Època glacial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 64:
 
== Causes ==
Les causes de les èpoques glacials encara són un tema controvertit tant per les èpoques glacials en si com pels cicles glacial-interglacial. Hi ha consens en què diversos factors són importants: la [[atmosfera terrestre|composició de l'atmosfera]]; els canvis en l'[[òrbita]] de la Terra al voltant del [[Sol]] (els [[cicles de MilankovitchMilanković]] (i possiblement l'òrbita del [[Sol]] al voltant del [[centre de la galàxia]]); la moció de les [[placa tectònica|plaques tectòniques]] i el seu efecte sobre la situació relativa i la quantitat d'escorça oceànica i terrestre a la superfície de la Terra; variacions en l'[[activitat solar]]; la dinàmica orbital del sistema Terra-[[Lluna]]; i l'impacte de [[meteorits]] de grans dimensions o les erupcions [[volcà]]niques.
 
Alguns d'aquests factors tenen una relació de causa-efecte. Per exemple, els canvis en la composició de l'atmosfera de la Terra (especialment la concentració de gasos d'efecte hivernacle) poden alterar el clima, mentre que el canvi climàtic pot canviar la composició de l'atmosfera.
Línia 75:
La teoria de la «[[Terra bola de neu]]» afirma que la severa glaciació del final del [[Proterozoic]] s'acabà a causa d'un augment del nivell de CO<sub>2</sub> a l'atmosfera, i alguns dels que donen suport a la teoria argumenten que la Terra bola de neu fou causada per una reducció del CO<sub>2</sub> a l'atmosfera. Aquesta hipòtesi també preveu futures «Terres bola de neu».
 
[[William Ruddiman]] ha proposat la hipòtesi de l'[[Antropocè|Antropocè inferior]] (nom donat per alguns al període més recent de la [[història de la Terra]]). Segons aquesta teoria, els [[humans]] començaren a tenir un impacte global significatiu sobre el clima i els ecosistemes de la Terra no al segle XVIII amb la [[Revolució Industrial]], sinó ja fa vuit mil anys, a causa de les intenses activitats agrícoles dels humans antics. Fou aleshores que la concentració de gasos d'efecte hivernacle alterà el patró d'escalfament-refredament causat pels [[cicles de MilankovitchMilanković]]. En la seva hipòtesi de la [[glaciació retardada]], Ruddiman afirma que una època glacial incipient probablement hauria començat fa alguns mil·lennis, però que la seva arribada fou retardada per les activitats dels primers agricultors.
 
=== Posició dels continents ===
Línia 97:
Kuhle explica els períodes [[interglacial]]s amb el cicle de 100.000 anys de canvis en la radiació, deguts a variacions de l'òrbita de la Terra. Aquest escalfament relativament insignificant, combinat amb la baixada de les àrees glaçades interiors nòrdiques i del Tibet a causa del pes dels casquets de gel que tenen a sobre, ha dut al desglaç complet repetit de les àrees glaçades interior.<ref>Kuhle, M.(1988): The Pleistocene Glaciation of [[Tibet]] and the Onset of Ice Ages- An Autocycle Hypothesis. GeoJournal 17 (4, Tibet and High-Asia. Results of the Sino-German Joint Expeditions (I), 581-596.</ref><ref>Kuhle, M. (2004): The High Glacial (Last Ice Age and LGM) ice cover in High and Central Asia. Development in Quaternary Science 2c (Quaternary Glaciation - Extent and Chronology, Part III: South America, [[Àsia|Asia]], Africa, Australia, Antarctica, Eds: Ehlers, J.; Gibbard, P.L.), 175-199. (Elsevier B.V., Amsterdam)</ref><ref>Kuhle, M. (2007): The Past Ice Stream Network in the Himalayas and the Tibetan Ice Sheet during the Last Glacial Period and its glacial-isostatic, eustatic and climatic consequences. Tectonophysics 445 (1-2), 116-144</ref>
 
=== Variacions de l'òrbita de la Terra (cicles de MilankovitchMilanković) ===
{{principal|Cicles de MilankovitchMilanković}}
[[Fitxer:Milankovitch Variations large.png|miniatura|Diagrama dels cicles de MilankovitchMilanković al llarg de l'últim milió d'anys.]]
Els [[cicles de MilankovitchMilanković]] són una sèrie de variacions cícliques en les característiques de l'òrbita de la Terra al voltant del [[Sol]]. Cada cicle té una durada diferent, de manera que de vegades els seus efectes es compensen i de vegades fins i tot es cancel·len mútuament.
 
És altament improbable que els cicles de Milankotivch puguin iniciar o posar fi a una edat glacial:
Línia 106:
* les ocasions en què els efectes es compensen o es cancel·len són molt més regulars i freqüents que les edats glacials
 
En canvi, hi ha indicis importants que els cicles de MilankovitchMilanković afecten l'alternança de períodes glacials i interglacials dins cada edat de gel. L'edat glacial actual és la més estudiada i la més ben compresa, especialment els últims 400.000 anys, car aquest és el període que cobreixen els [[nucli de gel|nuclis de gel]] que mostren la composició atmosfèrica, la temperatura i el volum de gel. En aquest període, la correspondència dels períodes glacials i interglacials amb els períodes de variació orbital és tan clara que se sol acceptar la intervenció de la variació de l'òrbita. Els efectes combinats de la distància canviant al Sol i les variacions en l'eix de la Terra i en la seva inclinació redistribueixen la [[llum solar]] que rep la [[Terra]]. Els més importants són els canvis en la inclinació de l'eix de la Terra, que afecten la intensitat de les [[estació de l'any|estacions]]. Per exemple, la [[insolació (meteorologia)|insolació]] a 65° de latitud nord al juliol pot variar fins a un 25% (de 400 [[watt|W]]/m<sup>2</sup> a 500 W/m<sup>2</sup>). Es creu que les capes de glaç avancen quan els estius es tornen massa freds per desfer tota la neu acumulada durant l'hivern anterior. Alguns creuen que les variacions orbitals no són suficients com per a desencadenar una glaciació, però hi ha altres factors que poden contribuir-hi.
 
Mentre que la teoria de MilankovitchMilanković prediu que els canvis cíclics de l'[[òrbita]] poden quedar gravats al registre glacial, calen explicacions afegides per explicar quins cicles són els més decisius en l'alternança glacial-interglacial. De fet, durant els últims 800.000 anys, el període d'alternança glacial-interglacial ha estat de 100.000 anys, cosa que es correspon amb els canvis en l'[[excentricitat]] i [[inclinació]] orbitals. Tanmateix, aquesta és de llarg la freqüència més reduïda de les tres predites per MilankovitchMilanković. Durant el període entre fa 3 i 0,8 milions d'anys, el patró dominant de glaciació es corresponia amb el període de 41.000 anys dels canvis en l'[[obliqüitat]] de la Terra (la inclinació del seu eix). Les raons del domini d'una freqüència sobre una altra encara no es comprenen bé i estan sent estudiades, però és probable que la resposta estigui relacionada amb algun tipus de ressonància al sistema climàtic terrestre.
 
L'explicació tradicional no arriba a explicar el domini del cicle de cent mil anys durant els últims vuit cicles. [[Richard A. Muller]], [[Gordon J. MacDonald]] i altres han indicat que aquests càlculs són aptes per un model bidimensional de l'òrbita terrestre, però que l'òrbita tridimensional també té un cicle de variació de l'[[obliqüitat]] que dura cent mil anys. Han proposat que aquestes variacions de l'obliqüitat poden conduir a variacions en la [[insolació (meteorologia)|insolació]], car la Terra entra i surt de masses de pols que hi ha al [[sistema solar]]. Tot i que posa en joc un mecanisme diferent al del concepte tradicional, els períodes predits al llarg dels últims 400.000 anys són pràcticament els mateixos. La teoria de Muller i MacDonald ha estat qüestionada al seu torn per Rial.
Línia 121:
L'augment a llarg termini de l'emissió d'energia del Sol no pot ser la causa de les edats glacials.
 
Les variacions a curt termini més ben conegudes són els cicles de les [[taca solar|taques solars]], especialment el [[mínim de Maunder]], que està relacionat amb la part més freda de la [[petita edat de glaç]]. Com els cicles de MilankovitchMilanković, els efectes dels cicles de les taques solars són massa febles i freqüents per explicar el començament i la fi de les edats glacials però és molt probable que siguin la raó de les variacions de temperatura dins de les edats glacials.
 
=== Vulcanisme ===