Gary Oldman: diferència entre les revisions

Després de diversos treballs en teatre, el 1983 va encarnar a un ''[[skinhead]]'' en ''Meantime'', pel·lícula per a televisió dirigida per Mike Leigh. El seu primer paper protagonista al cinema va ser tres anys més tard, quan va interpretar a [[Sid Vicious]] en ''Sid i Nancy'', [[Cinema biogràfic|biopic]] sobre el baixista dels [[Sex Pistols]].<ref>{{ref-web|cognom1=Brooks, Xan|títol=Gary Oldman: from Sid to Smiley: the rollercoaster story of a true British great|url=http://www.theguardian.com/film/2012/feb/09/gary-oldman-profile-actor|editor=''[[The Guardian]]''|llengua=anglès|data=9 de febrer de 2012}}</ref> La pel·lícula va ser criticada, però Oldman va rebre un premi Evening Standart British Film com a millor actor revelació i el premi London Film Critic's Circle a l'actor de l'any. La seva actuació com ''Sid Vicious'' està en la llista de "Les 100 millors interpetaciones de la història del cinema". Després va realitzar altres films alternatius. El 1987 va fer ''[[Obre't d'orelles]]'' (''Prick up your ears''), de [[Stephen Frears]], on va interpretar a [[Joe Orton]], acompanyat per [[Alfred Molina]] i [[Vanessa Redgrave]].<ref>{{ref-web|cognom1=Gilbey, Ryan|títol=Prick Up Your Ears again|url=http://www.theguardian.com/film/filmblog/2007/mar/29/prickupyourearsagain|editor=''The Guardian''|llengua=anglès|data=29 de març de 2007}}</ref> La pel·lícula, que va tenir una bona repercussió entre els crítics, va guanyar el premi a Millor Contribució Artística en el [[Festival Internacional de Cinema de Canes]] i Oldman va ser nominat al [[premi BAFTA]] com a millor actor.<ref>{{ref-web|títol=Prick Up Your Ears|url=http://www.festival-cannes.fr/es/archives/ficheFilm/id/7DB15EBF-F65E-4537-B0A2-5078DB0B17A8/year/1987.html|editor=www.festival-cannes.fr|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Film: Actor in a Leading Role in 1988|url=http://awards.bafta.org/award/1988/film/actor-in-a-leading-role|editor=www.awards.bafta.org|llengua=anglès}}</ref>

== Salt a la fama ==

Oldman ja era considerat un talent del cinema britànic a mitjans de la dècada de 1980, però va ser en els anys 90 quan va fer un pas definitiu al cinema en fer les seves primeres pel·lícules a [[Hollywood]], amb actors i directors nord-americans tan dispars com [[Francis Ford Coppola]], [[Tony Scott]] o Bernard Rose i actors com [[Winona Ryder]], [[Demi Moore]], [[Isabella Rossellini]] o [[Christian Slater]]. D'aquesta època són les seves pel·lícules més famoses, com ''[[Dràcula de Bram Stoker]]'' (''Bram Stoker's Drácula'', 1992) de Coppola, ''True Romance'' de [[Tony Scott]] (1993), ''Immortal Beloved'', 1994) o ''The Scarlet Letter'' (1995), entre d'altres. En la dècada de 1990, va ser nominat a més de 13 premis importants, entre els quals va guanyar un [[Premis Saturn|premi Saturn]] al millor actor per la seva actuació com a Dràcula. Altres títols a destacar serien les dues pel·lícules del seu amic, el cineasta francès [[Luc Besson]]: ''[[El professional]]'' (1994) i ''[[El cinquè element]]'' (1997). Aquestes interpretacions el van mantenir en la primera línia de la indústria cinematogràfica fins a 1999. A partir d'aquest any, els seus treballs es van fer menys estel·lars, a excepció del seu paper en ''The Contendre'', 2000, de Sheldon Runyon. Aquesta interpretació li va valer la nominació als Premis dels Crítics i una nominació al Screen actors Guild i una altra nominació al premi [[Premi Emmy|Emmy]] com a millor actor.

 

== Actuacions en aquest segle ==

Des de l'any 2000, Oldman ha realitzat molts altres papers, com el de Mason Verger en ''Hannibal'' (2001) de Ridley Scott. Oldman es va tornar a trobar amb [[Anthony Hopkins]] en aquesta seqüela del silenci dels anyells. Havia de sotmetre's a aproximadament sis hores de maquillatge cada dia de rodatge per interpretar a Mason Verger. Va decidir rodar la pel·lícula sense rebre honoraris i va exigir que el seu nom no sortís en els títols principals. L'única referència a ell en els crèdits és al costat de la seva maquilladora. Un pas més audaç en la seva preferència a acceptar personatges difícils d'interpretar físicament i psíquicament va ser en la pel·lícula ''Tiptoes'' (2003), de Matthew Bright. En aquest film interpreta a Rolfe, un home afectat d'[[acondroplàsia]]. En el repartiment l'acompanyen [[Peter Dinklage]] i [[Kate Beckinsale]]. L'actor va aprimar gairebé 15 quilos i cada dia de rodatge havia d'ocultar les seves cames amb un arnés que l'obligava a romandre hores ajupit pel que, en les seves pròpies paraules, trigava hores a desentumir-se amb l'ajuda de gel. Encara que no va ser una imposició del director, va ser idea de Oldman romandre en aquesta postura el major temps possible per poder estudiar al personatge i interpretar-lo amb el major realisme possible. També ha actuat al costat de [[Denzel Washington]] i [[Mila Kunis]] en ''[[El llibre d'Eli]].'' En aquesta pel·lícula va interpretar al cruel i avariciós Carnegie, qui busca un misteriós llibre amb el qual creu que podrà manejar a la seva voluntat els qui l'envolten. Ha participat també en un capítol de la comèdia ''[[Friends]].'' Aquesta breu intervenció li va valer una nominació als premis [[Premi Emmy|Emmy]] com a millor actor convidat. El 2011 va actuar en ''[[Red Riding Hood]]'' i en ''Tinker, Tailor, Soldier, Spy'', interpretació que li va valdre la seva primera nominació als premis [[Premi Óscar|Óscar]] com a millor actor protagonista.

 

== Harry Potter i Batman ==

Oldman va interpretar a [[Orde del Fènix (Harry Potter)|Sirius Black]] en quatre dels vuit lliuraments de Harry Potter i a [[James Gordon]] en ''[[Batman Begins]]'', The Dark Knight i ''[[El cavaller fosc]]''. El seu treball com Sirius Black li va valer el premi [[Premis People's Choice|People's Choice]] com a dolent favorit i una nominació al [[Premis Saturn|Premi Saturn]] com a millor actor secundari. "Gary és un dels millors actors de la seva generació, i un dels més brillants, més sensibles i afectuosos amb els quals he treballat", va dir el productor David Heyman. "Sempre que veus a Gary en una pel·lícula, resulta absorbent, dinàmic i perillós. Però per dins resulta vulnerable. Aquestes qualitats de perill i calidesa són fonamentals per al paper de Sirius Black, i Gary transmet de manera molt intensa totes les complexitats emocionals del personatge". [[Daniel Radcliffe]] va declarar en una entrevista que en principi tenia por de Gary Oldman, ja que pensava que sèrie com els personatges que interpreta normalment, però que en realitat és un home molt agradable i que transmet molta seguretat: "Crec que les meves dues millors actuacions en Harry Potter són en la tercera i en la cinquena cinta, crec que és així perquè Gary Oldman estava amb mi" va dir l'actor. ''The Dark Knight'' va rebre el premis People's Choice al millor repartiment i Oldman va guanyar el Scream actors Guild com a millor actor secundari.