Quersonès (ciutat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m Aclariment |
||
Línia 25:
En el [[838]] l'[[Teòfil (emperador)|emperador Teòfil]] va enviar el noble Petronas Kamateros, que havia supervisat recentment la construcció de la fortalesa khàzara de [[Sarkel]], per tal de prendre el control directe sobre la ciutat i els seus voltants. Va romandre en mans bizantines fins al [[980]], quan va caure en mans de [[Kíev]]. [[Vladímir I de Kíev|Vladímir el Gran]] va consentir a evacuar la fortalesa només si Ana Porfirogèneta, germana de [[Basili II de Bizanci|Basili II]], li era lliurada en matrimoni. La demanda va causar un escàndol a Constantinoble, car en ser una princesa imperial mai no podia casar-se amb un no grec. Com a precondició per a l'acord matrimonial, Vladímir va ser batejat aquí al [[988]], la qual cosa va cimentar la conversió del [[Principat de Kíev]]. A partir de llavors Korsun va ser evacuada.
Va ser possessió [[Imperi Romà d'Orient|romana d'Orient]] durant l'[[edat mitjana]], però el govern bizantí va ser lleu; segons [[Teòfanes Isàuric]] i d'altres, després de la [[Quarta Croada|Quarta croada]] Quersonès va passar a dependre de [[Imperi de Trebisonda|l'Imperi de Trebisonda]], i va caure sota el control [[República de Gènova|genovès]] a principis de [[1300]]. El [[1299]] la ciutat va ser saquejada pels exèrcits de [[Nogai Noyan]]. Un segle després va ser destruïda per [[Edigu]] i va quedar permanentment abandonada. A la fi del [[segle XIX]], la [[Catedral de Sant Vladímir de Quersonés|catedral de Sant Vladimir]] (completada el [[1892]]) va ser construïda en un petit pujol; dissenyada en estil bizantí, tenia la intenció de commemorar el lloc del bateig de Vladímir.
==Jaciment arqueològic==
| |||