Cònsol romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.60.173.47. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Bot simplifica tipografia d'acord amb la discussió corresponent
Línia 3:
 
==Orígens==
Abolida la [[Regne de Roma|monarquia]] ([[509  aC]]), la tradició afirma que les funcions del rei van ser ocupades per dos magistrats anuals, anomenats col·legues (''Consules'', literalment «els que caminen junts») amb iguals plens poders cadascun. Nogensmenys, la investigació actual considera que la figura del cònsol només es formà lentament després de l'expulsió dels reis. Inicialment es va mantenir un càrrec de ''[[rex sacrorum]]'' en l'àmbit exclusivament religiós i les tasques polítiques i militars passaren a un magistrat anomenat ''magister populi''.
 
El [[452  aC]], però, se substitueix el ''magister populi'' per un col·legi de deu [[decemvir]]s (''Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio'') per redactar el codi civil i polític de l'administració de l'estat i el [[449  aC]] es restaurà una magistratura normal formada per dues persones, ara anomenats ''praetor maximus'' i ''praetor minor''. Des d'aquest moment i fins a les ''[[leges Liciniae-Sextiae]]'' del [[367  aC]] aquest col·legi pretorial, precedent del consular, s'anà alternant amb els col·legis de [[tribú consular|tribuns militars amb poder consular]] (''tribuni militares consulare potestate'').
 
Els cònsols eren originalment [[patricis]], però després del llarg enfrontament polític entre patricis i [[plebeu]]s, amb les ''[[leges Liciniae-Sextiae]]'' de [[367  aC]] es va establir la dualitat d'un cònsol patrici i un altre plebeu (el nom «cònsol» es va usar llavors per primer cop). Eren elegits pels [[Comicis romans|comicis centuriats]] i cadascun podia vetar les decisions de l'altre, de manera que només es podien adoptar les que tenien consens; només el veto de l'altre cònsol, i més tard dels [[tribú de la plebs|tribuns de la plebs]], limitava les seves facultats. En canvi els cònsols podien interferir en les decisions dels [[pretor]]s, [[Edil romà|edils]] i [[qüestor]]s (no pas les dels [[censor romà|censor]]s ni [[dictador]]s, ni, més tard, en les dels [[tribú|tribuns]]). El seu poder militar era il·limitat i tenien el comandament de dues legions cadascun, que més tard foren més.
 
El concepte de la '''doble magistratura''' podria derivar de la ciutat de [[Cartago]] on existia un col·legi de ''sufetes'' o jutges d'actuació conjunta, o de la Itàlia central on col·legis de ''middices'' exercien el poder conjuntament entre [[sabins]] i [[samnites]].
 
==Funcions==
Inicialment els reis disposaven del dret de fer cultivar les seves terres mitjançant prestacions imposades als ciutadans, i els no ciutadans eren de fet [[client (Roma)|clients]] dels monarques; però aquests dos drets van desaparèixer, i ja no foren posseïts pels cònsols. En matèria judicial, en els delictes que comportaven multes fortes o penes corporals, el rei havia de jutjar a l'acusat, i decidia si tindria dret a apel·lació i a l'indult. La ''[[lex Valeria de provocatione]]'' ([[509  aC]], 245 [[Ab urbe condita|AUC]]) obligava als cònsols a concedir l'apel·lació a tot condemnat amb penes corporals o amb la pena capital, llevat que la sentència hagués estat dictada per tribunals militars. Més tard (cap al [[451  aC]], 303 AUC) l'obligació es va estendre a les multes fortes.
 
Si algun cònsol tenia la gosadia d'enfrontar-se a la seva ''nobilitas'', els sacerdots (també inicialment patricis) podien crear-li moltes dificultats, a més que la seva magistratura podia ser suspesa nomenant-se a un [[Dictador romà|dictador]]. D'altra banda, el seu curt període de magistratura, al final de la qual tornava a ser un simple ciutadà que havia d'obeir als nous magistrats, li impedien de fet qualsevol decisió contrària a la seva classe. Però per a més seguretat es va establir el costum que les decisions dels cònsols havien de ser ratificades pel [[senat romà|Senat]], permetent a aquest controlar tots els tractats polítics, l'administració, la divisió de terres públiques i en general tots els actes que transcendien més d'un any; fins i tot el tresor públic no podia ser tocat pel cònsol, o en el seu cas pel dictador, sense permís del Senat. L'administració del tresor de l'estat va ser confiada a dos funcionaris permanents ([[qüestor]]s), nomenats inicialment pels cònsols (després electius) però subjectes a les ordres del Senat.
Línia 18:
La seva data d'entrada en funcions era variable, no sent habitual la data d'[[1 de març]] (inici de l'any a Roma), doncs en general al concloure el seu mandat just a l'any del seu nomenament, les seves funcions es prolongaven uns dies fins a la cerimònia de renúncia, formal, oficial i solemne. El cònsol, en acabar la seva funció, estava sotmès a les lleis i si esqueia havia de retre comptes dels seus actes.
 
Les funcions dels cònsols, en augmentar el territori, van haver de ser delegades per a cada província: primer en qüestors insulars amb funcions consulars (a [[Sicília]] i [[Sardenya]] des del [[227  aC]]) i després amb la figura del procònsol (o propretor) per a [[Hispània Citerior]] i [[Hispània Ulterior]] ([[197  aC]]).
 
Per ser cònsol calia tenir almenys 43 anys (això fou eliminat per la ''lex Villia annalis'' del 180  aC); es podia ser cònsol més d'una vegada però entre cada vegada havien de passar almenys deu anys, però després això es devia eliminar perquè Gai Mari fou cònsol el 107, 104, 103, 102, 101, i 100. El [[180  aC]], amb la ''[[lex Villia annalis]]'', es va establir que per accedir al consolat s'havia d'haver passat amb anterioritat per les magistratures inferiors, amb un temps d'inactivitat prefixat entre cada magistratura. Com va ocórrer amb la censura, aquesta disposició va fer que el consolat fos accessible gairebé en exclusiva a l'aristocràcia. El terme d'exercici es va reduir durant l'imperi a dos mesos (per tant 12 cònsols exercien la magistratura cada any) i moltes vegades eren més (l'any 190 hi va haver 25 cònsols) però les seves funcions eren merament honorífiques.
 
== Període d'inici del càrrec ==
Línia 26:
Els cònsols exercien per un període d'un any, iniciat en un temps que va variar al llarg dels anys:
 
* Del 509 al [[493  aC]] el càrrec s'iniciava els idus de setembre
* Del 493 al [[479  aC]] a les calendes de setembre
* Del 479 al [[451  aC]] a les calendes de Sextilis
* Del 451 al [[449  aC]] als idus de maig
* Del 440 a una data entre el 443 i el [[400  aC]] als idus de desembre
* Des de vers el 400 fins probablement el [[397  aC]] a les calendes d'octubre
* Del 397 al 329 (o potser el [[327  aC]]), a les calendes de Quintilis
* Del 327 al [[223  aC]] no se sap
* Del 223 al [[153  aC]] als idus de març
* Del [[153  aC]] en endavant, a les calendes de gener
 
==Cònsol sufecte ==
Línia 41:
 
==Llista de cònsols romans==
* [[Llista de cònsols romans de la República]] (fins al 33  aC)
 
== Referències ==