Illa de Malta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de geografia política i altres canvis menors
m Coherència terminològica
Línia 9:
Vers el [[1000 aC]] va ser colonitzada pels [[fenici]]s. El seu nom antic fou ''Melita''. Dels fenicis va passar als [[cartago|cartaginesos]] vers el {{segle|VII|-|s}} i fins a la conquesta [[imperi romà|romana]], que no està referenciada però que fou a l'entorn del 218 aC. A Malta s'han trobat monedes i restes romanes i gregues, però a Gozo només gregues.
 
[[Belisari]], el general [[imperiImperi bizantíRomà d'Orient|bizantí]], s'hi va aturar fent camí cap a l'Àfrica. El [[segle IX]] hi va haver probablement una incursió àrab (aglàbida) vers 835/836 i va ser ocupada vers el 869 pels [[àrab]]s;{{efn|La data la donen Ibn Khaldun i al-Kalkashandi}} els bizantins van atacar l'illa el 870 i un estol d'ajuda va sortir de Sicília manada per Ahmad (de malnóm Habashi) ibn Umar ibn Abd Allah ibn Ibrahim ibn al-Aghlab, que va fer retirar als grecs sense combatre el [[29 d'agost]] del [[870]]. Hi va haver algunes represàlies contra la població grega i el bisbe va ser arrestat i enviat captiu a Palerm mentre l'església era enderrocada i els seus materials utilitzats per a la construcció del Kasr Habashi a Sussa. Els àrabs van influir al llenguatge de l'illa, i els habitants autòctons es van fer musulmans i s'hi van establir colons àrabs i berbers. Els àrabs van deixar tombes, monedes i inscripcions; d'aquestes la més famosa és la de Maymuna datada el 1173.
 
El [[1090]] va ser ocupada pels [[normand]]s i hi va ser restablert el [[cristianisme]]. Els àrabs locals van poder restar a l'illa. Va passar als [[Hohenstaufen]] ([[1194]]) que va expulsar la població àrab el 1249. Després va passar als [[Comtat d'Anjou|angevins]] ([[1268]]), i a la [[Corona d'Aragó]] el [[1283]] com a part del [[comtat de Malta]].