Dido: diferència entre les revisions

Iarbes va demanar la mà de Dido i va amenaçar amb la guerra si li era rebutjada. Els delegats cartaginesos van comunicar a la reina la petició dient que el rei demanava alguna persona per ser instruït i que no li la podrien donar perquè no hi hauria ningú a la ciutat disposat a fer aquest sacrifici, i Dido els va renyar dient que qualsevol ciutadà havia d'estar llest per fer aquest sacrifici; els delegats, llavors, li van dir a la reina que el que volia Hiarbes era la seva mà i que hauria de fer el sacrifici. Va demanar tres mesos de temps i al final d'aquests, en una cerimònia suposadament per acomiadar-se del seu primer marit i preparar-se per a les noves noces, es va suïcidar clavant-se una espasa al pit.

 

 

A més a més, per a [[Virgili]], Dido també està relacionada amb [[Enees]]: durant la fugida de [[Troia]], una tempesta empeny [[Enees]] a la costa de la nova ciutat de [[Cartago]], la reina de la qual, Dido, l'acull com a convidat. A causa d'un complot de [[Venus (mitologia)|Venus]], la mare d'[[Enees]], Dido s'enamora bojament d'ell. Però [[Zeus]] recorda aleshores a [[Enees]] els seus deures i ell abandona [[Cartago]], cosa que duu Dido a suïcidar-se. Però ella jurà venjança i establí, d'aquesta manera, la base del conflicte posterior entre [[Roma]] i [[Cartago]]. La consumació literària d'aquesta història, la coneixem per l'''[[Eneida]]'' de [[Virgili]], el mite de la fundació de l'[[Imperi romà]], i ha estat perpetuat per moltes obres posteriors, entre les quals hi ha l'[[òpera]] ''[[Dido i Enees]]'' de [[Henry Purcell]].