David de Trebisonda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Toponímia |
||
Línia 22:
En alguna data poc després del 22 d'abril del [[1459]], havent mort [[Joan IV Comnè|Joan IV]], va ser coronat emperador. Joan IV també havia nomenat hereu al seu nebot [[Aleix V Comnè|Aleix]],{{sfn|Kuršanskis|1979|p=239-247}} però en aquell moment només tenia quatre anys i segons el cronista [[Laonikos Chalkokondyles]] David i el jove Aleix van ser coronats coemperadors, amb el suport dels ''archontes kabasitanoi''.{{sfn|Kaldellis|2014|p=359}}
Des de la conquesta de Constantinoble pels otomans el [[1453]], l'amenaça havia anat en augment amb l'arribada al poder de [[Mehmet II]]. Aquest havia convertit [[Imperi de Trebisonda|Trebisonda]] en un estat vassall durant el regnat del germà de David. Joan IV va intentar fins a la seva mort cercar aliances per recuperar la sobirania del seu país: amb els prínceps de [[Geòrgia]] i amb Uzun Hassan dels aq qoyunlu, dels quals David refiava obtenir suport. El governant musulmà de [[
A l'octubre del [[1460]], un tal Ludovico da Bologna es va presentar a la cort de l'emperador [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic]] amb dos homes que deien ser ambaixadors de Pèrsia i Geòrgia. L'ambaixador de Pèrsia, en representació de Qvarqvare II, príncep e Samtskhe, es deia Custopa (també escrit ''Custoda'', o ''Chastodina''), mentre que l'ambaixador en representació del rei [[Giorgi VIII de Geòrgia]] s'anomenava Nicolau de Tiblisi.{{sfn|Bryer|1965|p=178-198}} Portaven cartes signades no tan sols per aquests governants sinó també per altres quatre, i a més s'esmentaven tres tribus caucàsiques que desitjaven formar part d'un atac conjunt contra els otomans. La missió de Ludovico va continuar després cap a [[Venècia]] i [[Florència]], on un nou ambaixador se'ls va unir, era el representant de David Comnè de Trebisonda i es deia Miquel Alighieri.
Línia 31:
== La presa de Trebisonda ==
Després de fingir que estava disposat a negociar amb els seus veïns, [[Mehmed II]] va posar sota setge la ciutat de
Amb l'aliat més efectiu de David neutralitzat, Mehmed II va marxar cap a Trebisonda. La seva flota ja estava ancorada davant la ciutat des del juliol, havien derrotat l'exèrcit de David i havien saquejat els barris exteriors per finalment assetjar l'interior de la muralla durant més d'un mes. El general otomà Mahmud Pasha Angelovic va obrir negociacions amb David abans de l'arribada del soldà. El ''protovestiari'', George Amiroutzes, va aconsellar a David que es rendís. Quan Mehmed II va arribar a l'agost, li va saber greu que haguessin començat a negociar, ja que hagués preferit una rendició total, així i tot va permetre que continuessin amb la negociació. A canvi del lliurament de la ciutat David només demanava la promesa de salvar-se ell i la seva família, juntament amb una assignació de diners per al seu sosteniment, que es retirarien a Tràcia.{{sfn|Nicol|1993|p=408}}
| |||