Segona Guerra Mundial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m proves
m Bot simplifica tipografia d'acord amb les discussions corresponents
Línia 253:
==== Guerra del Pacífic ====
{{principal|Guerra del Pacífic}}
L'expansió japonesa pel sud-est asiàtic va durar fins a mitjans de [[1942]] i es va estendre a llocs tan allunyats entre si com [[Birmània]], les [[Illes Salomó]] i les [[Illes Aleutianes]]. A [[Nova Guinea]], l'objectiu dels japonesos era conquerir [[Port Moresby]] per després poder atacar [[Austràlia]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Dull |nom=Paul S. |títol=A Battle History of the Imperial Japanese Navy, 1941- 1945 |url= http://books.google.cat/books?id=SLfti-Dc1AcC&pg=PA118&dq=japan+port+moresby+australia&hl=ca&sa=X&ei=EebwU6LnHaif0QXSxoH4Cg&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=japan%20port%20moresby%20australia&f=false |llengua=anglès | editorial=Naval Institute Press |data=2013 |pàgines=133 |isbn=1612512909}}</ref> Tanmateix, els plans japonesos es van veure frustrats, primer en la [[batalla del Mar del Corall|Batalla del mar del Corall]] ([[4 de maig|4]]-[[8 de maig]]), on una flota nord-americana els va impedir desembarcar tropes a l'illa, i després a la pista de [[Kokoda]], on durant els mesos d'agost i setembre japonesos, americans i australians es van enfrontar enmig de la jungla. Després d'aconseguir arribar a només 50&nbsp; km de Port Moresby, la falta de reforços i de material va obligar els japonesos a retrocedir i a abandonar definitivament els seus plans. Després de la Batalla del mar del Corall<ref>(en castellà) Diversos autors, ''Técnicas bélicas de la guerra naval'', pàg.238 LIBSA, 2010 {{ISBN|978-84-662-2005-7}}</ref> van ser frenats pels aliats en les batalles de [[batalla de Midway|Midway]], [[Campanya de Nova Guinea|Nova Guinea]] i [[batalla de Guadalcanal|Guadalcanal]].
 
L'[[illa de Guadalcanal]], a l'arxipèlag de les [[Illes Salomó]], estava ocupada pels japonesos des del juliol de 1942. Els americans hi van desembarcar el [[7 d'agost]]. A partir de llavors, Guadalcanal i les seves aigües es van convertir en el centre de nombrosos combats terrestres, navals i aeris. Els japonesos no van poder resistir el ritme de baixes i el gener de 1943 es va ordenar l'evacuació de l'illa. Després d'aquestes derrotes, els japonesos van perdre totalment la iniciativa i es van limitar a defensar els territoris ja ocupats.
Línia 267:
Finalitzada la [[campanya del nord d'Àfrica]], els aliats van decidir que el següent pas seria la invasió d'[[Itàlia]], començant per [[Operació Husky|Sicília]]. El [[10 de juliol]] de [[1943]], les tropes britàniques i nord-americanes van desembarcar al sud-est de l'illa i van poder ocupar-la en poc més d'un mes. La invasió aliada de territori italià va provocar que, el [[24 de juliol]], el [[rei d'Itàlia]] [[Víctor Manuel III d'Itàlia|Víctor Manuel III]] ordenés la detenció de [[Benito Mussolini|Mussolini]] i nomenés el mariscal [[Pietro Badoglio|Badoglio]] nou president del país. El nou govern italià va iniciar de seguida converses de pau amb els aliats que van culminar el [[3 de setembre]], quan Itàlia va [[Armistici entre Itàlia i les forces aliades|signar la rendició]]. Les negociacions i la rendició es van mantenir en secret per no alertar [[Adolf Hitler|Hitler]].
 
El mateix dia 3, les forces aliades van creuar l'[[estret de Messina]] i, sense trobar gaire resistència, van començar a avançar per la península de [[Calàbria]]. Tanmateix, la força principal aliada va desembarcar a prop de [[Salern]] el [[9 de setembre]]. Aleshores, Hitler va descobrir la traïció dels italians i va ordenar l'ocupació d'Itàlia i el desarmament de l'exèrcit italià. Com a conseqüència, les forces aliades van haver de lluitar durament per poder sortir de les platges de Salern. Mentrestant, paracaigudistes alemanys van alliberar Mussolini i Hitler el va posar al capdavant del nou [[República de Saló|Estat feixista del nord d'Itàlia]], amb capital a [[Milà]]. Al mateix temps que es retiraven lentament del sud d'Itàlia, els alemanys van organitzar una poderosa línia de defensa (la [[línia Gustav]]) a l'alçada de la ciutat de [[Cassino]], uns 100&nbsp; km al sud-est de [[Roma]]. La línia Gustav va retenir els aliats des del desembre de [[1943]] fins al maig de [[1944]].
 
==== Front oriental ====
Línia 288:
{{principal|Operació Overlord|Front Occidental de la Segona Guerra Mundial}}
[[Fitxer:Into the Jaws of Death 23-0455M edit.jpg|miniatura|Soldats americans desembarcant a les platges de [[Normandia]], [[6 de juny]] de [[1944]]]]
Per intentar alleujar la pressió alemanya sobre el front oriental i accelerar la fi de la guerra, el [[6 de juny]] de [[1944]] (anomenat el [[Dia D]]) els aliats van obrir un nou front a Europa realitzant un desembarcament massiu de tropes a les costes de [[Normandia]], amb l'objectiu prioritari d'alliberar [[França]]. Aquesta invasió, de nom en clau [[operació Overlord]], va ser i continua sent el desembarcament de tropes més gran de la història, involucrà gairebé 3 milions de soldats. A pesar que en algunes de les platges el nombre de baixes aliades va ser important, el desembarcament va ser un èxit. Durant prop de dos mesos, però, la resistència alemanya a Normandia va ser ferma i el trencament definitiu del front no va arribar fins a la fi de juliol. Un cop els aliats van poder sortir de Normandia, la conquesta de França va ser ràpida; en quinze dies van avançar 1.000&nbsp; km.<ref>[http://www.generalpatton.com/biography.html Patton's Third Army].</ref> El [[15 d'agost]] un altre desembarcament aliat a la [[costa Blava]] va accelerar la retirada alemanya. El [[25 d'agost]], els aliats van entrar a [[París]] i a mitjans de setembre la major part de França i de [[Bèlgica]] ja havien estat alliberades.
El desembre de [[1944]] els aliats van llançar l'[[operació Horta]], un pla arriscat que tenia com a objectiu accelerar l'arribada de l'exèrcit aliat al [[Rin]], l'últim gran obstacle natural per a l'ocupació aliada d'Alemanya. Consistia en el llançament d'un gran nombre de paracaigudistes sobre diverses ciutats neerlandeses per prendre per sorpresa el control dels ponts sobre rius i canals seguint una línia que anava des del sud dels [[Països Baixos]] fins al Rin. Seguidament, un avanç aliat al llarg d'aquesta línia havia de connectar els ponts. L'operació va ser un fracàs relatiu, ja que, malgrat que la majoria de ponts es van poder capturar intactes, l'últim i crucial pont sobre el Rin a [[Arnhem]] no va poder ser capturat.
 
Línia 297:
Entre el setembre de [[1943]] i el maig de [[1944]], els soviètics van efectuar un ràpid avanç en el sector meridional del front recuperant la totalitat d'[[Ucraïna]] fins a la frontera amb [[Romania]] i [[Polònia]]. Al llarg del 1944, els successius atacs als sectors nord, centre i sud del front van donar continuïtat al cada vegada més ràpid avanç en direcció a Alemanya.
 
En el sector nord, els soviètics van aixecar completament el setge de [[Leningrad]] i van continuar avançant cap a [[Estònia]] i [[Letònia]]. També van aconseguir recuperar tot el territori que els finlandesos havien capturat durant l'ofensiva de [[1941]], forçant la rendició de [[Finlàndia]] el [[4 de setembre]] de 1944. En el sector centre, [[Operació Bagration|l'operació Bagration]] va aniquilar completament el grup d'exèrcits alemanys i va permetre als soviètics avançar uns 600&nbsp; km a través de [[Bielorússia]] i entrar a [[Lituània]], [[Polònia]] i [[Hongria]]. En el sector sud, la defensa de l'exèrcit romanès es va enfonsar i el rei [[Carles II de Romania]] va aprofitar l'oportunitat per a demanar un armistici amb els russos. Els alemanys van respondre intentant assassinar el rei, cosa que no va agradar gens als romanesos, que van unir-se als aliats declarant la guerra a Alemanya. Els alemanys es van veure obligats a retirar-se del país. Al cap d'una setmana, [[Bulgària]] va passar-se també al bàndol aliat. Els soviètics van continuar avançant cap a [[Regne de Iugoslàvia|Iugoslàvia]]; arribaren a [[Belgrad]] el [[15 d'octubre]]. Amb tot això, els alemanys es van veure forçats a retirar-se de [[Grècia]] per no quedar tallats.
 
Durant el 1944, un fet destacable va ser la [[Sublevació de Varsòvia|rebel·lió de Varsòvia]] contra l'ocupació alemanya. La revolta va començar el dia [[1 d'agost]]. Els polonesos esperaven poder resistir uns pocs dies fins que l'[[Exèrcit Roig]] arribés a la ciutat. Tanmateix, això no entrava dins dels plans de [[Ióssif Stalin|Stalin]], que volia que després del seu alliberament, Polònia quedés sota un nou govern comunista. Per contra, els revoltats eren lleials al govern polonès a l'exili. L'avanç soviètic va ser aturat a les portes de Varsòvia. Mentrestant, els alemanys van enviar noves forces per reprendre el control de la ciutat i el [[2 d'octubre]] els últims revoltats van haver de rendir-se.
Línia 323:
 
[[Fitxer:News. V.E. Day BAnQ P48S1P12270.jpg|miniatura|''Montreal Daily Star'': "Germany Quit", 7 de maig de 1945]]
Després d'estar uns quants mesos aturats al [[Vístula]], el [[12 de gener]] de [[1945]] l'exèrcit soviètic va rellançar l'ofensiva per conquerir [[Polònia]]. En poques hores, el front alemany es va esfondrar completament i els soviètics van poder avançar de forma sorprenentment ràpida. [[Prússia]] oriental va ser ocupada i milions dels seus habitants, d'ètnia i cultura alemanyes, van fugir per mar cap a [[Alemanya]], escapant de les represàlies soviètiques. El [[19 de gener|dia 19]], l'[[Exèrcit Roig]] va travessar la frontera germanopolonesa anterior a l'inici de la guerra i a la fi de mes va arribar a l'[[Oder]], a només 70&nbsp; km de [[Berlín]]. Allà es va aturar per reagrupar-se.
 
Mentrestant, a la resta del front oriental, els soviètics avançaven a tot arreu. A [[Hongria]], [[Budapest]] va ser capturada el [[13 de febrer]], després d'un llarg setge. Des d'aquí, van continuar cap a [[Àustria]], on van entrar el [[30 de març]], ocuparen [[Viena]] el [[13 d'abril]]. Simultàniament, estaven avançant a través d'[[Eslovàquia]] en direcció a la [[República Txeca]].