Calendari: diferència entre les revisions

Actualment el desfasament que es produeix és d'aproximadament 3 dies cada 10.000  anys, ja que l'any gregorià resulta més llarg que el tròpic.

* [[Calendari gregorià]] és el calendari establert pel [[papa]] [[Gregori XIII]], a instàncies de [[Giglio Gregorio Giraldi|Giraldi]]. És vigent des de [[1582]] i prové del [[calendari julià]]. Precisament aquell [[any]], el papa ordenà que s'eliminessin 10 [[dia|dies]] del calendari (el [[4 d'octubre]] va ser seguit pel [[15 d'octubre]]), per tal de compensar l'avançament de l'arribada de la [[primavera]] provocada pel fet que el calendari julià, vigent fins aleshores, no compensava correctament la [[precessió dels equinoccis]]. En el calendari gregorià s'alternen els [[any comú|anys comuns]], de 365 dies, i els [[any de traspàs|de traspàs]] (també anomenats bixestos o bissextils), de 366, en cicles de 400  anys (que acaben els anys [[múltiple]]s de 400): en cada cicle hi ha 303 anys comuns i 97 de traspàs. Per tal de distribuir-los uniformement, s'esdevenen períodes de tres anys comuns seguits d'un únic de traspàs, excepte tres períodes de set anys comuns consecutius seguits d'un de traspàs, que es fan coincidir amb tres dels quatre tombants de [[segle]] que té el cicle gregorià: concretament aquells en què el número del segle que acaba no és múltiple de 4 (per tant, en el darrer cicle, del 1601 al 2000, van ser els períodes 1697-1703, 1797-1803 i 1897-1903.

* [[Calendari hebreu]] o calendari jueu és un [[calendari luni-solar]], és a dir, que es basa tant en el cicle de la [[Terra]] al voltant de [[Sol]] (any), com en el de la [[Lluna]] al voltant de la Terra (mes). La versió actual, per la qual es regeixen les [[festivitats jueves]], fou conclusa pel savi [[Hil·lel II]] als voltants de l'any [[359]], com a reforma del calendari hebreu antic, però no fou aplicada a la pràctica, com a mínim, fins al [[segle  XI]]. Aquest calendari es basa en un complex [[algorisme]] que permet predir les dates exactes de la lluna nova, així com les diferents [[estació de l'any|estacions de l'any]], basant-se en càlculs matemàtics i astronòmics, i prescindint de les observacions empíriques que foren vàlides fins aleshores. En la seva concepció complexa, tant solar com lunar, el calendari hebreu s'assembla al [[Calendari xinès]], sense que es tingui constància de cap influència que hagi tingut l'un sobre l'altre; de la mateixa manera, també hi ha semblances amb el calendari emprat pels pobles de la península aràbiga fins a l'aparició de l'[[Islam]] al [[segle VII]] de l'[[era cristiana]]. En canvi, es distingeix del [[calendari gregorià]], d'ampli ús universal, perquè està basat exclusivament en el cicle solar anual, i també del [[calendari musulmà]], què és exclusivament lunar.

* [[Calendari musulmà]] és un [[calendari lunar]]. Es basa en cicles lunars de 30 [[any]]s (360 llunacions, de tradició [[Sumer|sumèria]]). Els 30  anys del cicle es divideixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Els anys de 354 dies s'anomenen anys simples i es divideixen en sis mesos de 30 dies i altres sis mesos de 29 dies. Els anys de 355 dies s'anomenen intercalars i es divideixen en set mesos de 30 dies i altres cinc de 29 dies. Anys i mesos van alternant-se. És a dir, cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. Les intercalacions es fan afegint un dia al final del mes de ''dhu-l-hijja'' en els anys 2n, 5è, 7è, 10è, 13è, 16è, 18è, 21è, 24è, 26è i 29è de cada cicle de 30  anys.

* [[Calendari persa]] o calendari iranià és un calendari solar on l'any comença el [[21 de març]]. El [[març]] del [[2002]] va començar l'any [[1381]] del calendari persa. Aquest calendari va ser adoptat el [[1925]] i es considera més precís que el [[calendari gregorià]] atès que en el calendari gregorià hi ha un error d'un dia cada 3320  anys, mentre que en el calendari persa el mateix error apareixeria cada 3.8 milions d'anys. El calendari persa té sis mesos amb 31 dies, els cinc mesos següents amb 30 dies i l'últim amb 29 o 30 dies segons sigui de traspàs o no. L'any comença en [[novruz]] que coincideix amb el [[21 de març]] del [[Calendari gregorià]]. L'[[1 de gener]] de 2000 del calendari gregorià és l'11 de Dej de 1378 del calendari persa.

* [[Calendari julià]] es pren com a inici de l'any l'1 de [[gener]], en lloc del tradicional 1 de [[març]]. Consta de 365 dies dividits en 12 [[mes]]os, excepte els anys bixestos que tenen 366 dies, i afegeixen un dia addicional al mes de [[febrer]]. El calendari julià compta com bixestos tots els quarts anys, inclusivament els [[any secular|seculars]]. Amb aquest calendari es comet un error de 7,5 dies cada 1000  anys. Vas ser creat per [[Sosígenes d'Alexandria]] tenia coneixement de la reforma que li van fer al [[calendari egipci]] en el [[calendari egipci#Reforma de Cànope|congrés de Cànope]] feia 2 segles i va assessorar a Juli Cèsar per a adaptar aquesta reforma de Cànope al calendari romà i implantar-la com un nou calendari. Aquesta adaptació datava les estacions i les seues festes romanes corresponents concordant amb el moment astronòmic en què succeïen. El nou calendari es va implantar en el 46 aC amb el nom de julius i molt després de juliol, en honor a Juli Cesar. Únicament en aquest any, es van comptar 445 dies en compte dels 365 normals per a corregir els desfasaments del calendari anterior, i s'anomena ''any de la confusió''. Per a això, es van agregar dos mesos entre novembre i desembre, un de 33 dies i un altre de 34, a més del mes intercalar al febrer.

| Any lunar de 354 i 355 dies Cicle de 30  anys, en els quals hi ha 11 anys amb un dia més. El dia comença quan es pon el sol