Erètria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m Bot simplifica tipografia d'acord amb les discussions corresponents
Línia 7:
[[Andros]], [[Tenos]] i [[Kea|Ceos]] ([[Kéa]]) entre altres illes foren dependencies d'Erètria, i va tenir suposadament una colònia a [[Calcídia]] que es va dir Cromes (''Cromae''). A un parell de kilòmetres de la ciutat, al temple d'Àrtemis Amarintià, una inscripció feia esment de la força d'Erètria i donava un exèrcit de 3000 hoplites i 600 cavallers.
 
Durant molt de temps va [[Guerra Lelantina|lliurar una guerra]] contra [[Calcis]] per la possessió de la plana de ''Lelantum''.<ref>Tucídides I. 15</ref> En un dels conflictes Erètria va tenir com aliada a la ciutat de [[Milet]] i en agraïment Erètria va enviar 5 vaixells a Milet per ajudar-la en la [[revolta jònica|revolta de Jònia]] que havia esclatat poc després d'aquell conflicte ([[499&nbsp; aC]]). En conseqüència els perses, amb una força dirigida per Datis i [[Artafernes (general)|Artafernes]], van assetjar Erètria el [[490&nbsp; aC]]. Després de sis dies d'atac la ciutat fou ocupada i arrasada totalment i els seus habitants portats a Pèrsia on el [[Darios I el Gran|rei Darios]] els va permetre establir-se i els va perdonar la vida.
 
Un temps després es va construir una nova Erètria una mica al sud de la vella defensada a l'oest per un riu i a l'est per una zona pantanosa. Prop del seu port els atenencs foren derrotats pels espartans el [[411&nbsp; aC]] i quan els atenencs es van refugiar a la ciutat, que era la seva aliada, foren massacrats pels seus ciutadans que es van integrar llavors a l'aliança amb [[Esparta]] com van fer les altres ciutats de l'illa.
 
Després de la guerra Erètria estava en mans de tirans. Un d'ells, Themison, va ajudar als exiliats d'Oropos a recuperar la seva ciutat als atenencs. A Themison el va succeir Plutarc que el [[354&nbsp; aC]] va demanar ajut a Atenes contra Calcis, governada pel tirà Càl·lies, que es va aliar amb [[Filip II de Macedònia]]. Atenes va enviar un exèrcit sota el comandament de Foció que va derrotar a Càl·lies a Tamines (''Tamynae''), però tot seguit, sospitant una traïció dels eretris, va enderrocar a Plutarc i va establir la democràcia. Uns anys després Filip va enviar una força que va destruir Porthmos, el port d'Erètria i va establir com a tirà de la ciutat a Cleitarc. Aquest va governar fins al [[341&nbsp; aC]] quan el comandant atenenc Foció, enviat a Eubea a petició de [[Demòstenes]], el va enderrocar per la força. Però el [[338&nbsp; aC]] els macedonis van restablir el seu domini que van conservar fins als temps de [[Filip V de Macedònia]] en què fou ocupada per una flota combinada de Roma, Pèrgam i Rodes, que van recollir un gran botí. Després de [[Cinoscèfals]], Erètria fou declarada pel senat de Roma "ciutat lliure".
 
Erètria fou la seu de l'escola de filosofia fundat per [[Menèdem d'Erètria|Menèdem]], nadiu de la ciutat i deixeble de [[Plató]]. Els filòsofs d'aquesta escola es van dir [[filòsofs erectrics]]. També fou nadiu de la ciutat el poeta tràgic [[Aqueus]] (contemporani d'[[Esquil]]). El poeta [[Sopater]] lloa la farina d'Erètria.