Diamagnetisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
Els [[superconductor]]s poden ser considerats com a materials diamagnètics perfectes (<math>\ \chi_{v}</math> = −1), atès que foragiten qualsevol camp del seu interior a causa de l'[[efecte Meissner]].
Addicionalment, tots els [[Conductor elèctric|conductors]] presenten un diamagnetisme quan es mouen a través d'un camp magnètic. La [[força de Lorentz]] sobre els electrons provoca que circulin formant [[Corrent de Focault|corrents de Focault]] que produeixen un camp magnètic [[Inducció electromagnètica|induït]] que s'oposa al camp aplicat.
Per demostrar visualment el diamagnetisme, es pot fer flotar una làmina prima de grafit pirolític (que és un material fortament
▲Per demostrar visualment el diamagnetisme, es pot fer flotar una làmina prima de grafit pirolític (que és un material fortament diamagnetic) de forma estable en un camp magnètic, amb imants permanents. Això es pot fer amb tots els components a temperatura ambiental.
==Història==
[[Sebald Justinus Brugmans]] va ser el primer en observar el [[1778]] que el bismut i l'[[antimoni]] eren repel·lits pels camps magnètics. Però el terme diamagnetisme va ser encunyat el setembre del [[1845]] per [[Michael Faraday]] quan s'en va adonar que tots els materials de la natura presentaven alguna forma de resposta diamagnètica front l'aplicació d'una camp magnètic extern.
[[Categoria:Magnetisme]]
| |||