Josep Irla i Bosch: diferència entre les revisions

A poc a poc, Josep Irla s'anà obrint camí en el món dels negocis i de la política. Amb els seus germans, inicià activitats industrials i comercials des de Sant Feliu de Guíxols amb la creació de la societat Josep Irla i companyia, amb participació de capital de tots tres germans i un paper més principal d'ell. Des d'aquesta base, obriren una fàbrica de taps de suro que amb els anys s'anà ampliant; foren consignataris de vaixells i posteriorment propietaris d'una goleta, i feren un comerç de vi i de suro amb Barcelona; pogueren actuar com a agents de duanes.

 

 

== Família ==

 

Al principi de 1911, va participar en la constitució de la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] (UFNR) a les comarques de Girona, i en fou president de l'agrupació local.

 

== Diputat provincial i l'assemblea de Catalunya ==

 

== Exili ==

El 28 de gener del 1939, Josep Irla, president del Parlament de Catalunya, com la resta d'autoritats catalanes, iniciava l'exili. Amb 62 anys, va passar a territori francès amb la seva dona, Florència Bas, la seva afillada Concepció Pijoan, el seu germà Francesc i la seva cunyada Maria Duran, les filles d'en Nicolau, Pepita i Montserrat, i l'esposa d'aquest, Càndida Planella. però sense cap dels seus béns, que quedaven a Sant Feliu, i que posteriorment serien confiscats per les autoritats franquistes. En Nicolau va passar a França uns dies després; no el segueix la seva afillada Lola Aymerich, ja casada amb un carnisser de Sant Feliu de Guíxols, mare d'un fill i no activa políticament, i es convertí aquesta en l'única part de la família que no s'exilia.