Calendari gregorià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - 365,242189, o el que + 365,242189 o, cosa que
m Bot simplifica tipografia d'acord amb les discussions corresponents
Línia 17:
[[Fitxer:Christopher Clavius.jpg|miniatura|El jesuïta alemany Christopher Clavius. Junt amb Lilio va ser el membre més destacat de la ''Comissió del Calendari''. El cràter més gran de la Lluna porta el seu nom]]
 
En el [[Primer Concili de Nicea|Concili de Nicea I]] es va determinar que es commemorés la Pasqua el diumenge següent al [[lluna plena|pleniluni]] posterior a l'[[equinocci|equinocci de primavera]] (a l'hemisferi nord; equinocci de tardor a l'hemisferi sud). Aquell any [[325]] l'equinocci havia ocorregut el dia [[21 de març]],<ref> Des de l'any 45&nbsp; a.&nbsp; C. fins al 325 havien transcorregut 370&nbsp; anys, havent-se produït un avenç de gairebé tres dies en la datació. En la data de celebració del primer concili de Nicea els [[equinocci]]s van succeir els dies [[21 de març]] i 21 de [[setembre]], mentre que els [[solstici]]s es van produir els dies 21 de desembre i 21 de juny. No obstant això, mentre va regir el calendari julià, aquests esdeveniments havien tingut lloc els dies 24 dels respectius mesos. Com amb el solstici d'estiu i d'hivern es corresponen la nit més curta i la més llarga, les celebracions paganes d'aquestes efemèrides nocturnes s'han perpetuat, encara que cristianitzades sota les advocacions de Sant Joan Baptista ('Nit de Sant Joan') i de [[Nadal]] ('Nit de Nadal'), però ja no coincideixen amb els respectius solsticis.</ref> però amb el pas del temps la data de l'esdeveniment s'havia anat avançant fins al punt de què el [[1582]], el desfasament era ja de 10 dies, i l'equinocci es va datar l'[[11 de març]].
 
El desfasament provenia d'un inexacte còmput del nombre de dies amb què compta l'any tròpic; segons el calendari julià que va instituir un any de traspàs cada quatre, considerava que l'any tròpic estava constituït per 365,25 dies, mentre que la xifra correcta és de 365,242189 o, cosa que és el mateix, 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,16 segons. Aquells més d'11 minuts comptats addicionalment a cada any havien suposat en els 1257 anys que intervenien entre [[325]] i [[1582]] un error acumulat d'aproximadament 10 dies.
 
El calendari gregorià ''retarda'' prop de mig minut cada any (aproximadament 26 [[segon]]s c/any), el que significa que es requereix l'ajust d'un dia cada 3.300&nbsp; anys. Aquesta diferència procedeix del fet que la [[translació de la Terra]] al voltant del Sol no coincideix amb una quantitat exacta de dies de rotació de la Terra al voltant del seu eix. Quan el centre de la Terra ha recorregut una volta completa entorn del Sol i ha tornat a la mateixa «posició relativa» en la qual es trobava l'any anterior, s'han completat 365 dies i una mica menys d'un quart de dia (0,242189074 per ser més exactes). Per fer coincidir l'any amb un [[nombre enter]] de dies es requereixen ajustaments periòdics cada certa quantitat d'anys. De la regla general del de traspàs cada quatre anys, s'exceptuaven els anys múltiples de 100, excepció que al seu torn tenia una altra excepció, la dels anys múltiples de 400, que sí que eren de traspàs. La nova norma dels anys de traspàs es va formular de la següent manera: la durada bàsica de l'any és de 365 dies; però seran de traspàs (és a dir tindran 366 dies) aquells anys les dues últimes xifres dels quals són divisibles per 4, exceptuant els múltiples de 100 (100, 200..., 800..., 1800, 1900, 2000...), dels que s'exceptuen al seu torn aquells que siguin divisibles per 400 (1600, 2000, 2400...). El calendari gregorià ajusta a 365,2425 dies la durada de l'any, la qual cosa deixa una diferència de 0,000300926 dies o 26 segons a l'any d'error.
 
Intentar crear una regla per a corregir aquest error d'un dia cada 3300&nbsp; anys és complex. En temps tan llarg la Terra es desaccelera en la seva velocitat de [[Rotació de la Terra|rotació]] (i també es desaccelera el moviment de translació). La Lluna exerceix un efecte de retard sobre aquesta velocitat de gir per l'excentricitat creada per les marees. La disminució de la velocitat de gir creada per aquesta [[excentricitat]] és similar a la que es produeix quan fem girar un [[Disc volador|Frisbee]] posant-li una mica de [[sorra]] mullada en un costat de la vora inferior: quan el platet es fa girar, la seva velocitat de gir és molt menor a la que té quan no existeix tal excentricitat. Aquest efecte encara es troba en anàlisi i mesurament per part del món científic i addicionalment existeixen altres efectes que compliquen definir regles amb tal precisió. Aquest error és sol d'una part per milió. El més pràctic serà que quan la diferència sigui significativa, es declari que el pròxim any de traspàs no se celebri. De totes maneres, queden gairebé dos mil anys d'anàlisi i discussió abans de necessitar aquest ajust si és segueix emprant el calendari Gregorià.
 
Un altre problema diferent és la disminució de la velocitat de rotació terrestre (i també de la translació terrestre), la qual es pot mesurar amb gran exactitud amb l'ajut d'un [[rellotge atòmic]]. És un problema diferent perquè no ha de veure res amb el càlcul del calendari i, per tant, amb els ajusts que se li hagin de fer al calendari. Més aviat és al contrari: és el rellotge atòmic el que ha d'ajustar-se als moviments de la Terra. El rellotge atòmic mesura un temps uniforme que, per tant, no hi ha en la naturalesa dels astres, on tots els moviments del món físic són uniformement variats.
Línia 237:
* '''[[any secular]]''': l'acabat en "00" -múltiple de 100- és ''[[any|any de traspàs]], 'a excepció dels anys seculars'. Respecte a aquests, és de traspàs l'any secular múltiple de 400.
 
D'aquesta manera, el calendari gregorià es compon de cicles de 400&nbsp; anys:
* En 400&nbsp; anys hi ha (400/4)-4 seculars =96 anys de traspàs
* Dels 4 anys seculars, només un és de traspàs (múltiple de 400)
* En el cicle dels 400&nbsp; anys tenim 96 + 1 =97 anys de traspàs, i 400 - 97 =303 anys comuns.
Fent el còmput en dies:
* 97 x 366 dies =35.502 dies
* 303 x 365 =110.595 dies
Això fa un total de 146.097 dies en els 400&nbsp; anys, de manera que la durada mitjana de l'any gregorià és de 365,2425 dies.
 
En els 400&nbsp; anys del cicle del calendari gregorià, aquests 146.097 dies, que són 20.871 * 7 dies, hi ha un nombre enter de setmanes 20.871, de manera que en cada cicle de 400&nbsp; anys no sol es repeteix exactament el cicle d'anys comuns i de traspàs, sinó que el cicle setmanal també és exacte, aquesta [[congruència]] dóna lloc a què prenent un grup de 400&nbsp; anys seguits, el següent cicle de 400&nbsp; anys és exactament igual.
 
La primera setmana de l'any, la número '''01''', és la que conté el primer dijous de gener.
Línia 276:
Aquí és on podem ressaltar el valor d'aquest instrument de mesura: si tot el món hi està d'acord, totes les discussions sobre el tema no calen. Podem viatjar a qualsevol país i, en comprar un calendari, sempre serà el calendari gregorià de l'any en curs. Podrà variar-ne la ubicació del començament i el final de setmana ([[diumenge]] o [[dilluns]]) o l'idioma, però sempre es tractarà del mateix calendari.
 
I un instrument que només necessita una correcció d'1 dia cada 3.300&nbsp; anys, aproximadament, és un extraordinari avenç que constitueix un magnífic patrimoni de la cultura occidental.
 
== Diferència entre les dates del calendari gregorià i el julià ==