Basileu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
Cap font important no considera l'usurpador legítim |
||
Línia 52:
El principi dinàstic, és a dir la transmissió hereditària del poder imperial, es va imposar de manera progressiva i sobretot a partir del [[segle IX]]. Les emperadrius regnants donaven a llum en una sala especial del palau sagrat, la ''porphyra'', i el nen allà nascut era un [[porfirogènit]], que és una presumpció que seria l'hereu del tron.
El dret dinàstic s'imposà definitivament amb la [[Llista d'emperadors bizantins|dinastia macedònia]]. Per assegurar la seva successió, [[Basili el Macedoni]] va associar al tron els seus fills: Constantí, Lleó i Alexandre, i així va inaugurar una pràctica que es perpetuaria. El seu fill gran, [[Alexandre
Fet emperador, [[Constantí VII]] veurà esborrar-se la seva bastardia legal davant l'estatut de porfirogènit, destinat a diferenciar-lo del seu sogre, l'emperador associat [[Romà I]]; tot i que aquest associa els seus propis fills al tron, no aconsegueix tanmateix apartar Constantí de la successió. La destitució dels Lecapens pare i fill estableix clarament l'afecte dels bizantins per la transmissió hereditària del tron: l'hereu legítim és el fill de Lleó VI, malgrat les circumstàncies de la seva concepció.
| |||