Imperi Selèucida: diferència entre les revisions

 

=== Ascens de Seleuc ===

Els generals d'Alexandre es van enfrontar per la seva supremacia sobre parts de l'Imperi, i [[Ptolemeu]], un dels generals i sàtrapa d'[[Egipte]], va ser el primer desafiament al nou govern, el que va portar a la desaparició de Pèrdiques. La seva revolta va conduir a una nova partició de l'Imperi, el 320 aC [[Seleuc I Nicàtor]], que havia estat el "comandant en cap del campament" de [[Pèrdicas]] des del 323 aC, va col·laborar més tard en el seu assassinat, rebent [[Babilònia]] en el [[312 aC]], i des d'aquell punt va continuar ampliant els seus dominis sense pietat. Seleuc es va establir a Babilònia aquest mateix any, prenent aquesta data com la de la fundació de l'imperi selèucida. I no només es va fer amb Babilònia, sinó també va rebre tota l'enorme part oriental de l'imperi alexandrí:

 

 

=== Expansió cap a l'oest ===

[[Fitxer:Diadochi LA.svg|miniatura|Regnes dels Diàdocs després de la Batalla d'Ipsus, al 301 aC

{{llegenda|#C3B933|Regne de Seleuc}}

Antíoc I (281-261 aC) i el seu fill i successor Antíoc II Theos (261-246 aC) van trobar desafiaments a l'oest, incloses [[Guerres síries|repetides guerres]] amb [[Ptolemeu II]] i una invasió celta d'Àsia Menor, disminuint així el domini de la part oriental de l'Imperi. Cap al final del regnat d'Antíoc II, diverses províncies van proclamar simultàniament la seva independència, com Bactriana sota Diodot I, Pàrtia sota Arsaces i la Capadòcia sota Ariarates III.

 

A Bactriana, el sàtrapa Diodot va assegurar la independència per a fundar el Regne Grecobactrià al 245 aC. Diodot, governador del territori bactrià, va afirmar la seva independència al voltant del 245 aC, encara que la data exacta està lluny de ser coneguda, per fundar el Regne Grecobactrià. Aquest regne es va caracteritzar per una rica cultura hel·lenística, i va continuar la seva dominació de Bactriana fins al voltant del 125 aC, quan va ser envaït per una invasió de nòmades del nord. Un dels reis grecobactrians, Demetri I, va envair l'Índia al voltant del 180 aC per a formar el Regne Indogrec, que va durar fins aproximadament l'any 20.

 

=== Ressorgiment ===

[[Fitxer:AntiochusIII.jpg|miniatura|Moneda de plata d'[[Antíoc III el Gran]].]]

Un renaixement començaria quan el fill petit de [[Seleuc II]], [[Antíoc III el Gran]], va pujar al tron el 223 aC. Encara que inicialment va ser vençut a la Quarta Guerra Síria contra [[Egipte]], que va portar a la vergonyosa derrota a la batalla de Ràfia (217 aC), Antíoc resultaria ser el millor governant selèucida després del mateix Seleuc. Després de la derrota de Ràfia, va passar els propers deu anys a la seva pròpia Anàbasis per la part oriental dels seus dominis, restaurant vassalls rebels com [[Pàrtia]] i Bactriana a almenys a una obediència nominal, i fins i tot emulant a Alexandre amb una expedició a l'Índia, on es va reunir amb el rei Sofagasè.

 

=== Nova desintegració ===

La glòria d'Antíoc no havia de durar molt de temps. Després que el seu antic aliat Filip fos derrotat a mans de [[Roma]] el 197 aC, Antíoc va veure l'oportunitat d'expandir-se per [[Grècia]]. Encoratjat per l'exiliat general cartaginès [[Aníbal]], i aliat amb la descontenta Lliga Etòlia, Antíoc va envair [[Grècia]]. Aquesta lamentable decisió va conduir a la seva caiguda: va ser derrotat pels romans a les batalles de les Termòpiles (191 aC) i Magnèsia (190 aC), i es va veure obligat a signar la pau amb els romans per l'humiliant tractat d'Apamea (188 aC), que el va obligar a abandonar tots els territoris europeus, cedir tota l'Àsia Menor al nord de les Muntanyes Taure a [[Pèrgam]] i pagar una enorme suma de diners com a indemnització. Antíoc va morir el 187 aC durant una altra expedició a l'est, destinada a obtenir diners per pagar la indemnització.

 

El regnat del seu fill i successor [[Seleuc IV Filopàtor]] (187-175 aC) va ser en gran manera l'intent de pagar la gran indemnització, i Seleuc va ser finalment assassinat pel seu ministre Heliodor. El germà menor de Seleuc, [[Antíoc IV Epífanes]], va ocupar llavors el tron. Va tractar de restablir amb èxit el prestigi selèucida amb una guerra contra [[Egipte]], però tot i que va perseguir a l'exèrcit egipci durant la seva retirada a [[Alexandria]], es va veure obligat a retirar-se per l'enviat romà Gai Popili Laenes, que va dibuixar el famós cercle a la sorra al voltant del rei i li va advertir que havia de decidir si volia o no retirar d'[[Egipte]] (la qual cosa portaria a la guerra amb [[Roma]]) abans de sortir del cercle. Antíoc va optar per retirar-se.

 

== Intercanvis culturals ==

Bagadates I (290-280 aC) va ser el primer sàtrapa indígena nomenat pels selèucides. L'imperi Selèucida va ocupar un gran espai geogràfic, des del mar [[Egeu]] fins al que avui són l'[[Afganistan]] i el [[Pakistan]], creant un gresol de pobles diversos, com [[grecs]], [[perses]], medes, assiris, [[jueus]], etc. La immensa mida de l'Imperi, seguit de la seva naturalesa aglutinadora, va fer que els governants selèucides s'interessessin a aplicar la política d'unitat racial iniciada per Alexandre. L'hel·lenització de l'imperi Selèucida es va aconseguir mitjançant la creació de ciutats gregues en tot l'Imperi. Els pobles i ciutats històricament importants, com [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], es van crear o van ser anomenats amb noms grecs més apropiats. La fundació de noves ciutats i pobles es va veure beneficiada pel fet que la [[Grècia]] continental es trobava superpoblada, cosa que va fer al vast imperi Selèucida idoni per a la colonització. La colonització es va utilitzar per als interessos grecs alhora que facilitava l'assimilació de molts grups nadius. Socialment va conduir a l'adopció de les pràctiques i costums grecs per les classes cultes natives va ser el voler seguir en la vida pública, i la classe governant macedònia va aprovar gradualment algunes de les tradicions locals. El 313 aC, les idees hel·lèniques havien començat els seus gairebé 250 anys d'expansió sobre el Pròxim Orient, Orient Mitjà i les cultures centreasiàtiques. Van ser aquestes idees les que van moure al sistema governamental de l'imperi el que va establir centenars de ciutats per al comerç i usos laborals. Moltes de les ciutats existents van començar, o van ser obligades per la força, a adoptar els pensaments filosòfics, polítics i religiosos hel·lènics. La síntesi de les idees culturals, religioses i filosòfiques hel·lèniques i indígenes va trobar diversos graus d'acceptació, resultant de vegades en temps de pau i revolta simultanis en diverses parts de l'Imperi. Tal va ser el cas de la població jueva de l'imperi Selèucida, perquè plantejava un important problema que finalment va portar a la guerra. Contraris a la naturalesa tolerant de l'imperi Ptolemaic cap a les religions i costums natives, els selèucides gradualment van tractar d'obligar a hel·lenitzar al poble jueu en el seu territori proscrivint el [[judaisme]]. Això eventualment va conduir a la revolta dels jueus del domini selèucida, que culminaria amb la independència jueva.

 

== L'exèrcit macedoni ==

{{AP|Exèrcit macedoni}}

L{{'}}exèrcit macedoni del [[Regne de Macedònia]] és considerat com un dels millors exèrcits de [[lleva]] de l'Antiguitat. Instrument de la conquesta de l'[[Antiga Grècia]], en el regnat de [[Filip II de Macedònia]], després de l'Orient en el regnat d'[[Alexandre Magne]], és el model sobre el qual es van formar els exèrcits dels regnes hel·lenístics, sobretot els dels selèucides i [[dinastia ptolemaica|làgides]], als segles III i II aC. La seva dominació va acabar amb la conquesta romana, que va demostrar la superioritat de la [[legió romana|legió]] sobre la [[falange]] macedònia en la [[Batalla de Pidna]] el 168 aC, finalitzant la [[Tercera Guerra Macedònica]].