Giuliano da Maiano: diferència entre les revisions

Nasqué al poblet de [[Maiano]], prop de [[Fiesole]], on son pare era artesà de la pedra. Aquest, va traslladar-se amb la seua família a [[Florència]], on segons [[Giorgio Vasari|Vasari]] va regentar un taller de picapedrer, on feia motllures i pedra tallada per a la construcció. Giuliano aviat va donar prova de les seues aptituds, i tot i que son pare havia desitjat fer d'ell un notari, el seu talent per a l'escultura i el dibuix van imposar-se. Els seus primers dissenys van ser per a la [[marqueteria]] del terra del vestidor de la Nova Sagristia de la [[catedral de Florència]], feta en col·laboració amb Benedetto entre 1463 i 1465, i on Giuliano va tallar els baixos relleus de fusta, amb ''[[putti]]'' i garlandes al fris; i obres per al [[Palazzo Vecchio]] en col·laboració amb Benedetto, entre les quals cal destacar el sostre en caselles octogonals i el marc de la porta en marbre blanc a la ''Sala d'Audienza'', la marqueteria de la ''Sala dei Dugento'' (1472-1477) i la de la ''Sala del Giglio''. L'any 1480, va fer un [[tabernacle]] de la Madonna dell'Olivo per a la [[catedral de Prato]], en col·laboració amb els seus germans Benedetto i Giovanni.

 

 

Va ser pràcticament l'arquitecte de capçalera de la família [[Pazzi]], reconstruint el [[Palau dels Pazzi]] (1462–1472),<ref>Actualment Palazzo Pazzi-Quaratesi.</ref> la principal seu de la família, per a Jacopo de' Pazzi. Per als [[Família Strozzi|Strozzi]], al ''Palazzo dello Strozzino'', va afegir una planta noble (1462-1465) a l'estil del [[Palau Mèdici-Riccardi]], sobre la planta baixa que havia començat [[Michelozzo]]. També va fer el Palazzo Antinori. A Siena, va construir el ''Palazzo Spannocchieschi'' (c. 1475), en estil florentí, amb una façana delicadament rústica i finestres bessones rematades per arcs i cobertes per un arc cec, tal com s'havia establert a Florència amb el Palazzo Rucellai d'Alberti i el ''Palazzo Medici-Riccardi'' de Michelozzo. Entre les dues ciutats, a [[San Gimignano]], Giuliano va ampliar l'església [[romànic]]a de Santa Maria i la capella de Santa Fina, en col·laboració amb Benedetto. A [[Arezzo]], on Benedetto va construir el pòrtic de ''Santa Maria delle Grazie'', Giuliano va fer el [[claustre]] de l'abadia. L'[[abadia de Fiesole]] va influir sobre el disseny de la [[Brunelleschi|brunelesca]] església de [[Santa Maria del Sasso]], als afores de [[Bibbiena]], construïda entre 1486 i 1487,<ref>L'església original s'havia cremat l'any 1486.</ref> als arxius de la qual es conserven les factures que els artesans presentaven a Giuliano perquè n'autoritzara el pagament.<ref>Ludovico Borgo, "Giuliano da Maiano's Santa Maria del Sasso" ''The Burlington Magazine'' 114 No. 832 (juliol 1972), pp. 448-452.</ref> Els monjos de Sant Marc n'eren els encarregats, però el patró era un [[Mèdici]], i els [[escut d'armes|escuts d'armes]] de la família van ser-hi pintats a mesura que n'avançava la construcció; sense cap dubte, va ser [[Llorenç el Magnífic]] qui va pagar-ne les despeses. La roca de la qual rep el nom l'església (''sasso'' significa 'roca'), lloc d'una [[aparició de la Mare de Déu]], aflora des del terra al [[creuer (arquitectura)|creuer]], on un [[baldaquí]] amb una delicada [[volta (arquitectura)|volta]] identifica i protegeix el lloc sagrat.