Música: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - especialment en tot allò referent a + especialment tot el que fa referència a |
mCap resum de modificació |
||
Línia 46:
* La [[melodia]] entesa com a successió de sons musicals en funció de les seves respectives altures.
* El [[ritme]] entès com l'organització de la música en el temps i com a successió de sons musicals en funció de llurs durades, que acostumen a regir-se per un sistema de proporcionalitat —excepte en els casos de [[ritme lliure]]), ja sigui binària o ternària, i que pren com a patró de mesura la [[pulsació]]. Qualsevol melodia conté en si mateixa un ritme, de manera que la seva separació és més aviat una abstracció. Vinculats al ritme hi ha el [[tempo]], que acaba determinant la durada absoluta de cada [[figura musical|figura]], i la [[mètrica (música)|mètrica]], íntimament lligada al ritme tot i que no té a veure amb les durades sinó amb els accents i per tant, amb la intensitat.
* L'[[Harmonia musical|harmonia]] entesa com a simultaneïtat de sons (vegeu [[Acord (música)]]) i, per extensió, com a successió de simultaneïtats de sons.
* El [[contrapunt]] com a simultaneïtat de melodies, com a [[polifonia]]; a la vegada aquest genera unes harmonies; contrapunt i harmonia esdevenen dues visions parcials d'un fenomen que ben sovint és únic i té dues dimensions: la melòdica, anomenada, sovint, horitzontal en referència a com es llegeix sobre la [[partitura]], i l'harmònica, o acordal, anomenada també vertical.
* La [[textura musical|textura]] entesa com a qualitat global del so d'una obra musical, i com a resultat del nombre i qualitat de les veus existents i de la relació entre elles.
Línia 78:
* [[Música romàntica|Música del Romanticisme]], des de [[1815]], aproximadament, i durant tot el [[segle XIX]], amb prolongacions durant el [[segle XX]].
{{principal|Música contemporània}}
* [[Música del segle XX]] i del [[segle XXI]], denominació genèrica que engloba tota la música que des de finals del [[segle XIX]] trencà amb els elements principals que havien caracteritzat la major part de la música europea fins llavors: la [[tonalitat]], el [[ritme]], el [[timbre]], la [[forma musical|forma]], la [[melodia]], l'[[Harmonia musical|harmonia]], la [[interval (música)|intervàl·lica]], etc. i creà nous llenguatges.
* No hi ha unanimitat sobre com enllaçar amb aquest panorama el tractament de les [[música popular|músiques populars]] del segle XX, que ben sovint es disposen com a capítols finals de les històries generals de la música.
Línia 161:
Els conservatoris, un tipus d'establiment que a partir de principis del [[segle XVII]] començà a destacar pel prestigi de l'ensenyament que donaven i la qualitat dels intèrprets que en sortien, adquiriren l'estructura que els ha caracteritzat fins a gairebé les acaballes del [[segle XX]] a partir de la remodelació del [[Conservatori de Música de París]], l'any [[1795]].
Tradicionalment, el seu currículum s'ha centrat en les classes col·lectives dels diferents elements que configuren el discurs musical, i en les individuals de cada instrument i del cant. Entre les primeres, l'estudi del [[solfeig]] i la [[teoria de la música|teoria]] va deixar lloc a l'assignatura de [[llenguatge musical]] a la qual li segueixen, l'[[Harmonia musical|harmonia]], l'[[anàlisi musical|anàlisi]], les [[forma musical|formes musicals]], la [[història de la música]] i, ja en els estudis superiors, altres com el [[contrapunt]], la [[instrumentació]], l'[[orquestració]], etc. D'altra banda, a l'estudi de l'instrument s'hi suma el de la [[música de cambra]] i altres assignatures de música de conjunt.
En aquests moments, a l'[[Estat espanyol]], hi ha dos tipus de conservatoris: els de grau professional, per a alumnes entre els 12 i els 18 anys, i els de grau superior, a partir d'aquesta edat<ref>Ensenyament no reglat de la música a Catalunya {{ref-web|url=http://www.gencat.cat/canaleducacio/estudiaracatalunya/site/EnsenyamentsArtistics/Musica/973.html#contingut|títol=www.gencat.cat}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.gencat.cat/canaleducacio/estudiaracatalunya/site/EnsenyamentsArtistics/Musica/973.html#contingut|data=2014}}</ref> mentre que a la majoria d'altres estats el conservatori és un establiment d'[[educació superior]].
Línia 182:
{{principal|Teoria de la música}}
Paral·lelament, l'altre gran camp d'estudi sistemàtic de la música és el de la [[teoria de la música|teoria musical]] que estudia com funciona la música; el seu terreny i objecte d'estudi són el [[llenguatge musical|llenguatge]] i la [[notació musical|notació]] musicals. Identifica els patrons que governen les tècniques de [[Composició musical|composició]] que els compositors posen en joc (no pas amb l'enfocament [[diacronia|diacrònic]] que aplica la musicologia històrica). La teoria identifica i analitza els paràmetres o elements de la música: el [[ritme]], la [[melodia]], l'[[Harmonia musical|harmonia]], la [[forma musical|forma]], la [[textura musical|textura]], i basteix teoria i mètode per a posteriors anàlisis (la mateixa [[anàlisi musical|anàlisi]] esdevé objecte d'estudi de la teoria). En sentit ampli, pot incloure l'estudi de qualsevol creença o concepció relativa a la música.<ref>Boretz, Benjamin: Meta-Variations: studies in the foundations of musical thought. Open Space. 1995</ref>
Per la seva banda els teòrics de la 'cognició musical' han posat l'èmfasi en el fet que l'essencial de la música és la seva percepció, de forma que aquest procés psicològic esdevé el seu principal objecte d'estudi, utilitzant elements de l'[[acústica]], la [[psicoacústica]] i la [[psicologia]]. Aquesta disciplina inclou l'estudi de com la música és processada pels oients. En lloc d'acceptar les pràctiques habituals d'[[anàlisi musical|anàlisi]], [[Composició musical|compositives]] i [[interpretació|interpretatives]], aborda els processos mentals subjacents a aquestes pràctiques. Qüestions relatives a què és innat en música i a respostes emocionals a la música també són àrees destacades del seu camp de recerca.
Línia 191:
=== De composició ===
{{Principal|Composició musical}}
Les tècniques de la creació musical —fossin les de la composició tal com l'entenem habitualment o de la [[improvisació]]— tenen tant a veure amb la funció que ha de fer aquesta música com amb la manipulació dels paràmetres principals de la música. En primer lloc els del [[ritme]] i la [[melodia]], encaixant dins del marc de les lleis que regulaven aquesta, i que a [[Europa]] han estat primerament les de la [[Mode (música)|modalitat]] i posteriorment les de la [[Tonalitat (música)|tonalitat]]. Posteriorment han estat les que governen les simultaneïtats: les del [[contrapunt]] i les de l'[[Harmonia musical|harmonia]], amb l'adveniment de la tonalitat. Tot i que a partir del [[segle XVII]] els compositors mostraren interès per definir amb quins [[timbre (música)|timbres]] i [[instrument musical|instruments]] imaginaven les seves músiques, la [[instrumentació]] i sobretot l'[[orquestració]] com a tècniques vinculades a la creació musical no es desenvoluparen fins al [[segle XIX]].
El [[segle XX]] ha vist com la música engruixia el nombre de possibilitats sonores, des de les sirenes en les obres de [[Varèse]], a les transcripcions de cants d'ocells de [[Olivier Messiaen|Messiaen]] passant per una gran diversitat de sorolls, molts d'ells creats amb aparells electrònics i d'altra índole que, a més, han vingut a diluir les fronteres no sols entre els diferents elements configuradors del so musical fins llavors sinó també entre so i soroll. El material musical ha estat cada vegada més ampli i divers; les fronteres entre allò musical i allò no musical han anat variant a favor del primer. Al mateix temps, en un procés de retroalimentació, la tècnica —en especial l'[[electrònica]] ha desenvolupat nous [[electròfon|instruments]] que han enriquit enormement el ventall [[timbre (música)|tímbric]] i han modificat el concepte d'[[instrument musical|instrument]]—. L'[[atonalitat]], el [[serialisme]], la [[música aleatòria]] que introduïa elements d'[[indeterminació (música)|indeterminació]] en la composició en una proporció mai vista abans, la [[música estocàstica]], la [[música algorítmica]], el [[Puntillisme#Puntillisme musical|puntillisme]], la música textural, el [[música minimalista|minimalisme]], la [[microtonalitat]], etc. són algunes de les tècniques de composició incorporades durant el segle passat.
| |||