Noruega: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
m Bot simplifica tipografia d'acord amb la discussió corresponent
Línia 5:
 
El Regne de Noruega es va formar com a unió de diversos principats el segle XI. Va formar una [[unió personal]] amb [[Dinamarca]] de 1380 a 1814. De 1814 a 1905 va formar una unió amb [[Suècia]]. Noruega romangué neutral en ambdues guerres mundials, però va ser ocupada per [[Alemanya]] en la segona.
Tot i rebutjar l'entrada a la [[Unió Europea]] en dos referèndums, el país manté vincles estrets amb la Unió i els seus estats membres, així com amb els [[Estats Units]]. És considerat un participant prominent en la [[diplomàcia]] i el [[desenvolupament internacional]], en involucrar-se en els [[Acords d'Oslo]] tot i que no van reeixir, i va negociar una treva entre el govern de [[Sri Lanka]] i els [[Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam]]. Noruega encara és un dels contribuïdors financers més importants de les [[Nacions Unides]],<ref>{{ref-web|url=http://www.reformtheun.org/index.php/articles/1917|títol=Revised List of Top UN Financial and Troop Contributors|consulta=2009-04-23|editor=reformtheun.org|data=}}</ref> i participa amb les forces de l'ONU en les missions internacionals, en especial a l'[[Afganistan]], [[Kosovo]] i el [[Sudan]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]] el país va experimentar un creixement econòmic accelerat, en especial arran del descobriment dels dipòsits de [[petroli]] trobats al començament dels [[Dècada del 1970|anys setanta]]. En l'actualitat és un dels països més rics del món,<ref>[http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2009/01/weodata/weorept.aspx?sy=2008&ey=2008&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&pr1.x=58&pr1.y=5&c=512%2C941%2C914%2C446%2C612%2C666%2C614%2C668%2C311%2C672%2C213%2C946%2C911%2C137%2C193%2C962%2C122%2C674%2C912%2C676%2C313%2C548%2C419%2C556%2C513%2C678%2C316%2C181%2C913%2C682%2C124%2C684%2C339%2C273%2C638%2C921%2C514%2C948%2C218%2C943%2C963%2C686%2C616%2C688%2C223%2C518%2C516%2C728%2C918%2C558%2C748%2C138%2C618%2C196%2C522%2C278%2C622%2C692%2C156%2C694%2C624%2C142%2C626%2C449%2C628%2C564%2C228%2C283%2C924%2C853%2C233%2C288%2C632%2C293%2C636%2C566%2C634%2C964%2C238%2C182%2C662%2C453%2C960%2C968%2C423%2C922%2C935%2C714%2C128%2C862%2C611%2C716%2C321%2C456%2C243%2C722%2C248%2C942%2C469%2C718%2C253%2C724%2C642%2C576%2C643%2C936%2C939%2C961%2C644%2C813%2C819%2C199%2C172%2C184%2C132%2C524%2C646%2C361%2C648%2C362%2C915%2C364%2C134%2C732%2C652%2C366%2C174%2C734%2C328%2C144%2C258%2C146%2C656%2C463%2C654%2C528%2C336%2C923%2C263%2C738%2C268%2C578%2C532%2C537%2C944%2C742%2C176%2C866%2C534%2C369%2C536%2C744%2C429%2C186%2C433%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698&s=NGDPDPC&grp=0&a= World Economic Outlook Database-April 2009], Gross domestic product per capita, current prices, [[International Monetary Fund]]. Retrieved April 22, 2009.</ref><ref>[http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2009/01/weodata/weorept.aspx?pr.x=22&pr.y=6&sy=2008&ey=2008&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&c=512%2C941%2C914%2C446%2C612%2C666%2C614%2C668%2C311%2C672%2C213%2C946%2C911%2C137%2C193%2C962%2C122%2C674%2C912%2C676%2C313%2C548%2C419%2C556%2C513%2C678%2C316%2C181%2C913%2C682%2C124%2C684%2C339%2C273%2C638%2C921%2C514%2C948%2C218%2C943%2C963%2C686%2C616%2C688%2C223%2C518%2C516%2C728%2C918%2C558%2C748%2C138%2C618%2C196%2C522%2C278%2C622%2C692%2C156%2C694%2C624%2C142%2C626%2C449%2C628%2C564%2C228%2C283%2C924%2C853%2C233%2C288%2C632%2C293%2C636%2C566%2C634%2C964%2C238%2C182%2C662%2C453%2C960%2C968%2C423%2C922%2C935%2C714%2C128%2C862%2C611%2C716%2C321%2C456%2C243%2C722%2C248%2C942%2C469%2C718%2C253%2C724%2C642%2C576%2C643%2C936%2C939%2C961%2C644%2C813%2C819%2C199%2C172%2C184%2C132%2C524%2C646%2C361%2C648%2C362%2C915%2C364%2C134%2C732%2C652%2C366%2C174%2C734%2C328%2C144%2C258%2C146%2C656%2C463%2C654%2C528%2C336%2C923%2C263%2C738%2C268%2C578%2C532%2C537%2C944%2C742%2C176%2C866%2C534%2C369%2C536%2C744%2C429%2C186%2C433%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698&s=PPPPC&grp=0&a= World Economic Outlook Database-April 2009], Gross domestic product based on purchasing-power-parity (PPP) per capita GDP, [[International Monetary Fund]]. Retrieved April 22, 2009.</ref><ref name="CAB">{{ref-web|url=http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/02/weodata/weorept.aspx?sy=2006&ey=2008&sort=country&ds=.&br=1&pr1.x=64&pr1.y=7&c=512%2C446%2C914%2C666%2C612%2C668%2C614%2C672%2C311%2C946%2C213%2C137%2C911%2C962%2C193%2C674%2C122%2C676%2C912%2C548%2C313%2C556%2C419%2C678%2C513%2C181%2C316%2C682%2C913%2C684%2C124%2C273%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C522%2C692%2C622%2C694%2C156%2C142%2C624%2C449%2C626%2C564%2C628%2C283%2C228%2C853%2C924%2C288%2C233%2C293%2C632%2C566%2C636%2C964%2C634%2C182%2C238%2C453%2C662%2C968%2C960%2C922%2C423%2C714%2C935%2C862%2C128%2C716%2C611%2C456%2C321%2C722%2C243%2C942%2C248%2C718%2C469%2C724%2C253%2C576%2C642%2C936%2C643%2C961%2C939%2C813%2C644%2C199%2C819%2C184%2C172%2C524%2C132%2C361%2C646%2C362%2C648%2C364%2C915%2C732%2C134%2C366%2C652%2C734%2C174%2C144%2C328%2C146%2C258%2C463%2C656%2C528%2C654%2C923%2C336%2C738%2C263%2C578%2C268%2C537%2C532%2C742%2C944%2C866%2C176%2C369%2C534%2C744%2C536%2C186%2C429%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698%2C941&s=BCA&grp=0&a=|títol=Report for selected countries and subjects – current account balance, U.S. dollars, billions|data= octubre 2008|obra=International Monetary Fund|editor=www.imf.org|consulta=2009-05-12}}</ref> amb les reserves per capita més grans de qualsevol nació. Noruega és el setè exportador de petroli més gran del món,<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2176rank.html |títol=CIA&nbsp; — The World Factbook&nbsp; — Rank Order&nbsp; — Oil&nbsp; — exports |editor=Cia.gov |data=2009-02-10 |consulta=2009-02-14}}</ref> i la indústria petroliera representa un quart del seu [[producte interior brut]].<ref>{{ref-web|url=http://uk.reuters.com/article/oilRpt/idUKL0674675920070906 |títol=UPDATE 1-Statistics Norway raises '07 GDP outlook, cuts '08 |editor=Uk.reuters.com |data=2007-09-06 |consulta=2009-03-08}}</ref> Arran de la [[Crisi de finals de la dècada del 2000|crisi financera de 2007-2009]], els banquers han considerat que la [[corona noruega]] és una de les monedes més sòlides del món.<ref>{{enllaç no actiu|data=2018}}{{ref-web|url=http://blog.norway.com/tag/economic-stability/ |títol=Norway: A Diamond in the Rough? |editor=blog.norway.com |data=2009-02-26 |consulta=2009-04-23}}</ref>
 
Noruega va ser el segon exportador més gran de [[mariscs]] (en valor, després de la [[República Popular de la Xina]]) el 2006.<ref name="GGT">{{ref-web|url=http://www.globefish.org/filedownload.php?fileId=560 |títol=FAO Globefish global trends 2006 |data= |consulta=2009-03-08}}</ref> Altres indústries importants són el processament d'aliments, la construcció de vaixells, la indústria química, la mineria, la pesca, i la producció de paper. Noruega té un [[model de benestar escandinau]] amb [[assistència humanitària universal]], [[educació superior]] subvencionada i un sistema de [[seguretat social]] complet. Noruega ocupa la primera posició en [[índex de desenvolupament humà|desenvolupament humà]] des del 2014.<ref name="HDI">{{ref-web|url=http://hdr.undp.org/en/media/HDI_2008_EN_Tables.pdf|títol=Human development indices|data=2008-12-18|obra=Human Development Report|editor=hdr.undp.org|consulta=2009-05-12}}</ref> També va ser catalogat com el país més pacífic en l'[[Índex Global de Pau]] el 2007.<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/in_depth/6704767.stm |títol=World Norway rated most peaceful nation |editorial=BBC News |data=2007-05-30 |consulta=2009-02-14}}</ref> Com a [[Estat unitari]], les divisions administratives del qual són els comtats (''fylker'') i els municipis (''kommuner''), Noruega és una [[monarquia constitucional]], [[parlamentarisme|parlamentària]] i hereditària, en què el rei [[Harald V de Noruega|Harald V]] és el [[cap d'Estat]]. El poble [[samis|sami]] gaudeix d'un cert grau d'autodeterminació i exerceix influència sobre els territoris tradicionals mitjançant el [[Parlament Sami]] i l'[[Acta de Finnmark]]. Noruega és membre fundador de l'[[ONU]], l'[[OTAN]], el [[Consell d'Europa]] i el [[Consell Nòrdic]] i és membre de l'[[Espai Econòmic Europeu]], l'[[OMC]] i l'[[OCDE]].
Línia 19:
Noruega està situada a la regió occidental d'[[Escandinàvia]], a l'[[Europa septentrional]]. La seva costa escarpada, s'estén 25.148 quilòmetres sense contar les illes, i és marcada per [[fiord]]s i milers d'illes, per la qual cosa, la seva línia costanera és, en proporció a la seva superfície, la més gran que no pas a cap altre país.<ref>{{GEC|0046399}}</ref> Noruega comparteix una frontera terrestre de 1.619 quilòmetres amb [[Suècia]] a l'est, i una de 727 quilòmetres amb [[Finlàndia]] i de 196 quilòmetres amb [[Rússia]] al nord-est. De nord a sud, Noruega està vorejada per la [[mar de Barentsz]], el [[mar de Noruega]], el [[mar del Nord]] i l'[[Skagerrak]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/no.html|títol=The World Factbook — Central Intelligence Agency|consulta=2017-03-31|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref> Els [[Alps Escandinaus]] formen gran part de la frontera amb Suècia.
 
Amb una superfície de 385,207<ref name="kart_2019" />&nbsp; km² (incloent [[Svalbard]], [[Jan Mayen]] i l'[[Bouvet|illa de Bouvet]]), o de 2.886.516&nbsp; km² (incloent també les reclamacions territorials de l'[[illa de Pere I]] la [[Terra de la Reina Maud]]), gran part del país està dominat pel terreny muntanyós, amb una altitud mitjana és de 460 [[Metres sobre el nivell del mar|msnm]] i una gran varietat de característiques naturals causades per [[Glacera|glaceres]] prehistòriques. El més notable d'aquestes són els seus profunds [[fiord]]s, formats al final de l'[[Edat glacial|edat de Gel]]. El [[Sognefjord|fiord de Sogne]] és el segon fiord més profund i el més llarg del món, amb 204 quilòmetres de llargada. L'[[Hornindalsvatnet]] és el llac més profund de tot Europa.<ref>{{Ref-publicació|article=Minifacts about Norway 2015|publicació=ssb.no|llengua=en-GB|url=http://www.ssb.no/english/subjects/00/minifakta_en/en/}}</ref> Els rius més importants de Noruega són l'[[Otta (riu)|Otta]], el [[Gudbrandsdalslågen]], el [[Vorma]], el [[Glomma]], el [[Renaelva]], el [[Numedalslågen]], el [[Hallingdalselva]], el [[Begna (riu)|Begna]], el [[Drammenselva]], l'[[Skien]], el [[Tinn]], el [[Nidelva]] i l'[[Otra]].
 
Els principals sistemes muntanyosos del país són els [[Alps Escandinaus]] i els altiplans de [[Finnmarksvidda]] i [[Hardangervidda]]. La muntanya més alta del país és el [[Galdhøpiggen]], de 2469 m, situada a la serralada de [[Jotunheimen]]. El [[permagel]] es pot trobar tot l'any a les zones d'alta muntanya i a l'interior del comtat de [[Finnmark]]. També hi ha nombrosos glaceres, com la de [[Jostedalsbreen]].
Línia 147:
|Dec sun = 35
|source 1= Norwegian Meteorological Institute eklima.met.no
|source 2= Met.no<ref name="met.no" /> (precipitation > 3&nbsp; mm)
 
}}
Línia 230:
|Nov precipitation mm = 259
|Dec precipitation mm = 235
|unit rain days = 1&nbsp; mm
|Jan rain days = 20
|Feb rain days = 15
Línia 566:
|-
| {{GBR}}
| 25.5&nbsp; %
| {{SWE}}
| 13.6&nbsp; %
|-
| {{DEU}}
| 12.6&nbsp; %
| {{DEU}}
| 12.8&nbsp; %
|-
| {{NLD}}
| 9.9&nbsp; %
| {{GBR}}
| 6.8&nbsp; %
|-
| {{FRA}}
| 9.1&nbsp; %
| {{DNK}}
| 7.2&nbsp; %
|-
| {{USA}}
| 6.7&nbsp; %
| {{USA}}
| 5.0&nbsp; %
|-
| Altres
| 36.2&nbsp; %
| Altres
| 54.6&nbsp; %
|-
|}
Línia 661:
| bgcolor = "#A7D3F3"|'''2060'''<br/><small>(Projecció)</small>|| align = right|7,032,687
|}
La població de Noruega el gener de 2017 és de 5.258.317 d'habitants. El país té una de les [[densitat de població|densitats de població]] més baixes d'[[Europa]], de 15 persones per quilòmetre quadrat,<ref name=encarta/> però la meitat dels noruecs viuen al sud-est, el 75% viu a 16&nbsp; km de la costa i el 80% en àrees urbanes.<ref name=encarta/> La [[taxa de creixement poblacional]] el 2009 era de 0,341%, i la [[taxa de natalitat]] és baixa, de 10,99 per 1.000 persones,<ref name=cia/> i ha estat decreixent des de 1945.<ref name=encarta/> L'[[esperança de vida]] és una de les més altes del món.<ref name=encarta/>
 
Els [[noruecs]] són un poble homogeni d'origen [[Germànics|germànic]]. La minoria més important són els [[samis]], un poble d'origen finès que viu al centre i nord del país. A més, viuen petites comunitats minoritàries d'immigrants i llurs descendents, com ara [[Amèrica|americans]], [[Regne Unit|britànics]], [[xile]]ns, [[Àsia|asiàtics]], etc.<ref name=encarta/>
Línia 686:
[[Fitxer:Vaagen.jpg|border|100px|Stavanger]]<br />[[Stavanger]]<br />
|-
| align=center style="background:#f0f0f0;" | 1 ||align=left | '''[[Oslo]]''' || [[Oslo]] || 647&nbsp; 676 || align=center style="background:#f0f0f0;" | 6 ||align=left | '''[[Kristiansand]]''' || [[Vest-Agder]] || 87&nbsp; 446
|-
| align=center style="background:#f0f0f0;" | 2 ||align=left | '''[[Bergen]]''' || [[Hordaland]] || 275&nbsp; 112 || align=center style="background:#f0f0f0;" | 7 ||align=left | '''[[Fredrikstad]]''' || [[Østfold]] || 78&nbsp; 159
|-
| align=center style="background:#f0f0f0;" | 3 ||align=left | '''[[Trondheim]]''' || [[Sør-Trøndelag]] || 184&nbsp; 960 || align=center style="background:#f0f0f0;" | 8 || align=left | '''[[Sandnes]]''' || [[Rogaland]] || 73&nbsp; 624
|-
| align=center style="background:#f0f0f0;" | 4 ||align=left | '''[[Stavanger]]''' || [[Rogaland]] || 132&nbsp; 102 || align=center style="background:#f0f0f0;" | 9 ||align=left | '''[[Tromsø]]''' || [[Troms]] || 72&nbsp; 681
|-
| align=center style="background:#f0f0f0;" | 5 ||align=left | '''[[Bærum]]''' || [[Akershus]] || 120&nbsp; 685 || align=center style="background:#f0f0f0;" | 10 ||align=left | '''[[Drammen]]''' || [[Buskerud]] || 67&nbsp; 016
|}
{{clear}}