Bitlis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula de geografia política |
m Bot simplifica tipografia d'acord amb la discussió corresponent |
||
Línia 19:
El [[1207]] Akhlat i Bidlis van caure en mans dels [[aiúbides]] que van instal·lar a la regió molts grups kurds. El [[1229]] el ''khwarizmshah'' [[Djalal al-Din Manguberti]] va devastar Akhlat però '''Bidlis''' i [[Van]] no devien patir els seus atacs perquè s'assenyala un període de prosperitat, especialment Bidlis esmentada com a centre cultural. El 1233 la població fou massacrada pel general mongol [[Tchormaghan]] però es devia recuperar; al cap d'uns anys va passar a domini d'Hulagu, l'[[Il-khan]] mongol de Pèrsia (abans de [[1258]]); el ilkhànides la van dominar fins després del [[1335]].
Llavors va esdevenir el centre d'un emirat kurd de la tribu ruzheki que va instal·lar una dinastia que va subsistir amb nombroses vicissituds fins al {{segle|XIX}} (1847), supeditat normalment als poder superior que exercien hegemonia a la zona: [[djalayàrides]], [[timúrides]], [[Qara Qoyunlu]], [[ak koyunlu]], [[safàvides]] i otomans. [[Qara Yússuf]], emir dels Qara Qoyunlu, amb l'ajut de l'emir [[ruzhèquida]] de Bidlis, Shams al-Din, va aconseguir derrotar el governador [[timúrida]] de [[Van]] i [[Hakkâri (ciutat)|Hakkari]], [[Izz al-Din Shir]] i al governador Doladai d'[[Altzniq]], i va recuperar les seves antigues possessions entrant a [[Kars]], [[Ani]] i gran part d'[[Armènia]]. L'emir Sharaf Khan dels [[ruzhèquides]] (part final del segle XVI) es considerava descendent dels [[aiúbides]]; el seu nét Abdal Khan en canvi, va dir a [[Ewliya Celebi]], en la seva visita el [[1665]], que era descendent dels [[abbàssides]]. En aquest moment l'emir cobrava el ''badj'' o dret de pas a les caravanes, i tenia el dret de cobrar el ''kharadj'' (impost de la terra) a la plana de Mush per concessió feta durant el regnat del sultà [[Murat IV]] (1623-1640); a canvi havia de mantenir una guàrdia a la ciutadella que havia de pagar directament; el governador otomà del kol (divisió administrativa) de Van cobrava l'impost de la ''djizya'' que pagaven els àrabs i jacobites de la ciutat; unes 70 tribus obeïen a l'emir o khan; la meitat de la ciutadella l'ocupava el palau d'Abdal Khan i la resta l'ocupaven unes 300 cases, que s'ajuntaven a les 5000 que hi havia als barris exteriors; la mesquita principal era la Sharafiyya (construïda per Sharaf Khan); segons Tavernier l'emir podia reunir de 20 a 25 mil cavallers; la població estava formada per kurds i armenis en majoria; el khan o emir enviava al pujar al tron un tribut a la Porta. El [[1724]] el khan o emir kurd de Bidlis, Muhammad Abid fou enviat per l'otomà Abd Allah Pasha Koprülü a conquerir [[Marand]] que pertanyia als safàvides; la resistència persa es va concentrar a la ciutat de Zunuz a uns 15
[[Abbas Mirza]], príncep qadjar de Pèrsia, va fer campanya a [[Kurdistan]] a les comarques de Bitlis i Mush ([[1822]]) però finalment es va signar la pau d'Erzerum que va restaurar les fronteres turcoperses del [[1639]]. El [[1847]] els otomans van deposar al darrer emir i van establir el seu domini directe.
Llavors fou un ''kada'' del [[sandjak]] de Mush dins del wilayat d'[[Erzurum]]; després de la guerra russoturca de 1877-1878, va esdevenir un ''wilayat'' dividit en 4 sandjaks (Bitlis, [[Siirt]], [[Mush]] i [[Genč]]) amb prop de 30.000
El [[1915]] els turcs i kurds, dirigits per Jevdet Bey Pasha, van matar uns 15000 armenis a Bitlis i rodalia.<ref>Source Records of the Great War, Vol. IV, ed. Charles F. Horne, National Alumni 1923</ref> El febrer de [[1916]] les forces russes van iniciar una ofensiva cap a Mush i Bitlis, i la nit del 2 al [[3 de març]] van poder ocupar la ciutat fent un miler de presoners; els turcs es van retirar cap a Siirt. L'agost els turcs van iniciar una ofensiva contra Bitlis i Mush i, fortament pressionat, el general Nazarbekov va evacuar la ciutat el dia [[5 d'agost]], i després Mush i Tatvan, cap a Akhlat. Poc després (setembre) els turcs van trobar molta resistència i van començar a retrocedir, abandonant Mush i Tatvan, que els russos van recuperar però sense prou homes per recuperar Bidlis, i les operacions es van aturar a l'hivern. La revolució el [[1917]] va fer impossibles noves lluites a la zona. Les matances dels armenis combinat amb l'ocupació russa van arruïnar la indústria local. El [[1927]] la població de la ciutat era de només 9050 habitants i el [[1950]] d'11.152 habitants.
| |||