Diferència entre revisions de la pàgina «Charles Romeu»

m
espai
m (neteja d'infotaules i altres canvis menors)
m (espai)
<ref name=luengo>{{ref publicació|cognom=Luengo|nom=Andrés|títol=Vida de Romeu, el veguer etern|publicació=El Periòdic.ad|url=http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/33312-vida-de-romeu-el-veguer-etern.html|data=10.4.2014}}</ref> i d'Andorra, on va ser Jutge del Tribunal Superior. Els darrers anys de la seva vida es veieren enterbolits<ref name=luengo/> per la desconfiança de l'alta administració francesa que, per mitjà del [[Llista de prefectes dels Pirineus Orientals|prefecte François Taviani]] l'imposà un "veguer adjunt" (''sic''), Joseph Carbonell, per a controlar o desacreditar en Romeu. En aquest sentit, la identificació de Romeu amb la nació andorrana cada vegada havia estat més gran, i poc abans de morir avisà públicament <ref>{{ref publicació|nom=Theodore A.|cognom=Ediger|títol=Andorra, Free 1.000 Years, Fears French Annexation|publicació=New York Evening Post|data= 2 setembre 1933|pàgina=5|url=http://fultonhistory.com/newspaper%2011/New%20York%20Evening%20Post/New%20York%20NY%20Evening%20Post%201933%20Grayscale/New%20York%20NY%20Evening%20Post%201933%20Grayscale%20-%203936.pdf}}</ref> d'una suposada intenció francesa per transformar el principat en una colònia gal·la. Mort el veguer Romeu, l'adjunt Carbonell fou destituït, i mai més no s'usà la figura del "veguer adjunt".
 
Charles Romeu es casà amb Eugénie Lafabrègue (Barcelona 1869 - Prada 1896, membre <ref>{{ref web|títol=Foto i breus dades biogràfiques, a la pàgina "Réseaux de pouvoirs transfrontaliers aux XIXe et XXe siècles: le cas des Pyrénées-Orientales" del web de l'Associació per a la Promoció de la Història dels Pirineus Orientals|url=http://www.aphpo.fr/articles/articlereseauxdepouvoirs.html|consulta=1de1 de juliol del 2015|llengua=francès}}</ref> d'una família de banquers pradencs establerta la capital del Principat), amb qui tingué una filla, Cécile, morta a les poques hores de néixer. En enviudar d'Eugénie, s'uní a Suzanne Faurie (1875 - 1943) que, en el traspàs, l'acomiadà amb la fórmula següent:
{{Caixa de citació| width = 30% | align=center|qalign = center | quote =''CHARLES ROMEU<br/>AVOCAT<br/>VIGUIER d'ANDORRE<br/>DE<br/>1884 a 1933<br/>Chevalieur de la Legion d'Honneur<br/>Juge au Tribunal Supèrieur d'ANDORRE<br/> Conseiller de Préfecture Honoraire<br/>Président du Bureau d'Assistance Judiciaire<br/>Fondateur du Dispensaire Dèpartemental<br/>d'Hygiène Sociale<br/>Fondateur de l'Association Polytéchnique<br/>Homme de bien dans toute l'Acception<br/>du terme<br/>Mort victime du plus méprisable<br/>de ses concitoyens<br/>1854-1933''|salign=right|font=Làpida de Romeu al cementiri de Prada <ref>{{ref web|títol=Fotografia de la làpida, feta per Ludmilla Lacueva|url=https://llibreriadepioners.files.wordpress.com/2015/03/foto-placa-cementiri.jpg|consulta=1 de juliol del 2015}}</ref>}}
 
16.169

modificacions