Aristarc de Samos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
m Bot simplifica tipografia d'acord amb les discussions corresponents
Línia 3:
}}
[[Fitxer:Aristarc.jpg|miniatura|Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant.]]
'''Aristarc''' (''Arístarkhos'' {{polytonic|Αρίσταρχος}}, ''Aristarchus'') (ca.[[310&nbsp; aC]] - [[230&nbsp; aC]]) era un [[astrònom]] i [[matemàtic]] [[Antiga Grècia|grec]], nascut a [[Samos]], [[Grècia]]. Va ser la primera persona que proposà el [[Teoria heliocèntrica|model heliocèntric]] del [[Sistema Solar]], que col·locava el [[Sol]], i no la [[Terra]], en el centre de l'univers conegut.<ref>{{GEC|0005163|Aristarc de Samos}}</ref><ref name="massa"/>
 
Va ser deixeble d'[[Estrató de Làmpsac]], va viure la major part de la seva vida a Alexandria, i a la capital egípcia exercint de mestre en el seu museu.<ref name="massa" /> [[Ptolemeu IV Filopàtor]] (rei 222-205&nbsp; aC) li va encarregar l'educació del seu fill [[Ptolemeu V Epífanes]] (rei 204-180&nbsp; aC) i també fou preceptor de [[Ptolemeu VIII Evergetes II]] Fiscó, (170-163&nbsp; aC).
 
Com molts altres savis féu ús de l'emblemàtica [[Biblioteca d'Alexandria]], on es reunien les ments més privilegiades de l'[[antiguitat clàssica]].<ref name="massa">{{ref-publicació|cognom=Massa i Esteve|nom=Maria Rosa|títol=Una Aproximació a l'obra d'Aristarc de Samos (ca. 310&nbsp; aC - 230&nbsp; aC)|publicació=Actes d'història de la ciència i de la tècnica|data=2009|pàgines=p. 157-167|volum=Nova època, vol. 2 (1)|url=http://www.raco.cat/index.php/ActesHistoria/article/view/246440}}</ref> En aquell moment la creença predominant defensava un sistema [[Teoria geocèntrica|geocèntric]]. Els astrònoms de l'època veien que els planetes i el Sol giraven al voltant de la Terra, que es trobava en el centre de l'univers. Els plantejaments del reconegut [[Aristòtil]] fets uns pocs anys abans no deixaven lloc a dubtes i venien a reforçar la dita tesi malgrat que es rebel·laven certs problemes a eixes afirmacions.
 
Alguns planetes com [[Venus (planeta)|Venus]] i, sobretot, [[Mart (planeta)|Mart]] descrivien trajectòries errants en el cel. És a dir, a vegades es movien avant i arrere. Açò era un problema en si mateix perquè la tradició aristotèlica deia que tots els moviments i les formes del cel eren cercles perfectes. Abans que Aristarc, Heràclides va trobar una possible solució al problema al proposar que els planetes podrien girar al voltant del Sol i aquest al seu torn orbitar respecte a la Terra. Açò ja va ser un gran bot conceptual però inclús era un model parcialment geocèntric.