb el PtF<sub>6</sub>. Tot i que, com s'ha mencionat anteriorment, el producte va ser probablement una mescla de diversos components diferents, el treball de Bartlett va ser la primera prova que es podien preparar compostos a partir d'un [[gas noble]]. El seu descobriment demostra que la troballa de nous mètodes químics sovint condueix inicialment a productes impurs. Des de l'observació de Bartlett, molts compostos de xenó, de fórmula ben definida, s'han sintetitzat com a difluorur de xenó, XeF<sub>2</sub>; tetrafluoruro de xenón, XeF<sub>4</sub>; i hexafluorur de xenó, XeF<sub>6</sub>.
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{Identificadors química}}
[[Categoria:Fluorurs]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Hexafluoroplatinat_de_xenó»