Atenes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m Bot simplifica tipografia d'acord amb les discussions corresponents
Línia 19:
== Història ==
{{principal|Història d'Atenes}}
Des del [[segle XX&nbsp; aC]] fins al [[segle XII&nbsp; aC]], Atenes era un poblat petit que es va salvar de les invasions dòriques gràcies al seu aïllament.<ref name="hist">Enciclopedia Larousse, ''Grandes Obras Larousse S.A''. Barcelona, 1995. {{ISBN|84-89049-00-9}}</ref> Els dos segles següents van ser determinants en la unificació de l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], en què Atenes va tenir un paper important i, a partir del [[segle VII&nbsp; aC]], la ciutat va començar a guanyar pes dins de la [[Grècia clàssica]].<ref name=hist /> Tanmateix, va ser en el [[segle VI&nbsp; aC]], època de [[Pisístrat]], quan Atenes va esdevenir una forta potència política i centre d'influx intel·lectual.<ref name=hist /> [[Clístenes]] va establir les institucions democràtiques el [[507&nbsp; aC]], que més tard serien continuades per [[Efialtes]] i per [[Pèricles]] i que van fer que Atenes fóra la ciutat més influent de Grècia. Fou embellida pel dèspota Peisistratos i el seu fill (vers [[560&nbsp; aC]]-[[514&nbsp; aC]]), que van iniciar la construcció d'alguns temples; entre ells el [[Temple de Zeus Olímpic (Atenes)|Temple de Zeus Olímpic]] i el d'Apol·lo Pythios.
 
[[Fitxer:Temple of Olympic Zeus at Night.jpg|miniatura|esquerra|[[Temple de Zeus Olímpic (Atenes)|Temple de Zeus Olímpic]] a la nit.]]
Després de les [[Guerres Mèdiques]], a principis del [[segle V&nbsp; aC]], Atenes va convertir-se en una gran potència marítima i va gaudir del seu millor moment en la història antiga de la ciutat.<ref name=hist /> Després de l'ocupació de Xerxes el [[480&nbsp; aC]], la marina atenesa es va desenvolupar i va establir una hegemonia sobre les illes de la [[mar Egea]]. En els següents cinquanta anys es van construir nombrosos monuments especialment sota Temistocles, Cimó i Pèricles. El primer va construir unes muralles i va abandonar el port de Faleros pel del [[El Pireu|Pireu]]. Cimó va decorar l'Àgora i l'Acadèmia i va construir les muralles del sud. Pèricles va fer moltes obres a l'Acròpoli, al Partenó, a l'Erecteios i a la Propileia i va acabar les muralles entre Atenes, i [[El Pireu]] i Faleros.
 
Però, la rivalitat amb [[Esparta]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Puchala |nom=Donald James |títol=Theory and History in International Relations |url=https://books.google.cat/books?id=tZqrmhhnB44C&pg=PA238&dq=Peloponnesian+War+sparta+rivalry&hl=ca&sa=X&ei=uKWlVOSjA8WvU5qVgrgJ&ved=0CDIQ6AEwAw#v=onepage&q=Peloponnesian%20War%20sparta%20rivalry&f=false |llengua=anglès |editorial=Psychology Press |data=2003 |pàgines=236 |isbn=0415945356}}</ref> materialitzada en la [[Lliga de Delos]], va ser l'origen de la [[Guerra del Peloponès]] (431-404&nbsp; aC).<ref name=hist /> Atenes va ser ocupada pels espartans el [[404&nbsp; aC]] i van destruir-ne les muralles, reconstruïdes més tard per Conon el [[393&nbsp; aC]]. Esparta va guanyar el poder polític d'Atenes i aquesta, debilitada, no va poder frenar l'avanç macedoni de [[Filip II de Macedònia|Filip II]], al qual es va sotmetre.<ref name=hist />
 
Durant el regnat de Filip II de Macedònia, l'orador [[Licurg (orador)|Licurg]], encarregat de les finances, va dedicar partides a construir nous edificis. Després de la batalla de Queronea ([[338&nbsp; aC]]), Atenes va passar a dependre de Macedònia i així va seguir fins a l'establiment del domini de [[Imperi Romà|Roma]].<ref name=hist /> El general romà [[Luci Corneli Sul·la|Sul·la]], entre el 88&nbsp; aC i el 85&nbsp; aC, va destruir la majoria de fortificacions i cases de la ciutat, deixant intactes molts edificis civils i monuments.<ref>Tung, Anthony (2001). ''Preserving the World's Great Cities: The Destruction and Renewal of the Historic Metropolis.'' New York: Three Rivers Press. pags. 256–260. {{ISBN|0-609-80815-X}}</ref> Aquesta va ser la represàlia per haver abraçat la causa de [[Mitridates VI Eupator]], del [[regne del Pont]], en la guerra contra l'Imperi Romà. Atenes va passar a estar sota domini romà, però mantingué l'estatus de ciutat lliure i erudits de tot l'imperi hi anaven a estudiar-ne la filosofia i la retòrica.<ref name=hist /> L'emperador [[Adrià]] va ordenar que s'hi construís una biblioteca, un gimnàs, un aqüeducte que encara està en ús, diversos temples, santuaris i un pont, així com va finançar la finalització del [[Temple de Zeus Olímpic (Atenes)|Temple de Zeus Olímpic]].<ref>John Travlos, ''Pictorial Dictionary of Ancient Athens'', Thames and Hudson, (London 1971)</ref>
 
[[Fitxer:Ducado atenas.png|miniatura|Extensió del Ducat d'Atenes (1205-1456) ]]
Línia 49:
=== Clima ===
[[Fitxer:Clima atenes amb marc.jpg|Clima d'Atenes]]
A Atenes hi ha un [[clima semiàrid]] (BSh, segons la [[Classificació climàtica de Köppen]]),<ref>El clima mediterrani Csa correspon a les zones la temperatura mitjana de les quals es troba entre 0-18&nbsp; °C en el mes més fred i sobre els 10&nbsp; °C en els mesos més càlids (lletra C), les precipitacions de les quals en el mes més sec d'estiu són de menys de 30 mm i de menys d'un terç de les del mes menys sec d'hivern (lletra s) i la temperatura mitjana de les quals és superior a 18&nbsp; °C en el mes més calorós i superior a 10&nbsp; °C en els quatre mesos més calorosos (lletra a). Atenes no forma part del [[semidesert|clima semidesert]] (BSh) en superar, per poc, la pluviositat que hi correspon. [http://www.athenstraveller.info/view/athens-weather.html Athens Traveller: Weather] (en anglès)</ref> amb estius calorosos i una gran quantitat d'hores de sol a l'any (2884 hores a l'any segons l'estació meteorològica de [[Thissio]] entre el 1961 i el 1990).<ref>[http://cirrus.meteo.noa.gr/forecast/bolam/index.htm Observatori Nacional d'Atenes. Butlletí mensual [Consulta: 17 abril 2010]</ref> La majoria de les pluges cauen entre la segona quinzena d'octubre i la primera d'abril. Durant l'estiu, les precipitacions són escasses i prenen forma de ruixats o tempestes. Com que Atenes es troba en una [[ombra orogràfica]] a causa del [[Mont Parnes]], el seu clima és bastant més sec que el de la majoria de l'Europa mediterrània. Els barris del nord, que es troben ja en zona muntanyenca, experimenten temperatures més lleugeres. La [[boira]] no és gens freqüent en el centre de la ciutat però apareix de tant en tant en la zona est.
 
Els hiverns són suaus; la temperatura mitjana al gener és de 8,9&nbsp; °C. La neu no hi és freqüent i, quan n'hi ha, és estrany que pose cap problema. L'última vegada que va haver-hi algun incident per mor de la neu va ser el febrer del 2008.
 
Els estius són calorosos; els 30&nbsp; °C se superen amb facilitat. A causa del microclima urbà d'Atenes, on influeix la distribució urbana, els carrers estrets, els pocs espais verds i la contaminació persistent de l'aire, la temperatura a la ciutat pot ser uns graus més elevada que a la resta de la regió.<ref name=temperatura>[http://esciencenews.com/articles/2009/08/29/esa.helps.make.summer.city.more.bearable European Space Agency to help Athens become bearable in summer"] [Consulta: 18 maig 2010]</ref> Segons l'Observatori Nacional d'Atenes, la temperatura mitjana màxima al juliol entre el 2001 i el 2009 al barri de [[Thissio]] va ser de 35,1&nbsp; °C.<ref>[http://cirrus.meteo.noa.gr/forecast/bolam/index.htm Observatori Nacional d'Atenes. Butlletí mensual] [Consulta: 17 abril 2010]</ref> Al juliol i a l'agost, no és estrany que hi haja [[onada de calor|onades de calor]] a causa de masses d'aire que entren pel sud o el sud-oest. Quan açò ocorre, les temperatures superen els 38&nbsp; °C,<ref name=temperatura /> encara que la incidència és menor en els barris del nord.
 
Segons l'[[Organització Meteorològica Mundial]], a Atenes es va registrar el rècord de temperatura més alta a [[Europa]]: 48,0&nbsp; °C el 10 de juliol del 1977.<ref>[http://wmo.asu.edu/europe-highest-temperature Europe's highest temperature] [Consulta: 18 maig 2010]</ref>
 
=== Demografia ===
Línia 107:
 
=== Àrea urbana d'Atenes ===
L'àrea urbana d'Atenes, amb una extensió de 412&nbsp; km² i una població de 3.130.841 persones, consisteix en 55 municipis, 48 de la Prefectura d'Atenes i 7 de la Prefectura del Pireu. El segon municipi amb més població de l'àrea urbana, després de la ciutat d'Atenes pròpiament, és el del [[El Pireu|Pireu]], amb [[Peristeri]] i [[Kallithea]] seguidament. Es tracta d'una de les [[Llista d'aglomeracions de la Unió Europea|aglomeracions]] més importants de la [[Unió Europea]].
 
== Transport ==
=== Aeri ===
L'[[Aeroport Internacional Elefthérios Venizelos]] està situat prop de la localitat àtica de Markopoulo, a uns 20&nbsp; km a l'est d'Atenes. Està en funcionament des del 2001, substituint a l'antic [[Aeroport Internacional de Hellinikon]], ubicat a un suburbi atenès del mateix nom. Està molt ben comunicat amb la capital grega per mitjà d'autobusos, del metro i del tren suburbà, així com per l'autopista de peatge Attiki Odos.
 
=== Naval ===
Línia 131:
* [http://www.tramsa.gr/ Tramvia]: el [[tramvia]] compta amb dues línies, que van paral·leles des del centre (Plaça de Sintagma) fins a la costa (al suburbi de Paleo Faliro), on se separen seguint la línia costanera cap a l'est (Glyfada) i cap a l'oest (El Pireu).
 
* [http://www.proastiakos.gr Tren suburbà]: aquest [[tren]], també de construcció recent, uneix l'aeroport amb la ciutat de [[Corint]] a 88&nbsp; km., passant per l'Estació Central d'Atenes. La ramificació a Corint i aviat a [[Calcis]] entre altres futures expansions no es consideren urbanes, a diferència del servei Aeroport - Estació Central de Tren, que es considera suburbana en cobrir l'àrea metropolitana de l'Àtica.
 
* [http://www.ethel.gr/ Autobusos] i [http://www.athens-trolley.gr/ trolebusos]: la ciutat compta amb una àmplia i moderna flota, que inclou la flota d'[[Autobús|autobusos]] a gas més gran d'Europa.
Línia 160:
* l'[[Acròpoli d'Atenes|Acròpoli]], amb els [[Propileus]], el temple de Nike, el [[Partenó]], l'[[Erectèon]] i el Museu de l'Acròpoli;
* l'[[Àgora d'Atenes|Àgora]], amb el [[temple d'Hefest]] i la [[stoà d'Àtal]];
* l'Àgora romana i la Torre dels Vents (un [[rellotge hidràulic]] construït al [[segle I&nbsp; aC]]);
* l'[[Arc d'Adrià]]
* [[Ceràmic]], antic cementiri situat al costat de les antigues muralles.