Guerra hispano-estatunidenca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -a L'Havana +a l'Havana
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 73:
Després de la guerra hispano-estatunidenca, els Estats Units van justificar les seves accions amb l'argument que preparaven les nacions subdesenvolupades per a la [[democràcia]]. La Declaració d'Independència contenia el principi d'autodeterminació nacional. A Filipines, els insurgents que havien lluitat contra el colonialisme espanyol aviat van començar a lluitar contra les tropes dels Estats Units. Molts intel·lectuals, com el filòsof [[William James]] i el president de la [[Universitat Harvard]], Charles Eliot, denunciaren aquestes accions com a traïció dels valors nord-americans. Finalment es va constatar que els Estats Units van tenir la seua «recompensa» en controlar Cuba durant unes poques dècades.
 
[[Fitxer:Cristobal-colon h63229.jpg|miniatura|esquerra|210px|Vaixell espanyol Cristóbal Colón. Destruït en la batalla de Santiago el 3 de juliol de 1898.]]
Malgrat les crítiques dels antiimperialistes, la majoria dels nord-americans creien que el conflicte espanyol havia estat oportú i frisaven per fer sentir el poder dels Estats Units, que va començar a gravitar cada vegada amb més força en tota l'àrea del Carib. El President [[Theodore Roosevelt]] va proposar construir un canal a Centreamèrica, i en [[1903]] va oferir al govern colombià comprar una franja de terra del que avui és [[Panamà]].<ref name=doszerotres>{{Ref-llibre |cognom=Kraft |nom=Betsy Harvey |títol=Theodore Roosevelt: Champion of the American Spirit |url=http://books.google.cat/books?id=gv3Gwfq0L4kC&pg=PA108&dq=roosevelt+1903+panama&hl=ca&sa=X&ei=2z9DUvyDDPTb7AbVz4GAAw&ved=0CGEQ6AEwBg#v=onepage&q=roosevelt%201903%20panama&f=false |llengua=anglès |editorial=Houghton Mifflin Harcourt |data=2003 |pàgines= |isbn=0618142649}}</ref>