Diferència entre revisions de la pàgina «Llibre dels fets»

m (|thumb|250px -> |miniatura)
La intenció didàctica i justificativa, i el sentiment religiós i providencialista es reflecteixen al llarg de tota la crònica. El rei, a qui agrada d'aparèixer com un heroi d’[[epopeia]], no sempre fa història militar i política, sinó que sovint hi mostra els petits fets de la seva vida i els racons més íntims de la seva personalitat.
 
A la ''Crònica'' es fa ús d'un llenguatge viu i popular (refranys, dites i expressions col·loquials, ús de la primera persona del plural, etc.) i de la llengua pròpia per part dels personatges (catalàvalencià, aragonès, castellà, àrab o francès).
 
== Capítols==
Usuari anònim