Basileu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaç a l'article principal
m Tipografia
Línia 56:
Fet emperador, [[Constantí VII]] veurà esborrar-se la seva bastardia legal davant l'estatut de porfirogènit, destinat a diferenciar-lo del seu sogre, l'emperador associat [[Romà I]]; tot i que aquest associa els seus propis fills al tron, no aconsegueix tanmateix apartar Constantí de la successió. La destitució dels Lecapens pare i fill estableix clarament l'afecte dels bizantins per la transmissió hereditària del tron: l'hereu legítim és el fill de Lleó VI, malgrat les circumstàncies de la seva concepció.
 
Igualment [[Romà II]] el macedoni associà els seus dos fills, [[Basili II (emperador)|Basili II]] i [[Constantí VIII]] al tron: encara que hi va haver usurpadors, com [[Nicèfor  II]] i [[Joan I de Bizanci|Joan I]], aquests no van poder apartar els descendents del tron.
 
Aquest afecte dels bizantins pel principi de la legitimitat va fer que, a la mort de [[Zoè Porfirogènita]], que governava després de la mort del seu espòs [[Constantí IX]], el poble reclamés treure del convent a l'última filla de [[Constantí VIII]], [[Teodora (filla de Constantí VIII)|Teodora]], per tal de proclamar-la ''basilissa''.