Guillem de Cabestany: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 88.1.153.12. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:BnF ms. 854 fol. 105v - Guilhèm de Cabestanh (1).jpg|thumb|Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; [[BnF]] ms. 854 fol. 105v]]
'''Guillem de Cabestany''' (1188-[[1212]]...) (també escrit amb grafia [[occità|occitana]]: '''Guilhem de Cabestanh''') fou un [[trobador]] especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama<ref>{{Ref-llibre |cognom=Garcia |nom=Michel |títol=De la lettre à l’esprit. |url=https://books.google.es/books?id=Y4i_yW9PHbsC&pg=PA492&lpg=PA492&dq=Saurimonda+de+Navata&source=bl&ots=hdnBWWhnUe&sig=L6IVd8GyP5CRY4dz3WKQy5LhNIc&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjt-8fU2_fJAhUCVBoKHWXyAlEQ6AEIODAF#v=onepage&q=Saurimonda%20de%20Navata&f=false |llengua= |editorial=Editions Le Manuscrit |data=2010 |pàgines=492 |isbn=2304933963}}</ref> fou [[Saurimonda de Navata]].
==Vida i llegenda==
La [[Vida (literatura trobadoresca)|vida]], molt probablement fictícia, que figura en els Cançoners va ser esmentada, repetida o ampliada per molts autors com [[Petrarca]], [[Boccaccio]], [[Stendhal]], etc., i encara actualment és matèria literària; per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàgines- a ''El Unicornio'' ([[1965]]) de [[Manuel Mujica Laínez]], que l'amplia i refà en el context de la novel·la. A continuació la traducció de la vida del trobador que figura en els Cançoners:
:''Guillem de Cabestany fou un cavaller de la [[comarca]] del [[Rosselló]], que limita amb [[Catalunya]] i amb el [[Narbonès]]. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Seremunda, esposa de [[Ramon de Castell Rosselló]], que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, perquè ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i l'oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m'heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota [[Catalunya]] va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]], que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a [[Perpinyà]], al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el [[comtat del Rosselló]], tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei''.
Que aquest relat és fals, ho prova el fet que, segons consta en documents de l'època, Saurimonda, vídua de Ramon de Castell Rosselló, es tornà a casar el [[1210]], i que Guillem de Cabestany apareix a la [[Batalla de Las Navas de Tolosa]] el [[1212]]. A més, el rei [[Alfons el Cast|Alfons I]], que s'esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb Ramon de Castell Rosselló ([[1197]]).
== Obres ==
D'aquest trobador es conserven set [[cançó (trobadors)|cançons]] segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura trobadoresca: ''Lo dous cossire'' (La dolça tristesa). Aquesta cançó pot ser trobada, juntament amb la seua traducció al català, en l'article dedicat a la [[cançó (trobadors)|cançó trobadoresca]]. Altres dues cançons són d'atribució dubtosa.
== Aparició en obres d'altres autors ==
La llegenda del trobador ha estat la base per a dues òperes:
* ''The troubadour'' (1886), amb música d'[[Alexander Campbell Mackenzie]]
* ''Written on skin'' (2012), amb música de [[George Benjamin]] i llibret de [[Martin Crimp]], on Guillem apareix com a "Boy" i Ramon com a Protector.
== Notes ==
* La informació per fer aquest article s'ha extret de [http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/index.htm Els trobadors catalans] amb la seua autorització.
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* Montserrat Cots, ''Las poesías del trovador Guillem de Cabestany'', ''Boletín de la RABLB'' 40 (1985-86), p. 227-330
* [[Martí de Riquer i Morera|Riquer, Martí de]], ''[http://ccuc.cbuc.cat/record=b1640696~S23*cat Los trovadores. Historia literaria y textos]''. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 1063-1078
* [[Martí de Riquer]] / [[Antoni Comas i Pujol|Antoni Comas]], ''Història de la literatura catalana'', Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 95-101
* Favati, Guido (editor), ''Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV'', Bologna, Palmaverde, 1961, p. 197
* Martí de Riquer, ''Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII'', Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 292-303 [Reproducció de la [[Vida (literatura trobadoresca)|vida]], amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
{{Commonscat}}
| |||