Revisió del 13:46, 2 oct 2019 modifica Vulcano (discussió \| contribucions) 87.687 edits Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat}} {{persona}} {{IniciBio}} va ser un estadista venecià que va exercir de 63è dux de Venècia des de l'1 de desembre de 1400 fins a la seva mo...».		Revisió del 18:10, 2 oct 2019 modifica desfés Vulcano (discussió \| contribucions) 87.687 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: ~~{{inacabat}}~~ {{persona}} {{IniciBio}} va ser un estadista venecià que va exercir de 63è dux de Venècia des de l'[[1 de desembre]] de 1400 fins a la seva mort. Linha 5 ⟶ 4: Steno va néixer a Venècia en el si d'una família benestant, i va viure una vida dissolta en la joventut; ell i alguns altres homes joves van ser en algun moment gairebé executats pel govern per cobrir el tron del Dux [[Marino Faliero]] amb inscripcions "ignominioses" contra ell i la seva cònjuge, Aluycia Gradenigo. Més tard va exercir de proveïdor de Venècia i va demostrar ser un diplomàtic capaç. El 1400 va ser elegit dux com a elecció de compromís, ja que els vots anteriors havien quedat sense punt. En convertir-se en Dux es va portar a vestir-se com [[Lorenzo Celsi]], conegut per la seva elegància de vestir. L'any de la seva adhesió, Venècia va iniciar una reeixida guerra contra Pàdua i el seu senyor, Francesco da Carrara , provocant una important expansió de la república a la part continental italiana. Durant el cisma cristià de 1408, Venècia es va alinear amb el Papa [[Alexandre V ]]. Un vell i malalt dels seus últims anys, Steno va morir el 1413 i va ser enterrat a la basílica de San Giovanni e Paolo , un lloc tradicional ~~d’enterrament~~d'enterrament dels ~~doges~~ducs. Steno va ser succeït com ~~Doge~~Dux per [[Tommaso Mocenigo ]]. == Referències culturals == Michele Steno és honrat com el dédicataire de [[Johannes Ciconia]] 'sen el seu motet ' 'Venècia, mundi esplendor / Michael, qui Stena domus '', probablement amb motiu de la presentació de Pàdua amb domini venecià. Entre altres ~~florisses~~ retòriques floritures, el text elogia Michele per la seva vida de celibat ( ''vitam celibem ''). = Referències == * Staley, Edgcumbe: The dogaressas of Venice: The wives of the doges. Londres: TW Laurie {{ORDENA:Steno, Michele}} [[Categoria:Politics italians]] [[Categoria:Venecians]]

Michele Steno: diferència entre les revisions