Diferència entre revisions de la pàgina «Capitania General de Cuba»

m
robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
Les viles de Baracoa, Bayamo i Puerto Príncipe (avui Camagüey) van quedar sota jurisdicció del governador de Santiago de Cuba. Les viles de San Juan de los Remedios, Sancti Spíritus i Trinitat no van ser adjudicades a cap dels governs i van quedar exemptes i subjectes directament al capità general. L'illa va ser dividida mitjançant l'ordre: "Mesurin-se 80 llegües a partir del cap de Sant Antoni, i tiris una ratlla de nord a sud".
 
[[Fitxer:Havana 1639b.jpg|210px|thumbminiatura|Oli del port de l'Havana [[1639]].]]
Va assumir [[Pedro Valdés]] com a [[capità general]] de Cuba i [[Juan Villaverde y Ozeta]] com a capità a guerra de Santiago. A l'Havana residia el governador i capità general de l'illa i a Santiago un governador i capità a guerra.<ref>Jorge Ignacio Rubio Mañé, ''El virreinato'', Volum 1. pp. 287. Edició 2. Editor: UNAM, 1983 {{es}} {{isbn|968-16-1354-6|9789681613549}}</ref> En el ram de guerra el governador de Santiago quedava en dependència del capità general. Cada governador tenia autonomia per a l'administració, entenent directament amb la Cort del rei. Pel judicial dues governacions continuar en la jurisdicció de la Reial Audiència de Santo Domingo.<ref>''[http://www.calendariocubano.com/10/08/index.htm Calendari0 Cubano]'' {{es}}</ref>
 
L'Audiència de Puerto Príncipe va ser suprimida a [[1853]]. el [[1859]] va ser reformat el règim municipal. El 1868 va ser restablerta com Reial Audiència a Camagüey amb jurisdicció sobre els departaments central i oriental de Cuba. L'1 de juliol de [[1871]] va ser establerta la [[Reial Audiència de Santiago de Cuba]], poc després abolida i recreada el 28 de novembre de 1898.
 
[[Fitxer:LaFragataDeBlasDeLezoRemolcandoAlStanhopeHaci1710.jpg|210px|thumb|222pxminiatura|Una fragata espanyola remolcant un vaixell britànic fins a l'Havana. Oli, ''circa'' [[1770]].]]
 
A la capitania general de Cuba es va operar una gran transformació socioeconòmica durant el segle XVIII. L'illa va passar de ser una clau defensiva del Carib, que se sostenia del situat i d'alguna producció agropecuària, a una florent colònia exportadora de sucre, tabac i cafè. Cuba no va poder prosperar abans de la dècada de 1760 a causa de les regulacions comercials espanyoles. Espanya hi havia instal·lat un monopoli al Carib i el seu objectiu primari era protegir això. No es va permetre que les illes negociessin amb cap nau estrangera. Espanya estava sobretot interessada en el Carib per la seva or. La corona espanyola va pensar que si les colònies negociaven amb altres països, es perdria el seu avantatge. Això retardar el creixement del Carib espanyol. Aquest efecte era particularment dolent per a Cuba. Tan aviat com Espanya obrís els ports de Cuba a les naus estrangeres, un gran auge del sucre va començar i durar fins a la dècada de 1880.
2.156.355

modificacions