Arapaho: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 66:
Estigueren en guerra contínua contra els [[xoixon]]s, [[ute]] i [[pawnee (grup humà)|pawnee]], i associats durant molt de temps amb els xeiene meridionals, amb els quals lluitaren contra el general Custer fins al 1867. El primer cabdill arapaho conegut fou '''Friday''', qui el 1850-1851 visitaria Washington i signaria un Tractat a Fort Laramie que els assegurava les terres, però el 1858 el territori a rapahoe fou travessat per nombrosos buscadors d'or a ''Paha Sapa'', cosa que provocà nombrosos conflictes. Es calcula que el 1861 eren dividits en dos grups: el del Nord, format per 750 individus, a Wind River, dirigits per '''Black Bear''' i '''Medicine Man''', i el del Sud, per 1.500 individus, vora l'actual [[Denver]], per [[Little Raven]].
 
# El 1861 el seu cabdill ''Ohnasite'' o [[Little Raven]] (mort el 1889) signaria el Tractat de Fort Wise amb els EUA juntament amb els xeienes, i el 1863 visità Washington. Però el 1862 es descobrí or a [[Montana]] i el tractat fou violat novament. El 1864 intentaren detenir al General Chevington de manera pacífica en una reunió a Camp Neld, vora [[Denver]]. Com a represàlia, l'agost del 1865 [[Patrick Connor]] atacaria amb 4 columnes de soldats i mercenaris pawnee el campament del riu Tongue, provocant 50 morts i capturant mil cavalls.y matavan a uno cada dia≠
 
Pel juliol del 1866 els caps '''Black Bear''' i '''Sorrel Horse''' s'uniren als dakota de Mahpiua Luta o [[Red Cloud]] contra els EUA fins a la firma del Tractat de Fort Laramie el 6 de novembre del 1868. Els del Nord, però, no es volgué rendir fins a la desfeta xeiene infligida per Custer després de la matança del riu Washita. El 1868 signaren una nova pau amb els [[xoixon]]s, però foren atacats pels colons, que assassinarien els seus cabdills '''Medicine Man''' (1871) i '''Black Bear''' (1868).