Diferència entre revisions de la pàgina «Gai Claudi Marcel Menor»

'''Gai Claudi Marcel Menor''' (en [[llatí]] ''Caius Claudius M. F. M. N. Marcellus'') va ser un [[magistrat romà]] del [[segle I  aC]], germà de [[Marc Claudi Marcel VII]]. Era amic de [[Ciceró]] i oponent a [[Juli Cèsar]].

Pertanyia a la branca dels ''[[Claudi Marcel|Claudii Marcelli]]'' de la [[gens Clàudia]]. Fill de ''Marcus Claudius Marcellus'' i de ''Junia''. Era cosí del cònsol del 49&nbsp; aC, amb qui compartia el mateix nom i amb el cònsol del 51&nbsp; aC.<ref> François Hinard, "Histoire romaine. Des origines à Auguste", volum I, ed.Fayard, 2000, p. 779</ref>

Es va casar amb una dona, el nom de la qual no consta, i amb ella va tenir una filla. Posteriorment, l'any [[54&nbsp; aC]], es va casar per segona vegada i va ser amb [[Octàvia Menor|Octàvia]], neboda de [[Juli Cèsar]]. Per tal de refermar aliances amb [[Gneu Pompeu Magne]], Cèsar li va proposar que es casés amb Octàvia i Gai Claudi la va haver de repudiar.<ref>[[Suetoni]], "Vida de Cesar", 27</ref> Pompeu va declinar l'oferiment, ja que ella ja havia tingut tres fills: [[Marcel·la (neboda d'August)|Marcel·la la Major]], [[Marcel·la la Menor]] i [[Marc Claudi Marcel (gendre d'August)| Marc Claudi Marcel]], al qual va adoptar Cèsar perquè no va tenir fills. Les filles van néixer a Roma i el fill a [[Baiae]].

A finals del [[51&nbsp; aC]] el seu cosí, el cònsol [[Gai Claudi Marcel Major]], havia proposat al senat reemplaçar [[Juli Cèsar]] en el seu govern a la Gàl·lia.<ref>[[Ciceró]], "Epistulae ad familiares", 8, 8</ref> [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] preferia perllongar el càrrec de Cèsar. El 1r de març del [[50&nbsp; aC]] expirava el manament de Cèsar, es van convocar eleccions i Gai Claudi Marcel Minor fou escollit cònsol, assumint el càrrec el [[49&nbsp; aC]].

[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 40&nbsp; aC]]