Andorra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Bot simplifica tipografia d'acord amb la discussió corresponent
Línia 7:
| nom_lider2 = [[Emmanuel Macron]]
}}
'''Andorra''', oficialment '''Principat d'Andorra''',<ref name="britannica_and" /> és un [[microestat]] independent de l'[[Europa]] sud-occidental situat als [[Pirineus]] entre [[Catalunya]] i [[França]]. Limita amb [[Catalunya]] al sud (amb els municipis d'[[Alins]], [[Les Valls de Valira]] i [[Lles de Cerdanya]]) i amb els departaments francesos dels [[Pirineus Orientals]] i de l'[[Arieja]] al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468&nbsp; km²,<ref>{{ref-web |url= http://www.fundacioclaverol.com/cat/premsa/retall_016.html |títol=Retall de premsa: Andorran memories |obra=Fundació Valentí Claverol | editor=The Dallas Morning News |data=17 de desembre de 2000 | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref> i és un dels cinc [[microestat]]s del continent, dels quals és el segon més gran<ref>{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2147rank.html |títol=Area |obra= [[The World Factbook]] | editor=Central Intelligence Agency (CIA) |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua=anglès }}</ref> i el més populós<ref>{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2119.html |títol=Population |obra=The World Factbook | editor= [[Central Intelligence Agency]] (CIA) |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua=anglès }}</ref> amb una població de 76.177 habitants, dels quals 37.144 són de nacionalitat andorrana.<ref name="pobxnacio">{{ref-web|url= https://www.estadistica.ad/serveiestudis/web/banc_dades4.asp?lang=1&codi_tema=2&codi_divisio=2792&codi_subtemes=8|títol=Població per nacionalitat| consulta=10 agost 2019|obra=| editor=Departament d'Estadística d'Andorra}}</ref>
 
Fins al [[1993]] –durant 715 anys– Andorra estigué governada per dos [[senyor feudal|senyors feudals]], el bisbe del [[bisbat d'Urgell]] i els hereus del títol del [[comtat de Foix]], comtat que amb el temps va acabar en mans de la [[Corona de França]] i després de la [[Revolució Francesa|revolució]] a la [[República Francesa]].<ref name="cia_intro">{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/an.html |títol=Andorra. Introduction |obra=The World Factbook | editor=Central Intelligence Agency (CIA) |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua=anglès }}</ref> Actualment està constituït com un [[Estat del benestar|estat social]] i [[Democràcia parlamentària|democràtic]] de [[Estat de Dret|Dret]], el règim polític del qual és el [[coprincipat parlamentari]], i té com [[cap d'Estat|partits d'estat]] el [[bisbe d'Urgell]] (actualment [[Joan Enric Vives i Sicília]]) i el [[president de la República Francesa]] (actualment [[Emmanuel Macron]]). [[Xavier Espot Zamora]] és l'actual [[Cap de govern (Andorra)|cap]] del [[Govern d'Andorra]], i el [[català]] n'és l'únic [[idioma oficial]],<ref name="cg_constitució">{{ref-web |url= http://www.consellgeneral.ad/micg/webconsell.nsf/0/172D2F36A117355EC1256BD60048B6D1 |títol=La Constitució del Principat d'Andorra |obra= | editor= [[Consell General d'Andorra]] |data= | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref> si bé els usos lingüístics habituals de la població s'estenen també a altres llengües.<ref name="usoslleng_iea">{{ref-web |url= http://www.iea.ad/cres/observatori/temes/llengua3trimestre2005.htm |títol= Llengua catalana: Tercer quadrimestre del 2005 |obra= | editor= [[Institut d'Estudis Andorrans]] |data=2005 | consulta=30 de novembre de 2010 |llengua= }}</ref>
Línia 102:
 
=== Hidrografia ===
El país és creuat pels tres rius principals. La [[Valira d'Orient]] neix en la part més oriental, té un recorregut de 23&nbsp; km i passa per les poblacions de [[Canillo]] i [[Encamp]], confluint amb el riu [[Valira del Nord]], que neix als [[llacs de Tristaina]], té un recorregut de 14&nbsp; km i passa per les poblacions d'[[Ordino]] i [[la Massana]] per a finalment, a la ciutat d'[[Escaldes-Engordany]], confluir ambdós rius i formar la [[Valira|Gran Valira]], amb un recorregut d'11,6&nbsp; km i un cabal anual mitjà de 13 m<sup>3</sup> cúbics per segon. Aquest últim, en el seu descens cap al sud, acaba desembocant al riu [[Segre]] a [[la Seu d'Urgell]] que, al seu torn, és afluent de l'[[Ebre]].
 
Andorra té més de 60 [[llac]]s. Els més representatius són el [[llac de Juclar]], la superfície del qual és la més extensa de tots els llacs del Principat amb 21 hectàrees i que, durant l'època estival i per la consegüent falta d'aigua, pot albirar-se com tres llacs diferents, encara que en realitat és el mateix, el [[llac de l'Illa]] amb 13 hectàrees, l'[[estany d'Engolasters]] amb 7 hectàrees i els tres [[llacs de Tristaina]].
Línia 116:
El clima és [[clima mediterrani|mediterrani d'alta muntanya]], d'acord amb les grans diferències d'altitud existents al país ([[Sant Julià de Lòria]], el poble més baix, està situat a 940 m d'altitud, i [[Soldeu]], el més alt, a 1825 m). La diversitat de les formes de relleu, la diferent orientació de les valls i la irregularitat típica dels climes d'influència mediterrània fan que al país hi hagi una gran diversitat de microclimes, que matisen el domini general del clima d'alta muntanya.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Barceló i Pons|nom=Bartomeu|títol=Geografia Universal. Andorra. Balears. Catalunya. País Valencià|url= https://books.google.es/books?id=DXntOwAACAAJ&dq=Geografia+Universal.+Andorra.+Balears.+Catalunya.+Pa%C3%ADs+Valenci%C3%A0&hl=ca&sa=X&redir_esc=y|edició=1a edició: novembre del 1995|llengua=|data=| editorial=Editoral 92, S.A|lloc=Barcelona|pàgines=390|isbn=84-87254-30-6}}</ref>
 
Quan a precipitacions, es pot definir un model global caracteritzat per pluges convectives i abundants durant la primavera i l'estiu, que es poden prolongar fins a la tardor (maig, juny i agost solen ser els mesos més plujosos); l'hivern, en canvi, és menys plujós, excepte a les parts altes, sotmeses a la influència de fronts procedents de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]], la qual cosa explica l'elevada innivació de les muntanyes andorranes. La nivositat, que té una forta repercussió en l'activitat turística del Principat, està determinada directament per l'escalonament altitudinal, de manera que a Sant Julià de Lòria només es registra una mitjana de 10 dies amb precipitació nivosa, que contrasten amb els 58 dies de Soldeu. La precipitació mitjana anual se situa entre els 890&nbsp; mm d'[[Les Escaldes|Escaldes]] (1169 m) i els 1071&nbsp; mm de [[Ransol]] (1640 m).<ref name=":0" />
 
El règim de temperatures es caracteritza, a grans trets, per un estiu temperat i un hivern llarg i fred; d'acord amb la condició muntanyenca del Principat. La temperatura mitjana de juliol –el mes més càlid– oscil·la entre els 18&nbsp; °C- i els 13,7&nbsp; °C de Ransol, i la de gener –el mes més fred– entre els -2.1&nbsp; °C de Ransol i l'1,1&nbsp; °C d'Escaldes. Quant a les temperatures extremes, no són excepcionals les inferiors a -15&nbsp; °C a Ransol, on tres mesos tenen una temperatura mitjana inferior als zero graus i pot glaçar una mitjans d'uns 188 dies a l'any. D'altra banda, les temperatures màximes superen fàcilment els 25&nbsp; °C durant els mesos de juliol i agost.<ref name=":0" />
 
A continuació mostrem dues taules climàtiques que mostren les temperatures i precipitacions mitjanes dels punts més baix i més alt del país: de [[Sant Julià de Lòria]] (940 m) i el [[Comapedrosa]] (2.942 m):
Línia 252:
[[Fitxer:Flag of Andorra.jpg|miniatura|upright|Façana de la Casa de la Vall.]]
 
Andorra és un [[coprincipat parlamentari]] que va aprovar la [[Constitució d'Andorra|Constitució]] el [[14 de març]] de [[1993]]. La direcció de l'Estat recau en la figura del copríncep episcopal, el [[Bisbat d'Urgell|bisbe de la Seu d'Urgell]], i del copríncep francès, el [[President de la República francesa]] com a hereu dels drets del [[comte de Foix]]. Els actuals caps d'estat són [[Emmanuel Macron]], [[president de la República Francesa]] (representat per [[Sylvie Hubac]]),<ref>{{ref-publicació |article=Decret del 21.05.2012 pel qual es nomena la Sra. Sylvie Hubac, Representant Personal del Copríncep Francès |url= http://www.bopa.ad/bopa.nsf/34a3bb48745a2c5dc12565830062d86a/c12565610040418ac1257a09004637a8?OpenDocument| consulta= 30 de maig del 2012|publicació= [[Butlletí Oficial del Principat d'Andorra]] |exemplar=núm.&nbsp; 25, any&nbsp; 24 |data= 30 de maig del 2012|pàgines= p. 2292 |ref= }}</ref> i el bisbe d'Urgell [[Joan Enric Vives i Sicília]] (representat per [[Josep Maria Mauri Prior|Josep Maria Mauri]]). El [[Cap de Govern d'Andorra|cap de govern]] és [[Xavier Espot Zamora]], de [[Demòcrates per Andorra]], des del maig del 2019.
 
El mes de juny del 2015 es difongueren certs rumors referents la suposada voluntat del Papa Francesc de reconsiderar el rol polític de l'església amb implicacions en l'estat vaticà amb, de retruc, conseqüències sobre l'estructura institucional del Principat d'Andorra. Això hagués implicat la desaparició del rol de Copríncep episcopal. Aquests rumors es recolzaren en diferents articles de premsa,&nbsp; el [http://www.vilaweb.cat/noticia/4267764/20150429/vatica-joc-global-bandes-complica-relleu-sistach.html primer de Vicent Partal], seguit per&nbsp; [http://www.lavanguardia.com/20150601/54431997482/vatica-reflexio-andorra.html#.VXilDcAm5Oc.twitte un d'Enric Juliana]&nbsp; i finalment&nbsp; [http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=41656&view=item&Itemid=445 un article de l'excap de govern, Oscar Ribas Reig].
 
El Principat està [[llista de missions diplomàtiques d'Andorra|representat]] internacionalment en diverses organitzacions, a més de posseir un [[cos diplomàtic]] en països de l'exterior. El [[28 de juliol]] de [[1993]], Andorra va ser admesa a l'[[Organització de les Nacions Unides]] (184è estat membre), i esdevingué el tercer país més petit que en forma part després de [[San Marino]] i [[Liechtenstein]].<ref>{{ref-web |url= http://www.andorraprincipat.com/cat/principat1.php |títol=Breu històric |obra=andorraprincipat.com | editor= |data= | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref><ref name="tv3bankimoon">{{ref-notícia |títol=Fa vint anys que a l'ONU es parla català| editor= [[TV3]] |url= http://www.tv3.cat/videos/4520156/Fa-vint-anys-que-a-lONU-es-parla-catala| data=2 d'abril de 2013}}</ref> El 1994 es va unir al [[Consell d'Europa]].<ref>{{ref-web |url= http://www.consellgeneral.ad/micg/webconsell.nsf/0/BCC6ED175D941EB7C1256F46003A9600 |títol=El Consell d'Europa i Andorra |obra= | editor=Consell General d'Andorra |data=21 d'abril de 2008 | consulta=1 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
Línia 526:
===== Estudis superiors =====
[[Fitxer:Universitat d'Andorra.JPG|miniatura|Edifici de la [[Universitat d'Andorra]]]]
Els andorrans poden accedir a la universitat andorrana amb el batxillerat andorrà, la prova d'accés per a més grans de 25 anys, el diploma professional avançat, o amb els títols de sistemes educatius diferents de l'andorrà que hagin obtingut l'accés a l'ensenyament superior per part del Govern d'Andorra.<ref>{{Ref-web|url= http://www.uda.ad/blog/acces-a-la-universitat-d-andorra/|títol=Accés a la Universitat d'Andorra – Universitat d'Andorra| consulta=2017-07-06|llengua=ca}}</ref> A més, el ''[[baccalauréat]]'' (batxillerat francès, sovint designat amb el diminutiu ''bac'') els dona també l'entrada a les universitats franceses, com les Proves d'accés a la universitat d'Espanya&nbsp; per a les universitats espanyoles.
 
L'ensenyament superior existeix a Andorra des del 1988, amb l'inici de les primeres escoles universitàries. El [[1997]] es van fusionar per fundar la [[Universitat d'Andorra]], de caràcter públic i que té firmats convenis de col·laboració amb [[Llista d'universitats d'Espanya|universitats espanyoles]], franceses i de tot el món.<ref>{{ref-web |url= http://www.estadistica.ad/serveiestudis/publicacions/Publicacions/Andorra%20en%20Xifres_cat.pdf |títol=Andorra en xifres |obra= | editor=Departament d'Estadística d'Andorra |data= | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> Durant els mesos d'estiu organitza l'Aula d'Estiu.<ref>{{Ref-publicació|article=Tornen els cursos d'estiu de la Universitat d'Andorra|publicació=Ara Andorra|llengua=ca|url= http://www.ara.ad/societat/Tornen-cursos-destiu-Universitat-dAndorra_0_1788421326.html}}</ref>