França: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 2.136.33.247. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Bot simplifica tipografia d'acord amb la discussió corresponent
Línia 1:
{{polisèmia|Françoaldo Sena de Souza}}
{{infotaula geografia política}}
'''França''' (en [[francès]] ''France'' {{Audio|Fr-France.oga|fʁɑ̃s}}), oficialment la '''República Francesa''' (en [[francès]] ''République française'' {{IPA|[ʁe.py.blik⋅fʁɑ̃.sɛz]}}) és un [[estat]] constituït per una [[metròpoli]] i per territoris d'ultramar. És l'estat més gran de la [[Unió Europea]]; a l'[[Europa]] occidental, limita a l'oest amb l'[[oceà Atlàntic]]; al nord amb el [[canal de la Mànega]], el [[pas de Calais]] –que la separa del [[Regne Unit]]– i la [[mar del Nord]]; a l'est amb [[Bèlgica]], [[Luxemburg]], [[Alemanya]], [[Suïssa]] i [[Itàlia]], i al sud amb [[Andorra]], [[Espanya]], [[Mònaco]] i la mar [[Mar Mediterrània|Mediterrània]]. Abasta 643,801&nbsp; km<sup>2</sup><ref>{{Ref-web|url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2147.html|títol=The World Factbook — Central Intelligence Agency| consulta=2016-11-01| editor=www.cia.gov}}</ref> i té una població total de 66,7 milions de persones.<ref>{{Ref-web|url= http://www.insee.fr/fr/themes/tableau.asp?ref_id=NATnon02145|títol=Insee - Population - Évolution de la population jusqu'en 2016| consulta=2016-11-01| editor=www.insee.fr}}</ref> És una [[Sistema semipresidencialista|república semipresidencialista]] unitària que es divideix en 18 [[Regió francesa|regions]], amb capital a [[París]], la ciutat més gran del país i el principal centre cultural i comercial. La [[França metropolitana|França Europea]] inclou igualment l'illa mediterrània de [[Còrsega]], al nord de l'illa italiana de [[Sardenya]]. Els anomenats [[Dependències d'ultramar franceses|territoris d'ultramar]], repartits arreu del món, es componen de nombroses illes i enclavaments continentals, com ara la [[Guaiana Francesa]], l'[[illa de la Reunió]] o els [[Terres Australs i Antàrtiques Franceses]].
 
Durant l'[[Edat del ferro|edat del Ferro]], el que avui és la França metropolitana va ser habitada pels [[gals]], un poble [[Celtes|celta]]. L'àrea va ser annexada al 51 aC per [[República Romana|Roma]], i el territori va portar el nom de Gàl·lia fins al 486, quan els [[francs]] [[germànics]] van conquerir la regió i van formar el [[Regne de França]]. Amb la seva victòria a la [[Guerra dels Cent Anys]] (1337-1453), França va esdevenir una gran potència europea en la [[baixa edat mitjana]], enfortint la construcció de l'Estat i la [[Centralisme|centralització política]]. Durant el [[Renaixement]], la cultura francesa va florir i es va establir un [[Imperi colonial francès|imperi colonial global]], que al segle XX seria el segon més gran del món.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hargreaves|nom=Alec G.|títol=Memory, Empire, and Postcolonialism: Legacies of French Colonialism|url= https://books.google.com/books?id=UX8aeX_Lbi4C&pg=PA1|llengua=en|data=2005-01-01| editorial=Lexington Books|isbn=9780739108215}}</ref> El segle XVI va ser dominada per [[Guerres de religió a França|guerres civils religioses]] entre [[Catolicisme|catòlics]] i [[Protestantisme|protestants]] ([[hugonot]]s). França es va convertir en el poder cultural, polític i militar dominant l'Europa en temps de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]]. A l'acabament del segle XVIII, la [[Revolució Francesa|revolució francesa]] va enderrocar la [[monarquia absoluta]]; va establir una de les primeres [[Primera República Francesa|repúbliques]] de la història moderna i va redactar la ''[[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]'', que expressa els ideals de la nació actuals.
Línia 13:
=== Geografia física ===
{{Principal|Geografia de França|Dependències d'ultramar franceses}}
La part europea de França és la [[França metropolitana]] i està situada en una de les extremitats occidentals d'[[Europa]]. Limita amb la [[mar del Nord]] al nord, amb el [[canal de la Mànega]] al nord-oest, amb l'[[oceà Atlàntic]] a l'oest i amb la [[mar Mediterrània]] al sud-est. Políticament, fa frontera amb [[Bèlgica]] i [[Luxemburg]] al nord-est, amb [[Alemanya]] i [[Suïssa]] a l'est, amb [[Itàlia]] i [[Mònaco]] al sud-est, i amb [[Espanya]] i [[Andorra]] al sud-oest. Les fronteres meridionals i orientals del país corresponen als massissos muntanyosos dels [[Pirineus]], els [[Alps]] i el [[Serralada del Jura|Jura]]; la frontera nord-est correspon amb el [[Rin|riu Rin]], mentre que la resta de fronteres no corresponen a cap element natural. La França metropolitana comprèn diverses illes, incloent [[Còrsega]] i les illes costaneres. Es troba entre les latituds 42° 19'46 "N i 51° 5'47" N i entre les longituds 4°46' O i 8°14'42" E, i per tant es troba dins de la zona [[Clima temperat|temperada]] del nord. La part continental cobreix al voltant de 1000&nbsp; km de nord a sud i d'est a oest.
 
França també es compon de molts territoris fora del continent europeu, anomenats [[Dependències d'ultramar franceses|territoris d'ultramar]], la qual cosa li permet estar present en tots els oceans del món excepte l'[[oceà Àrtic]]. Aquests territoris tenen diferents estatuts de l'administració territorial francesa i es troben a:
Línia 24:
 
[[Fitxer:Carte physique simplifiée de la France.svg|miniatura|esquerra|Mapa físic simplificat de França.]]
França és fronterera amb el [[Brasil]] i [[Surinam]] a la [[Guaiana Francesa]], i també amb els [[Països Baixos]] a través de la part francesa de [[Illa de Sant Martí|Sant Martí]]. El territori europeu de França cobreix 551.500&nbsp; km², que el converteixen en l'estat més gran de la [[Unió Europea]]. La superfície total de França, amb els seus departaments i territoris d'ultramar (amb exclusió de la [[Terra Adèlia]]), és de 643,801&nbsp; km², el 0,45% de la superfície total de la Terra. França posseeix una àmplia varietat de paisatges; des de les planes costaneres al nord-oest a les serralades dels [[Alps]] al sud-est, el [[massís Septentrional]] al sud i els [[Pirineus]] al sud-oest.
 
Deixant de banda els territoris d'ultramar, França ha duplicat la seva superfície inicial al llarg de la seva història annexionant-se alguns territoris dels voltants mitjançant tractats o conquestes, d'entre els quals destaca la totalitat d'[[Occitània]], situada al sud de França, que representa la conquesta més important. Altres antigues regions històriques que són part de França són la Bretanya, Arpitània, Alsàcia i Lorena i Còrsega. Una part de [[Principat de Catalunya|Catalunya]] també roman actualment sota administració francesa d'ençà del 1659; l'anomenada [[Catalunya del Nord]], situada a l'extrem sud-est de l'Estat; així com [[Iparralde|una part del País Basc]] a l'extrem sud-oest.
 
A causa dels seus nombrosos [[Dependències d'ultramar franceses|departaments i territoris d'ultramar]] dispersos en gairebé tots els oceans del planeta, França posseeix la segona [[zona econòmica exclusiva]] (ZEE) més gran del món, que abasta 11.035.000&nbsp; km², just darrere de la ZEE dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] (11.351.000&nbsp; km²), i davant de la ZEE d'[[Austràlia]] (8.148.250&nbsp; km²). La seva ZEE cobreix aproximadament el 8% de la superfície total de totes les ZEE del món.
 
Amb 4.810,45 [[metres sobre el nivell del mar]], el [[Mont Blanc]], situat als [[Alps]] a la frontera entre França i [[Itàlia]], és el punt més elevat de França, de la [[Unió Europea]] i de l'[[Europa Occidental|Europa occidental]]. França també té extensos sistemes fluvials, com el [[Sena]], el [[Riu Loira|Loira]], la [[Garona]] i el [[Roine]], que divideix el massís central dels Alps i desemboca a la [[mar Mediterrània]] a la [[Camarga]]. Còrsega es troba davant la costa mediterrània.
Línia 47:
A la França metropolitana hi ha 136 espècies d'arbres,<ref>{{Ref-web|url= http://web.archive.org/web/20030420162427/http://www.ambafrance-us.org/sp/aaz/descript_sp.asp|títol=Embajada de Francia en los EEUU - Descripción General de Francia| consulta=2016-11-02|data=2003-04-20}}</ref> cosa excepcional tractant-se d'un país europeu. Al país hi ha 9 [[Parc nacional|parcs nacionals]] i 46 [[Parc natural|parcs naturals]]. Les espècies [[plantes|vegetals]] conreades per a consum humà directe i per a la producció agroindustrial ocupen grans espais de la superfície francesa, destacant la [[vinya]] i el [[blat]] entre moltes altres. Es practica una intensiva criança i explotació de [[bou]]s, [[porc]]s, [[Ovella|ovelles]], [[Cabra|cabres]] i [[cavall]]s. També abunden espècies menors com els [[conill]]s i l'[[aviram]].
 
La producció agropecuària representa un 56% (del qual les terres de cultiu són un 33%, les collites permanents un 3%, i les pastures permanents un 20%), la massa forestal el 28%, i «altres» el 16%.<ref>{{Ref-web|url= http://www.discoverfrance.net/France/fact_sheet.shtml|títol=Facts About France, Part 1| consulta=2016-11-02|nom=Ian C. Mills, c/o The Wharton Group, P.O. Box 310185, Newington, CT 06131-0185 -- E-mail: mail@discoverfrance.net ; Tel. (860)|cognom=586-1184| editor=www.discoverfrance.net}}</ref> Els boscos s'estenen sobre la superfície de la França metropolitana fins a cobrir més de 140.000&nbsp; km². Les zones especialment protegides conformen el 8% del territori nacional. El subsòl proporciona materials de construcció en abundància ([[grava]], [[sorra]], [[calç]]) i matèries primeres ([[Caolinita|caolí]], [[talc]], [[sofre]], [[Hidròxid de potassi|potassa]]), però és pobre en productes energètics i minerals. La [[Guaiana Francesa]], per la seva banda, té el 90% del seu territori cobert per la [[selva tropical]].
 
== Organització territorial ==
Línia 69:
{| class="infobox" style="font-size:90%; text-align:left; width:23.5em"
|-
| style="text-align:center;" colspan="2"|'''Ciutats de més de<br />200&nbsp; 000 hab. (2011)''' || &nbsp;  || style="text-align:center;" colspan="2"|'''Majors zones<br /> metropolitanes (2011)'''
|-
| [[París]] || align=right|2&nbsp; 249&nbsp; 971 || &nbsp;  || [[París]] || align=right|12&nbsp; 292&nbsp; 895
|-
| [[Marsella]] || align=right|850&nbsp; 636 || &nbsp;  || [[Lió]] || align=right|2&nbsp; 288&nbsp; 759
|-
| [[Lió]] || align=right|472&nbsp; 305 || &nbsp;  || [[Marsella]] || align=right|1&nbsp; 720&nbsp; 941
|-
| [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] || align=right|447&nbsp; 340 || &nbsp;  || [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] || align=right|1&nbsp; 250&nbsp; 251
|-
| [[Niça]] || align=right|344&nbsp; 064 || &nbsp;  || [[Lilla]] || align=right|1&nbsp; 159&nbsp; 547
|-
| [[Nantes]] || align=right|287&nbsp; 845 || &nbsp;  || [[Bordeus|Burdeus]] || align=right|1&nbsp; 140&nbsp; 668
|-
| [[Estrasburg]] || align=right|272&nbsp; 222 || &nbsp;  || [[Niça]] || align=right|1&nbsp; 003&nbsp; 947
|-
| [[Montpeller]] || align=right|264&nbsp; 538 || &nbsp;  || [[Nantes]] || align=right|884&nbsp; 275
|-
| [[Bordeus|Burdeus]] || align=right|235&nbsp; 178 || &nbsp;  || [[Estrasburg]] || align=right|764&nbsp; 013
|-
| [[Lilla]] || align=right|227&nbsp; 533 || &nbsp;  || [[Rennes]] || align=right|679&nbsp; 866
|-
| [[Rennes]] || align=right|208&nbsp; 033 || &nbsp;  || [[Grenoble]] || align=right|675&nbsp; 122
|}
 
Línia 168:
== Història ==
{{principal|Història de França}}
En [[llatí]], ''Francia'' designava la regió del nord d'[[Europa]], poblada, o sobretot dominada per un poble guerrer de les [[germànics|tribus germàniques]] que s'anomenaven a si mateixos els ''[[francs]]''. Hi ha diverses teories sobre l'origen del terme. Una suggereix que es deriva del [[protogermànic]] ''frankon'', que es tradueix com a [[llançament de javelina|javelina]] o llança. Una altra teoria suggereix que en una antiga llengua germànica ''franc'' significava "lliure" (origen de la paraula catalana "franc"), tot i que una d'altra proposta que és el mot "franc" el que es deriva de la designació del poble germànic, atès el seu estatus com a poble lliure durant l'[[imperi Romà]]. De fet, des dels segles III al [[segle&nbsp; IV|IV]] els romans ja tenien contactes amb els francs, els quals s'enllistaven com a mercenaris en llur exèrcit molt abans de les [[invasions bàrbares|grans invasions germàniques]] pròpiament dites. Durant el període de la [[dinastia Carolíngia|dinastia carolíngia]], el territori del poble franc va ser denominat ''Franchonolant'' (''Frenkenland''), mentre que el territori del poble [[cultura gal·loromana|gal·loromà]] va ser denominat ''Uualholant'' (''Welschland''). El [[1204]], la paraula ''Francia'' va designar, per primera vegada, el territori sobre el qual s'exercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a anomenar-se, esporàdicament, ''rex Francie''.
 
Els límits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la [[Gàl·lia]], habitada pels [[gals]], un poble [[celtes|celta]]. La Gàl·lia fou conquerida pels [[antiga Roma|romans]] al [[segle I aC|segle primer aC]], i els gals van adoptar la llengua i la cultura [[Llengües romàniques|romàniques]]. El [[cristianisme]] també hi va arrelar en els segles [[segle II|segon]] i [[segle III|tercer]] de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàl·lia vora el [[Rin]] foren traspassades per tribus [[germànics|germàniques]] al [[segle&nbsp; IV]], principalment pels [[francs]], dels quals deriva el nom del país; la ''França'' (o [[Illa de França]]) fou un domini feudal dels reis [[Dinastia Capet|Capets]] francesos al voltant de [[París]].
[[Fitxer:843-870 Europe.jpg|230px|miniatura|esquerra|Divisió de l'[[imperi Carolingi]] pels tractats de [[Tractat de Verdun|Verdun]] ([[843]]) i [[Tractat de Meerssen|Meerssen]] ([[870]]).]]