Reichstag (edifici): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m �[B�[B�[B|thumb|150px -> |miniatura
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 17:
=== Antecedents ===
==== Instal·lacions provisionals ====
[[Fitxer:ReichstagProvisorium.jpg|thumbminiatura|Parlament provisional en Leipziger Straße 3.]]
El primer punt de reunió d'un [[Reichstag (parlament alemany)|Reichstag]] (parlament) a [[Berlín]] fou el ''Preußisches Herrenhaus'' ("Cambra Alta de Prússia"), al número 3 de la Leipziger Straße.<ref name="cullen1">{{citar ref|url = http://www.zlb.de/projekte/kulturbox-archiv/buch/cullen.htm | títol = Extracto del libro ''Kunst, Symbolik und Politik''. Página 1 de 3 | autor = Michael S. Cullen | consulta = 2008-7-10 |llengua = alemany }}</ref> Allí es reunia des de [[1867]] el Reichstag de la [[Federació Alemanya del Nord]], dominada per [[Prússia]]. Després de la fundació de l'[[Imperi Alemany]] en [[1871]] es van unir a aquesta assemblea els representants dels estats del sud d'Alemanya, el que va fer necessari un lloc de reunió més ampli. Es va resoldre traslladar als diputats al 75 del mateix carrer, un edifici anomenat ''Preußisches Abgeordnetenhaus'' ("Casa dels Diputats de Prússia"). Així tot, prompte va quedar palès que aquest lloc tampoc era suficientment gran. El Reichstag va aprovar el [[19 d'abril]] de [[1871]] una moció en la qual es deia textualment:
 
Línia 38:
 
=== 1884-1918: Construcció i condicionament ===
[[Fitxer:Bau des Reichstagsgebäudes, 1888.jpg|thumbminiatura|El Reichstag en construcció (1888).]]
[[Fitxer:Reichstagsgebaeude.jpg|miniatura|Edifici del Reichstag al 1900.]]
Durant el procés de construcció, la [[cúpula]] va ser especialment problemàtica. Pressions diverses van obligar a Wallot a moure aquesta des de la seva posició central sobre la sala de plens cap al vestíbul d'entrada, prop de la façana occidental. Es va començar a construir la cúpula en aquesta nova ubicació. Segons avançaven les obres, l'arquitecte estava cada vegada més convençut que aquesta modificació forçosa hauria de ser desfeta en el futur. Després d'intenses negociacions es va acabar donant suport a la posició de Wallot, però per llavors ja s'havien aixecat les parets de la sala de plens i aquestes eren ara massa febles per a sostenir la cúpula. El 1889 l'enginyer Hermann Zimmermann va trobar una solució. Va reduir l'alçada de la cúpula de 85m a 75m i va proposar substituir la pedra per una ambiciosa estructura d'[[acer]] i [[vidre]], relativament lleugera. Aquesta nova cúpula, a través de la qual la llum del sol il·luminava la sala de plens, va ser un digne colofó per a la nova seu del parlament i es va convertir en l'orgull de l'enginyeria alemanya.
Línia 53:
 
==== Decoració i iconografia ====
[[Fitxer:Reichstag links.jpg|miniatura|leftesquerra|Els escuts de diversos estats de l'Imperi a l'interior del Reichstag]]
Es volia que la decoració evoqués la formació de l'[[Imperi Alemany]] el 1871, quan els estats alemanys es van unir liderats pel rei de [[Prússia]], coronat com kàiser. L'escut imperial en el frontó sobre l'entrada principal i la corona imperial en el punt més alt de la cúpula simbolitzaven la meta aconseguida de la unió nacional, igual que l'al·legoria de la nació alemanya de [[Reinhold Begues]] a la part alta del portal principal. Per tot el Reichstag hi havien adorns al·lusius als diferents estats i regnes que formaven el ''Reich'', fora amb els seus escuts, la representació de les seves ciutats o la personificació dels rius [[Rin]] i [[Vístula]]. A ells es van unir alguns motius populars en l'època, com les 16 figures en les torres que estan en els extrems de l'edifici: l'Art, la Ciència, l'Educació, el Sosteniment del Poble, etc. Per fer èmfasi al sentiment d'unitat i evitar enveges nacionalistes, durant el procés d'ornamentació es va comptar amb treballadors vinguts de tot arreu d'Alemanya.
 
Línia 78:
 
=== 1945-1990: El Reichstag a l'Alemanya dividida ===
[[Fitxer:Reichstag after the allied bombing of Berlin.jpg|thumbminiatura|El Reichstag després dels bombardejos aliats, 1945.]]
Finalitzada la [[Segona Guerra Mundial|contesa mundial]], el Reichstag, que havia estat l'escenari de violents combats, estava en estat de semirruina i envoltat de runes. Les esplanades que l'envoltaven servien a la famolenca població civil per al cultiu de patates i hortalisses. El 1954 les autoritats van prendre la polèmica decisió de dinamitar la cúpula alegant motius d'estabilitat estructural. Al mes d'octubre es va intentar esfondrar, però va resistir quatre detonacions. Finalment, el 22 de novembre de 1954, la cúpula es va enfonsar després de noves explosions.
 
Línia 93:
=== 1991-1999: Reformes ===
[[Fitxer:Reichtagbau001.jpg|miniatura|El Reichstag en obres.]]
[[FileFitxer:Reichstag-berlin-im-umbau.jpg|thumbminiatura|Reichstag 1995]]
"La seu del Bundestag d'Alemanya està a Berlín": el Bundestag va aconseguir aquesta resolució a Bonn el 20 de juny de 1991 per una ajustada majoria de tan sols 18 vots. Previ al trasllat del parlament i el govern, l'edifici del Reichstag exigia ser modernitzat. El 1993 es va convocar un concurs públic. Els criteris de selecció eren bàsicament claredat, transparència i una planificació exemplar des del punt de vista de la tecnologia energètica. Dels 80 projectes que es van presentar es van preseleccionar els de tres prestigiosos arquitectes: Sir [[Norman Robert Foster|Norman Foster]] (Anglaterra), Pi de Bruijn (Països Baixos) i [[Santiago Calatrava]] (Espanya). Foster havia planejat una teulada transparent que s'alçava per sobre de l'edifici a manera de tendal. La seva proposta no va aconseguir consens entre l'opinió pública per motius tan estètics. Després de revisar el projecte, Foster va aconseguir imposar-se als seus rivals amb un disseny completament nou.
 
Línia 99:
 
==== El Reichstag "empaquetat" ====
[[Fitxer:Reichstagchristo010.jpg|thumbminiatura|Operaris "empaquetant" el Reichstag.]]
Abans de començar les obres es va viure un peculiar parèntesi en la història de l'edifici. L'artista conceptual [[nord-americà]] d'origen [[Bulgària|búlgar]] [[Christo i Jeanne-Claude|Christo]] i la seva dona i administradora Jeanne-Claude Guillebon portaven planejant des de 1971 un projecte que havien batejat com "Reichstag empaquetat" (ingl.''Wrapped Reichstag''). Al gener de 1994 es va celebrar al parlament de Bonn un debat per determinar la conveniència de dur a terme una ''[[performance]]'' artística amb un símbol nacional de la importància del Reichstag. La majoria s'hi va mostrar a favor. Entre el 24 de juny i el 7 de juliol de 1995 l'edifici va estar completament cobert per milers de metres quadrats d'una tela platejada ignífuga i lligat amb resistents cordes de [[polipropilè]] blau de 3,2 cm de diàmetre. L'esdeveniment va adquirir aviat el caràcter de festa popular. Aquestes dues setmanes, el Reichstag va ser visitat per uns 5 milions d'espectadors, que van deixar a la capital alemanya més de 1.000 milions de [[marc alemany|marcs]]. L'acció va tenir gran repercussió en els mitjans internacionals i va fer el Reichstag conegut arreu del món.