Adrià I: diferència entre les revisions

1 octet eliminats ,  fa 2 anys
m
Estandarditza nomenclatura de dinasties
m (|thumb|left -> |miniatura|esquerra)
m (Estandarditza nomenclatura de dinasties)
El seu pontificat, un dels més llargs de la història, s'inicià havent d'aturar la invasió del [[regne de Llombardia|rei llombard]] [[Desideri d'Ístria]], per la qual va demanar, com el seu antecessor [[Papa Esteve III|Esteve III]], ajuda al rei dels francs, el recentment coronat [[Carlemany]]. Carlemany, al front d'un poderós exèrcit, va entrar a [[Itàlia]] el [[773]] i es va dirigir a [[Roma]] on, l'abril de [[774]], va reconèixer les donacions territorials que el seu pare, [[Pipí el Breu]], havia realitzat al papat. A continuació es va dirigir a [[Pavia]], la capital llombarda, que va caure el juny del [[774]], cosa que li permet enviar a l'exili a Desideri i autoproclamar-se rei dels llombards.
 
Durant el seu pontificat, [[Irene d'Atenes|Irene]], mare de l'emperador [[Constantí VI de Bizanci]], va convocar el [[Concili de Nicea II|Setè Concili Ecumènic]] que es va celebrar a [[Nicea de Bitínia|Nicea]] el [[787]] i que sota la presidència dels [[legat]]s papals va restablir el culte de les imatges condemnant la [[iconoclàstia]] i [[excomunió|excomunicant]] als seus seguidors, amb el qual es va posar fi a la primera crisi iconoclasta iniciada per l'emperador [[Lleó  III de BizanciIsàuric]] el [[726]].
 
Va morir després de vint-i-tres anys de papat, el [[25 de desembre]] del [[795]], sent enterrat a la [[Basílica de Sant Pere]].
2.733.617

modificacions