Aurora Mardiganian: diferència entre les revisions

'''Aurora (Arshaluys) Mardiganian''' (en&nbsp; {{Lang-hy|Աուրորա [Արշալոյս] Մարտիկանեան}}Աուրորա [Արշալոյս] Մարտիկանեան&nbsp;;&nbsp ; 12 de gener de 1901, Çemişgezek, [[Província d'Elâzığ|Província de Elazığ]], [[Imperi Otomà]] – 6 de febrer de 1994, [[Los Angeles]], [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]) va ser una [[Escriptor|escriptora]] i [[Actor|actriu]] , i supervivent del [[Genocidi armeni|genocidi armen]]<nowiki/>i.

Aurora Mardiganian va ser la filla d'una pròspera família [[armènia]] que vivia a&nbsp; [[Çemişgezek]], a uns 35 quilòmetres al nord de [[Elâzığ|Elazığ.]] Va ser testimoni de la mort dels membres de la seva família i obligada a fer la marxa a través del desert de[[ Deir al-Zor]]&nbsp; de 2200 quilòmetres, on la majoria van morir, en el transcurs de la qual va ser segrestada i venuda als mercats d'esclaus d'[[Anatòlia|Anatolia.]] Mardiganian va fugir a [[Tbilissi|Tbilisi]]&nbsp; i després a [[Sant Petersburg]], des d'on va viatjar a [[Oslo]] i finalment, amb l'ajuda de la Fundació de&nbsp; l'Orient&nbsp; Mitjà &nbsp; " Near East Foundation (NEF)", va emigrar a [[Nova York]].<ref>{{ref-notícia|títol=Ararat-Eskijian Museum Organizes a Very Successful International Conference|url=http://ararathome.org/general-news/international-conference|agencia=Ararat Home of Los Angeles|data= 22 de març de 2014}}</ref>

A Nova York va conèixer a Harvey Gates, un jove guionista que la va ajudar a escriure un relat que va ser publicat el 1918, generalment considerat com les seves memòries, titulat ''Ravished Armenia:&nbsp; The Story of Aurora Mardiganian, the Christian Girl, Who Survived the Great Massacres''.<ref name="r1">Balakian, Peter (2003) ''The Burning Tigris: The Armenian Genocide and America's Response''. New York: HarperCollins. pp. 313–14.</ref>

El relat ''Ravished Armenia'' va inspirar un guió cinematogràfic que va donar lloc a una pel·lícula produïda el 1919, on Mardiganian va actuar en un paper autobiogràfic. Es va estrenar a [[Londres]] amb el títol ''Auction of Souls''&nbsp;&nbsp;  La presentació a [[Nova York]] d'aquesta [[Cinema mut|pel·lícula muda]], amb el títol ''Ravished Armenia'' va tenir lloc el 16 de febrer de 1919 al saló de ball del Hotel Plaza, amb &nbsp; [[Oliver Harriman]]&nbsp; i [[George W. Vanderbilt]], importants empresaris nord-americans,fent d'amfitrions en nom del American Committee for Armenian and Syrian Relief.

Aurora Mardiganian va recordar 16 joves armènies que van ser [[Crucifixió|crucificades]] per torturadors turcs. La pel·lícula mostra aquestes víctimes clavades en creus. No obstant això, gairebé 70 anys més tard, Mardiganian va revelar a l'historiador cinematogràfic Anthony Slide que l'escena era inexacta i que en realitat havien patit empalaments[[Empalament|.]] Va afirmar que "''els turcs no feien aquest tipus de creus.'' ''Els turcs feien petites creus punxegudes. Treien la roba a les nenes i després de violar-les, les obligaven a asseure's sobre els pals punxeguts, a través de la vagina. Els turcs mataven d'aquesta manera.&nbsp; Els nord-americans ho van posar d'una manera més civilitzada. No van voler mostrar una cosa tan terrible''."<ref>{{ref-llibre|cognom=Erish|nom=Andrew A.|títol=Col. William N. Selig, the Man Who Invented Hollywood|editorial=University of Texas Press|any=2012|pàgines=211–12|url=http://books.google.com/books?id=TKskLkvWnDgC&pg=PA212#v=onepage&q&f=false|isbn=978-0-292-74269-7}}</ref>

La premsa es va referir a Mardiganian com la [[Joana d'Arc]] d'Armènia &nbsp; i el seu paper com a portaveu de les víctimes dels horrors que es produïen a Turquia,&nbsp; víctimes del genocidi. Els&nbsp; anys 20, Mardiganian es va casar a Los Angeles i va residir-hi fins a la seva mort, el 6 de febrer de 1994.

En el seu honor es va establir el Premi Aurora, que és un premi que s'atorga en nom dels supervivents del Genocidi Armeni i en gratitud als salvadors. El Premi és atorgat cada 24 d'abril a [[Erevan]], Armènia, a un individu que hagi tingut un impacte excepcional per preservar la vida humana i avançar en causes&nbsp; causes humanitàries.<ref name="nytimes.com">http://www.nytimes.com/2016/03/15/world/middleeast/finalists-picked-for-new-prize-created-in-memory-of-armenian-genocide.html</ref>

* Taylor, Eugene L.; Krikorian, Abraham T. (2010). «'Ravished Armènia: Revisited:' Some Additions to a 'A Brief Assessment of the Ravished Armènia Marquee Poster'».Journal of the Society for Armenian Studies 19 (2): 179-215.&nbsp;