Terra de Rupert: diferència entre les revisions

El [[1670]], el rei [[Carles II d'Anglaterra]] va atorgar a la [[Companyia de la Badia de Hudson]] el monopoli comercial de tota la [[conca hidrogràfica]] de la [[Badia de Hudson]], de manera que, a la pràctica, els amos de la companyia van esdevenir els únics propietaris de tota la Terra de Rupert (anomenada així en honor del príncep [[Rupert del Rin]], cosí del rei i primer governador de la companyia). Aquest territori comprenia 3,9 milions de kilòmetres quadrats, més d'un terç de l'extensió del [[Canadà]] actual.

 

La companyia va controlar el comerç del territori durant els segles [[Segle XVIII|XVIII]] i [[Segle XIX|XIX]] i va donar feina a bona part de la població local, bàsicament constituïda per [[Primeres Nacions|indis]] i [[métis]] (mestissos), cosa que va influir notablement en la mentalitat i les formes de vida de la gent.<ref> Denise Fuchs, ''Embattled notions: constructions of Rupert's Land's native sons, 1760 to 1861'', ''Manitoba History'', 2002–2003, núm. 44, pàg. 10–17. 0226–5044</ref> Un comitè parlamentari britànic creat el [[1857]] per investigar la Companyia, va concloure que aquell territori seria colonitzat inevitablement per europeus, que les [[Primeres Nacions]] no podrien suportar la superioritat dels colons, i que corresponia a l'[[Estat]] i a l'[[Església universal|Església]] el rol [[paternalista]] de protegir-los i educar-los per tal que s'integressin en el [[Occidentalització|nou ordre]], i aquest va ser l'únic punt de l'informe en què van estar plenament d'acord els parlamentaris i els responsables de la Companyia.<ref> A. A. Denotter, ''The 1857 Parliamentary Inquiry. The Hudson's Bay Company, and Rupert's Land's Aboriginal People'', ''Prairie Forum'', 1999, 24(2), pàg. 143–169. 0317–6282</ref>

 

Tot i que oficialment no hi podia haver discriminació entre les diverses confessions religioses en l'establiment de missions, el fet és que l'[[Església Anglicana]], [[Anglès|anglòfona]], va tenir sempre el paper més destacat en l'evangelització de les [[Grans Planes]].<ref> Frank A. Peake, ''From the Red River to the Arctic: Essays on Anglican Missionary Expansion in the Nineteenth Century'', ''Journal of the Canadian Church Historical Society'', 1989, 31(2), pàg. 1–171. 0008–3208</ref> En canvi, l'[[Església Catòlica Romana|Església Catòlica]], [[Francès|francòfona]], hi va tenir un paper molt més secundari,<ref>[http://www.newadvent.org/cathen/14427c.htm ''Alexandre-Antonin Taché''] a The Catholic Encyclopedia.</ref> cosa que influí lògicament en la desproporció que hi ha actualment en el coneixement d'ambdues llengües entre els [[Primeres Nacions|indis canadencs]].

 

El [[1811]] la companyia va concedir a [[Thomas Douglas, comte de Selkirk]], un territori al sud del llac [[Winnipeg]], on va crear la [[Colònia del Red River]] (anomenada també [[Assiniboia]]), l'únic assentament de població europea a l'oest del [[Canadà]] durant la major part del [[segle XIX]]. Els promotors de la colònia la van concebre com un focus de civilització que havia d'influir en tot el territori, però l'assentament no va prosperar.<ref> H. Robert Baker, ''Creating order in the wilderness: transplanting the English Law to Rupert's Land, 1835–51'', ''Law and History Review'', 1999, núm. 17(2), pàg. 209–246. 0738–2480</ref> El [[1818]] aquest territori va ser dividit entre el [[Canadà]] i els [[Estats Units]].