El 1962 el químic anglès [[Neil Bartlett (químic)|Neil Bartlett]] de la [[Universitat de la Colúmbia Britànica]] a [[NovaVancouver]], York[[Canadà]], descobrí que una barreja d'[[hexafluorur de platí]] gasós i [[oxigen]] formava un sòlid vermell.<ref>Bartlett, N. (June 1962). </ref><ref>Neil Bartlett and D. H. Lohmann (March 1962). </ref> El compost sòlid de color vermell era dioxigenil hexafluoroplatinat, <chem>O2+ [PtF6]-</chem>. Bartlett observà que l'[[energia d'ionització]] del [[dioxigen]] <chem>O2</chem> (1 175 kJ·mol<sup>-1</sup>) estava molt a prop de l'energia d'ionització del xenó (1 170 kJ·mol<sup>-1</sup>) i ambdós cations havien de tenir volums semblants. Llavors provà la reacció de l'hexafluorur de platí, un gas de color vermellós, amb el xenó, un gas incolor, i obtingué un producte nou de color groc mostassa. Tot i que, el producte obtingut, que Bartlett formulà com <chem>Xe+ (PtF6)-</chem>, fou probablement una mescla de diversos components diferents, el treball de Bartlett representa la primera prova que es podien preparar compostos de [[gas noble]]. El seu descobriment demostra que la troballa de nous mètodes químics sovint condueix inicialment a productes impurs. Des de l'observació de Bartlett, molts compostos de xenó, de fórmula ben definida, s'han sintetitzat com a [[difluorur de xenó]], XeF<sub>2</sub>; [[tetrafluorur de xenó]], XeF<sub>4</sub>; i [[hexafluorur de xenó]], XeF<sub>6</sub>.
