Diferència entre revisions de la pàgina «Pèricles»

Sense canvi de mida ,  fa 3 mesos
m
Toponímia
m (Toponímia)
 
Pèricles fou atacat pels poetes còmics i el [[440 aC]] es va aprovar una llei que limitava la comèdia. Altres atacs contra Pèricles, al no poder ser fets directament, ho van ser per mitjà dels seus amics: Fídies fou acusat d'apropiar-se d'una part de l'or destinat a adornar una estàtua de l'[[acròpoli]] i el càrrec fou sostingut per Menó, un treballador de Fídies que havia estat subornat; però l'honradesa de Fídies fou demostrada; llavors fou denunciat per representar el seu rostre i el de Pèricles en les estàtues d'una batalla, i aquesta vegada, altre cop amb Menó com a testimoni comprat, Fídies fou empresonat i es creu que va morir a la presó de mort natural o enverinat.
 
Durant els següents nou anys Atenes no va estar implicada en cap conflicte seriós. Una petició d'ajut per expulsar al tirà Timesilau de [[SinopSinope]]e, fou resposta per Pèricles que va enviar un cos de tropes dirigit per Lamac que va aconseguir fàcilment l'objectiu i es va apoderar de la propietat del tirà i els seus partidaris que fou confiscada.
 
Altre cop es va posar en discussió la natura del poder que Atenes exercia sobre la confederació de [[Delos]]: cobrava contribucions entre 460 i 600 talents (en part es pagaven els diners a canvi de serveis) i els estats eren autònoms governats pel partit democràtic protegit per Atenes; les causes judicials principals havien de ser vistes per corts atenenques. Pèricles admetia que s'exercia un domini tirànic sobre els aliats. Els atenencs però al·legaven, especialment davant els espartans, que eren el més moderats en l'exercici d'un domini extern i que el control que tenien havia estat reconegut tàcitament pel govern d'Esparta durant molt de temps.
 
Atenes encara estava en expansió i havia creat colònies als darrers anys com [[Oreos]], a [[Calcis]], a [[Illa de Naxos|Naxos]], [[Andros]], a [[Tràcia]] i al [[Quersonès Traci]]; fins i tot [[SinopSinope]]e era quasi una colònia, ja que s'hi havia establert molts atenencs. La colònia de [[Thurii]] a la [[Magna Grècia]] fou fundada el [[444 aC]] i [[Amfípolis]] fou fundada per Hagnó el [[437 aC]]. En aquestes colònies Atenes col·locava als seus ciutadans pobres i als que no tenien feina per manca de guerres. Per protegir la seva hegemonia i les colònies Pèricles va decidir reforçar la seva marina; 60 galeres van sortir cada any en missió d'entrenament; es van construir nous vaixells i es va fer una tercera muralla entre Atenes i el [[Pireu]].
 
El tresor públic es va dedicar a grans construccions: a part de millores a l'acròpoli es van construir o millorar la Propilea (construïda en cinc anys), el [[Partenó]], l'[[odèon]] i altres. La direcció arquitectònica va estar en mans de [[Fídies]] i amb ell van treballar [[Alcàmenes d'Atenes|Alcàmenes]], [[Agoràcrit]], [[Ictinos]], [[Cal·lícrates (arquitecte)|Cal·lícrates]] (aquestos dos darrers els arquitectes del Partenó), [[Mnesicles]] (arquitecte de la ''[[Propylaea]]''), Coroebus (l'arquitecte que va començar el temple d'[[Eleusis (ciutat)|Eleusis]]), [[Cal·límac (artista)|Cal·límac]], [[Metagenes]], [[Xenocles de Colargos|Xenocles]] i altres. Aquestes construccions van moure l'activitat econòmica d'altres branques industrials i comercials de l'Àtica i van portar una prosperitat universal (materials, artesans, serveis, subordinats,...). Això però també va tornar als seus habitants menys preparats per la guerra, acostumats a tenir un pagament segur, i alguns enriquits ràpidament i amb por de perdre els seus guanys.
84.105

modificacions